Resultats de la cerca

De les escenes aristocràtiques i galants a l’estil de Fragonard, passà als temes revolucionaris i a les escenes burgeses de gènere Fou detallista, bon retratista i dotat d’un sentit elegant de la composició L’arrivée de la diligence , 1803, Musée du Louvre, París

Deixeble de JAWatteau, que el considerà el seu hereu, vulgaritzà l’estil del mestre, tant per la tècnica —més imperfecta, de colors pàllids i figures allargassades— com pel contingut escenes galants Interior, Reunió d’actors de la Comèdia Italiana en un parc ambdós al Musée du Louvre, Conversa galant Wallace Collection, Londres

Imitador de JAWatteau, a la mort d’aquest l’obra de Lancret, de la mateixa temàtica però mancada de la sensibilitat i poesia de Watteau, fou, tanmateix, molt apreciada pels colleccionistes Féu sèries sobre temes galants i escenes de la vida quotidiana La lliçó de música Musée du Louvre, París, Festa en un bosc Wallace Collection, Londres

El 1702 anà a París Entre el 1703 i el 1707 fou molt influït pel seu mestre, CGillot, el qual l’introduí en la temàtica del teatre i de les singeries El 1707 entrà al taller de CAudran, que li confià la decoració amb chinoiseries del palau de la Muette i li féu conèixer directament l’obra de PPRubens, en poder visitar la Sala Mèdici del Luxemburg, del qual Audran era conservador A partir del 1715 s’estigué a casa de PCrozat, la qual cosa li permeté de conèixer la pintura italiana i flamenca de la seva collecció, així com de relacionar-se amb una societat refinada, que li inspirà les seves…

Frans van Mieris  el Vell 1635 — 1681 fou deixeble de Gerrit Dou la seva temàtica se centra en la representació d’escenes de gènere galants a la manera del seu mestre Els seus dos fills Jan van Mieris 1660 — 1690 i Willem van Mieris 1662 — 1747 seguiren la manera del seu pare el seu net Frans van Mieris el Jove 1689 — 1763 s’endinsà més a la manera expressionista de Frans Hals, bé que apareix més buit de contingut

Residí gairebé sempre a Marsella i féu només dues estades a París 1846-49 i 1863-70, on lligà amistat amb NVDíaz de la Peña, que el posà en contacte amb l’escola de Barbizon i l’interessà pel paisatge Conreà també el retrat L’Arlesiana 1870-71 collecció particular, París, les escenes de gènere i galants Serenata Musée du Louvre i de circ Parada de saltimbanquis museu Grobet-Labadie, Marsella El seu refús de la línia i la seva valoració del color el fan un antecedent de l’impressionisme

Germà de Josep Capuz Catedràtic de l’escola de Llotja i de la d’Arts i Oficis de Barcelona, ciutat on residí des del 1907 Fou un dels millors cartellistes del primer quart de segle Collaborà amb dibuixos d’una gran originalitat a “Papitu” sobresurten la sèrie de dibuixos galants, “L’Esquella de la Torratxa”, “El Gall”, “La Novella d’Ara” Obtingué una primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1924 i la medalla d’or de París el 1925 Part de la seva obra, especialment la feta al guaix, es conserva al Museu Nacional de Ceràmica de València

Establert a València, fou cofundador de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, després anomenada de Sant Carles, de la qual fou director membre de l’Academia de San Fernando de Madrid Home culte i refinat, tingué una gran influència en la renovació de l’art valencià La seva pintura té una amanerada gràcia rococó, amable i irònica, i un colorit agradable En la seva obra abunden els temes religiosos, les escenes galants i bucòliques, les figures femenines Són notables també els seus dibuixos i les seves miniatures Se'n conserven obres en esglésies, museus i collecions privades del País…

Estudià a París les tècniques litogràfiques amb Lassalle i féu per a l’editor Goupil un retrat d’Eugenia de Montijo a cavall i vestida a l’andalusa que fou molt comentat Havent tornat a Barcelona el 1854, fugint del còlera, illuminà fotografies i començà la illustració de novelles de fulletó La seva popularitat cresqué ràpidament en crear uns tipus agradables i romàntics que feien somiar els lectors Les obres més llegides, com Los tres mosqueteros, Los Miserables i Barcelona y sus misterios obtingueren més èxit amb les seves illustracions També féu edicions de luxe, amb làmines, titulades…

Deixeble de JBChardin, CVan Loo i FBoucher, que l’influí granment Premi de Roma, anà en aquesta ciutat el 1756, on conegué Hubert Robert, amb qui treballà molt el paisatge, i l' abbé JCde Saint-Non, que el protegí Començà pintant obres de tema històric, que abandonà 1767, i passà al tema galant, molt més del gust del moment, amb l’encàrrec d' El gronxador Dins aquesta temàtica fou, amb JAWatteau, el pintor més important, però Fragonard abandonà el somieig de Watteau i escometé escenes més frívoles i eròtiques, plenes d’encant i pintades amb pinzellada solta i vibrant que anuncia…