Resultats de la cerca

D’una tècnica precisa, conreà la pintura històrica Mort d’Alfons XII , 1887, Museu d’Art Modern, Barcelona Sense absolució , 1893 Com a retratista gaudí d’un gran prestigi a Madrid Autoretrat , Museu de Belles Arts de València, on reeixiren el seus elegants retrats femenins

Es traslladà a Madrid el 1869, i viatjà a Roma el 1879 Rebé la influència del pintor napolità Domenico Morelli temàtica d’Assís Sant Francesc, Santa ClaraValència , especialment fins el 1895 El 1897 viatjà a Tànger i féu quadres més lluminosos i lliures, d’influx impressionista Passat el 1900, la seva obra reflectí temes populars La part més important de la seva producció és conservada a València al Museu Provincial i a la Casa Museu, del carrer de Blanqueries, on havia tingut l’habitatge i l’estudi Fou…

Aquestes obres es troben a mig camí entre el corrent flamenc, demostrat en el minuciós tractament de totes les parts, i la influència italiana, palesa en l’incipient naturalisme i la creació d’atmosfera al paisatge Hom l’ha volgut identificar —sense que hagi pogut ésser demostrat— amb Roderic Valdevells, domiciliat a Barcelona el 1498, pintor de la casa del bisbe d’Urgell Pere de Cardona, i amb Roderic de Bielsa, que pintà set estudis al costat de la casa del bisbe També se suposa que aquests dos noms poden correspondre a la…

Format a Llotja Barcelona i a l’escola de San Fernando de Madrid, fou pensionat per la Diputació de Tarragona per ampliar estudis a Roma 1886-89, on conegué la seva futura muller Emília Coranty Residí un quant temps a París Conreà, dins un realisme tradicional, el paisatge i la figura Collaborà com a crític d’art en diverses publicacions El 1897 fundà, amb Pere Borrell idel Caso, l’efímera Societat de Belles Arts de Barcelona Ingressà als serveis tècnics dels Museus Municipals d’Art 1903 i fou conservador del…

Deixeble del seu pare Giovanni Cambiaso Cambiaso, Gènova 1495-1577 i format en un cert rafaelisme a través de Perin del Vaga Treballà a Gènova, on decorà al fresc esglésies com la catedral de San Lorenzo 1559-62 i alguns palaus El 1583 fou cridat per Felip II a El Escorial, on pintà les voltes del presbiteri idel cor Fou famós al seu temps per l’extraordinària celeritat amb què pintava Assajà, amb curiositat molt pròpia del manierisme, la quadratura o descomposició dels volums pictòrics en…

José de Madrazo Agudo Santander 1781 — Madrid 1859 fou deixeble de Ferro i Acuña a Madrid, de JL David a París i d’A Canova a Roma Fou pintor de cambra de Carles IV, Ferran VII i Isabel II i director de l’Academia de San Fernando 1838 idel Museo del Prado 1839, el qual reorganitzà Pintor neoclàssic, conreà el tema històric La mort de Viriat Museo de Arte Moderno, Madrid El seu fill Federico de Madrazo Kuntz Roma 1815 — Madrid 1894 fou deixeble seu a Madrid, de JAD Ingres a París i de JF…

Collaborà al Harper's Magazine i executà els murals de la Biblioteca Pública a Boston, i del capitoli de l’estat de Pennsilvània a Harrisburg

Representant de la tendència classicista del segon manierisme És autor de La fama 1597, escultura de bronze, idel jubé 1600-05, de Saint-Étienne-du-Mont, a París

Estudià a l’Escuela Superior de Pintura, de Madrid Participà a les exposicions nacionals de Madrid del 1881 idel 1884, i a l’exposició general de Barcelona 1894