Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Hangan
Pintura
Pintor xinès.
Actiu entre el 740 i el 760, a l’època Tang, fou deixeble de Gen Lipen Decorà temples budistes i taoistes i féu pintures de cavalls, vigoroses i expressives Molt imitat, les obres conservades poden ésser dels seus seguidors, com passa amb Llum brillant de la nit coll Sir Percival i Lady David, Londres
Apel·les
Pintura
Pintor grec, el més famós de tots els pintors de l’època clàssica, del qual hom sap molt poc perquè tots els seus originals s’han perdut.
N'han servat el record les descripcions d’autors antics i algunes còpies pompeianes Excellí en els efectes de color Retratà Alexandre el Gran, i la seva composició La calúmnia , descrita per Llucià, fou interpretada per Botticelli
escola d’Olot

Arbres en flor, obra de Joaquim Vayreda (1892)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Escola pictòrica iniciada a la segona meitat del segle XIX.
Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a llurs realitzacions, executades, però, amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica Pren importància perquè es tracta de l’aparició d’una escola catalana de paisatge similar a l’escola paisatgística de Barbizon El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila , format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina Després d’unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació les múltiples versions del paisatge d’Olot, en què el…
bistre
Pintura
Química
Matèria colorant d’un bru groguenc preparada fent bullir sutge de fusta amb aigua.
Fou molt emprat pels dibuixants del s XVIII en aiguades, algunes de les quals han estat molt ben conservades
mestre d’Ágreda
Pintura
Pintor de l’escola aragonesa del començament del s XVI; d’estil tosc i amanerat, però expressiu, acusa més influències septentrionals que no italianes.
Sobresurt el seu retaule de Sant Miquel, a Ágreda 1519 Les seves obres han estat sovint atribuïdes a Pedro de Aponte
Arnau
Pintura
Pintor, documentat a la Seu d’Urgell els anys 1357 i 1385.
Li han estat atribuïdes les pintures d’alguns sarcòfags de la seu urgellesa, com els dels bisbes Abril i Pere d’Urtx
Wu Daoze
Pintura
Pintor xinès de l’època de la dinastia tang.
Realitzà grans frescs, que no s’han conservat, que causaren un gran impacte per la seguretat i força de la seva línia Fou recordat com un dels pintors més importants de tots els temps
Ambrosius Benson
Pintura
Pintor flamenc d’origen llombard.
Retaules seus han estat considerats obra d’un suposat Maestro de Segovia A més de la temàtica religiosa Adoració dels pastors, Segòvia, conreà el retrat Home, collecció Duveen de Nova York i la pintura de Concerts
mestre d’Alaquàs
Pintura
Pintor anònim de l’escola valenciana, d’influència flamenca, actiu possiblement cap als anys 1450-70.
Autor d’una Anunciació procedent d’Alaquàs València, collecció Mascarell, d’una Coronació de la Verge Boston, Museu de Belles Arts i d’una Epifania Vilafranca del Penedès, collecció Álvarez, etc D’altres obres, possiblement seves, han estat atribuïdes també al mestre de Bonastre
Joos van Gent
Pintura
Pintor flamenc, actiu a Urbino el 1468.
Treballà per a Federico de Montefeltro El seu estil, encara gòtic, s’humanitza amb el contacte dels renaixentistes italians Moltes obres que hom li atribuïa han estat traslladades al catàleg de Pedro Berruguete Excelleix la seva composició El sopar dels apòstols palau d’Urbino
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina