Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Agnolo Bronzino
Retrat d’home jove , del pintor italià Agnolo Bronzino
© Corel Professional Photos
Pintura
Pseudònim d’Agnolo Allori, pintor de la segona generació del manierisme.
Treballà amb Pontormo a la cartoixa de Val d’Ema 1522-25 Gràcies a la decoració de la capella d’Elionor de Toledo al Palazzo Vecchio de Florència ~1545 esdevingué retratista oficial dels Mèdici retrats de Cosme I, d’Elionor i el seu fill, i de Lucrècia Panciatichi, tots tres a la Galleria degli Uffizi, Florència A l’atreviment estilístic de la primera generació manierista, enfrontà un estil serè, aristocràtic, servit per una paleta freda, i l’imposà les seves obres exemplars són els retrats, en els quals accentua la importància de les joies, les sedes, l’actitud noble i una certa…
Ramón Gaya Pomés
Pintura
Literatura
Pintor i escriptor de la generació del 1936.
Fill de catalans Exiliat a Mèxic, residí després a Itàlia, amb sojorns freqüents a Barcelona Restà fidel a uns principis estètics, expressats amb una exquisida sensibilitat en els quadres i una gran claredat en els llibres
Manfredo Borsi
Arts decoratives
Pintura
Ceramista i pintor italià, relacionat al principi amb els futuristes.
Installat a Sant Pau de Vença 1947, es consagrà a la ceràmica de cavallet Picasso el considerà, dins les arts del foc, com el mestre de la seva generació
Lino Eneas Spilimberg
Pintura
Pintor argentí.
Estudià a l’Acadèmia Brera de Milà Pertanyent al grup dels Chiaristi, fou un dels representants més interessants de la generació anterior a l’avantguardisme La seva pintura es caracteritza per la juxtaposició del naturalisme amb l’expressionisme, però sempre presos amb moderació
Andrea del Sarto
Cap de nen , dibuix d’Andrea del Sarto
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor italià Andrea d’Agnolo.
Fou deixeble de Piero di Cosimo Les seves primeres obres de qualitat són els frescs que representen la vida de sant Felip Benizzi 1509-10, l’església de l’Annunziata de Florència, així com també el Naixement de la Mare de Déu 1514, a la mateixa església, i les grisalles del claustre degli Scalzi , que començà l’any 1514 De l’any 1517 data una de les seves obres més representatives, la Madonna delle Arpie Galleria degli Uffizi, Florència i també el famós retrat d’una Dama llegint Petrarca Galleria degli Uffizi Passà el període de 1518-19 a França, on l’havia cridat Francesc I Novament a…
Carl-Philipp Fohr

Carl-Philipp Fohr Les cascades de Tívoli (1817)
Pintura
Pintor romàntic alemany.
Anà a Roma, on conegué la pintura dels natzarens, en la segona generació dels quals pot ésser inclòs Paisatgista, s’estimava més l’estudi directe de la natura que no l’obra pensada Els seus paisatges inclouen molt poc la figura humana Castell al cim d’una muntanya, Paisatge pintoresc
Valentin Aleksandrovič Serov
Pintura
Pintor rus.
Conreà el retrat i el paisatge Se situa entre el realisme dels peredvižniki o pintors ambulants i l’art modern Utilitzà la tècnica impressionista Sota la influència dels retrospectivistes del grup Mir Iskusstva creà una sèrie de composicions pictòriques Influí considerablement la generació següent, i és considerat fundador del realisme rus modern
Hervé Télémaque

Hervé Télémaque
© Pantalaskas
Pintura
Pintor haitià.
Representa la segona generació de l’art pop, o, millor, una tendència autònoma de l’art pop europeu respecte al mainstream nord-americà Partint de la mateixa tècnica, iconografia i retòrica del pop selecció, parcellació, separació del context, contacte d’imatges vàries arriba a resultats i crítiques sociopolítiques més incisives, més directes, com ho demostra, per exemple, la seva pintura Un dels 36 000 “marines” 1965
Thomas Stothard
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i il·lustrador anglès.
Estudià a l’Academy Royal de Londres, de la qual fou nomenat acadèmic 1794 Aviat es convertí en un famós illustrador destaquen les illustracions que féu per a El vicari de Wakefield , de Goldsmith, i per a la traducció anglesa de La Ilíada Es dedicà també a la pintura historicoallegòrica La seva obra, impregnada d’un cert misticisme, influí d’alguna manera en la generació d’artistes romàntics anglesos
Antoni Ros i Güell
Pintura
Pintor.
Deixeble de Benet Mercadé Participà tímidament de la inquietud dels seus companys de la generació postmodernista, conreant un paisatgisme líric influït per l’impressionisme que anà repetint sense gaires variacions al llarg de la seva vida Exposà periòdicament a Barcelona des del 1903 Sala Parés, sovint amb temes del Gironès Concorregué a collectives a Barcelona, Madrid, París, Brusselles, Viena i Buenos Aires Conreà també l’escenografia i la pintura decorativa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina