Resultats de la cerca

La seva obra representa un pas radical del Romanticisme al realisme Copsà el caràcter del paisatge txec, interpretat amb poesia i encant, basant-se sempre en una anàlisi penetrant de la natura Obres principals Paisatge txec i Noces de camperols Národní Galerie, Praga

Format a Castelló, residí nou anys a París Ha exposat individualment a Castelló, Barcelona, París i Madrid És artista exclusiu de The William Haber Art de Nova York i de la Galerie Drouand de París Hom ha considerat el seu lirisme com derivat de Marc Chagall

Simbolista, malgrat la fredor del seu estil, la seva obra té validesa per la defensa de la bellesa intrínseca del nu Judici de París, 1884-87, la plasmació de la música Fantasia sobre Brahms i l’intent d’unir mitologia i misticisme Crist a l’Olimp 1897, Österreichische Galerie, Viena

Fou deixeble de FHerlin a la seva ciutat nadiua L’any 1482 s’establí a Ulm, on treballà un quant temps juntament amb l’escultor Syrlin el Jove i el pintor Bernhard Strigel De la seva obra destaca la producció de retaules Retaule d’Eschach, Staats Galerie, Stuttgart Retaule del monestir de Blaubeuren , executats amb una gran perfecció i una gran rigidesa, però de formes estereotipades

Conreà la pintura de costums amb minuciositat i aguda observació La seva obra fou, doncs, una crònica fidel del seu temps em> La lliçó de la dansa Galleria dell’Accademia, Venècia, El rinoceront 1751, Ca'Rezzonico, Venècia El seu fill Alessandro Falca, conegut com Alessandro Longhi Venècia 1733 — 1813, també pintor, conreà el retrat Domenico Cimarosa , Liechtenstein Galerie, Viena i publicà Compendio della vita dei pittori veneziani 1673, font important per a l’estudi de la història de l’art

Frans Ykens Anvers 1601 — ~1683, pintor, s’especialitzà en temes de flors i de fruites Ram de flors Kunsthistorisches Museum, Viena, Fruita i ocells morts Galerie der Stadt, Stuttgart Jan Ykens Anvers 1613 — 1679, escultor i pintor, dissenyà l’altar major de l’església de Sint Jacob d’Anvers Pieter Ykens Anvers 1648 — 1695, pintor, fill i deixeble de Jan, pintà sobretot retrats Retrat de Jaussens de Hujoels Koninklijk Museum von Schone Kunsten, Anvers i temes religiosos Santa Cena església de Sint Andries, Anvers

Presidí la Wiener Sezession 1898-1903, el palau de la qual decorà 1902 Els seus murals per a la Universitat de Viena causaren un gran escàndol pel contingut i la tècnica, per la qual cosa abandonà els encàrrecs públics i es consagrà al retrat El seu estil és bidimensional el color és un simple element decoratiu, i les figures són presentades en un univers refinat, eròtic i tràgic alhora la Salomé de la Galleria d’Arte Moderna de Venècia, la Salomé , la Dànae i el Bes de l’Österreichische Galerie de Viena, o Les tres edats de la dona 1905, Galleria Nazionale d’Arte Moderna, Roma

Fill del notari RMRoca i Sastre Estudià dret a Barcelona Fou deixeble de RRogent Exposà el 1952 al II Saló del Jazz de Barcelona i al V Saló d’Octubre El 1958 obtingué, a París, el premi Jeune Peinture de la Galerie Drouant i s’integrà al grup de la Sala Parés de Barcelona Exposà a París el 1967 Partí d’un figurativisme esquemàtic que derivà en una abstracció constructivista, per a retornar a la figuració Abandonant els enquadraments tradicionals, oferí vistes urbanes o d’interiors tallades de manera que se centraven en fragments i racons no unitaris d’una plasticitat pròpia Cal…

Germà de Josep Vilató i Ruiz, amb qui exposà en la famosa mostra collectiva del 1943 Galeries Reig de Barcelona S'havia format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Exposà a Barcelona 1945, i s’establí a París, on exposà sol el 1946 Galerie Bréteau Exposà a París diverses vegades, des del 1948, Atenes 1952 i 1964, Lausana 1954, 1956 i 1958, Canes 1956 i 1960, Ginebra 1957, Zuric 1961, Chicago i Palm-Beach 1963, Joan-dei-Pins 1963, Barcelona 1964 i 1968, Sant Pau-de-Vença 1968, Göteborg 1969, 1970, 1971 i 1972, Uppsala 1970, Madrid 1970, Estocolm 1970, etc La seva obra, molt…

Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, company d’estudis de Josep Guinovart i de Joan Brotat, tingué un inici destacat dins el context de postguerra El 1952 fou presentat per Josep Maria de Sucre i Àngel Marsà en els Cicles Experimentals d’Art Nou de les galeries El Jardín, com un dels “millors temperaments artístics sorgits a casa nostra” Un any més tard, Sebastià Gasch li dedicà un reportatge de pàgina sencera en Destino El 1955 fou objecte d’una exposició individual a les Galeries Laietanes La crítica en destacà l’evolució qualitativa d’una obra que, des d’una…