Resultats de la cerca

Bon retratista, de dibuix minuciós i traç acurat Obsessionat per la llum, preferí temes i paisatges exòtics Arcs de mesquita, Oferta d’esclaus i el costumisme, on féu ressaltar els tons grisos Oració

Paisatgista, deixeble de CCorot Fou, amb FBoudin, un dels seus predecessors de l’impresionisme, amb els seus paisatges de les ribes del Sena, on domina la gamma dels grisos El port de Caen Musée du Louvre, París

Molt influït per Kiyonaga i deixeble de Shigemosa, se centrà en la pintura de figures femenines, com tots els artistes d' ukiyo-e Es distingí pel fet de treballar solament a base de grisos i verds Deixà la pintura per dedicar-se a la illustració de llibres, gairebé tots de poesia

Inicià el seu treball amb sèries figuratives que s’inspiren en fotografies a partir de les quals realitza paisatges i retrats, amb tons monocroms grisos Les Pintures Abstractes , des del final dels anys setanta, les obres de temàtica i referents més clàssics, o les teles figuratives amb més varietat cromàtica, mostren la diversitat de la seva producció El seu treball és una reivindicació de la pintura com a tècnica que permet descompondre la imatge, una resposta als corrents que consideraven la pintura com una forma d’art morta L’any 1999 s’exposà al MACBA una mostra de la seva trajectòria,…

Començà a la seva vila natal —adscrit a l’avantguarda surrealista amb el grup que editava la revista Hèlix —, on efectuà la seva primera exposició el 1929 La influència de Joaquim Mir, de qui fou deixeble, el convertí en paisatgista, de primer dins una tendència puntillista que evolucionà cap a una tipificació corotiana a base de celatges i grisos Feu decoracions murals de tipus religiós, com els frescs de la parròquia de Ribes de Freser 1958-61 o els tremps de Santa Maria del Mar de Salou 1955-71 Director de l’Escola Massana 1956-1976, hi creà les seccions de disseny d’estampats, joieria,…

Ingressà en el gremi de pintors de la seva ciutat nadiua l’any 1648 La seva pintura és un clar reflex de la seva psicologia i ideologia Hom pot parlar, en la seva obra, de panteisme religiós i bíblic Les seves composicions potencien la profunditat i cerquen la unitat espacial mitjançant la llum Home malenconiós i solitari, el seu cromatisme parc en colors —blaus i verds freds, ocres foscs, grisos pissarra— s’adiu amb el seu missatge Hom pot classificar dues etapes clarament diferenciades La primera fins l’any 1650, de gran fidelitat descriptiva La segona, després del seu viatge fins als…

És una obra a base de blancs, negres i grisos, amb tocs de blau i de rosa, en la qual Picasso condensà les seves etapes pictòriques anteriors realisme, èpoques blava i rosa, cubisme, expressionisme, surrealisme, etc Dora Maar prengué una sèrie de vuit fotos que restitueixen les etapes de l’elaboració Renovà la idea de la pintura èpica i la de la mural Figurà al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París del 1937 Destinat al “poble espanyol”, fins el 1981 estigué en dipòsit al Museu d’Art Modern de Nova York Amb la instauració del règim constitucional a l’Estat…

Format a l’escola de Llotja de Barcelona Inicialment conreà un expressionisme tràgic, quasi patètic, amb una càrrega ètnica i social evident Juntament amb els membres del Grup Sílex, del qual formaven part, també, CPlanell, EAlcoy i JMRovira i Brull, foren els creadors de l’anomenada Escola de Barcelona Els anys setanta simplificà la seva expressió fins a adoptar una figuració geomètrica i calculada en la qual elements solitaris fruita, copes, ous, tisores, etc es destaquen sobre fons i camps llisos de faixes de colors grisos o verds ‘paisatges’ disposades en una estricta gradació, tot…

Es formà a Llotja amb Antoni Caba, i exposà a la Sala Parés el 1889 havia ja guanyat una beca per a París 1888-92 Participà en les exposicions generals barcelonines dels anys 1894, 1896 i 1898 Casat el 1900, tornà a París, on fou el primer a rebre i orientar Picasso en el seu primer viatge Visità Venècia El 1903 feu l’exposició més ambiciosa Tornà a exposar el 1904 i el 1905 Aquest any la mort del seu fill gran li fou un trauma que ja no superà morí a l’Institut Frenopàtic de les Corts al cap de tres anys Home constantment inquiet, partí d’un realisme dins l’estil de l’escola d’Olot 1889…