Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
pinacologia
Pintura
Estudi de la textura de les superfícies pictòriques artístiques, considerant la importància de l’empremta de les eines (pinzell, brotxa, espàtula) i llur recorregut.
Anàlogament a la grafologia en l’escriptura, la pinacologia pot arribar a personalitzar les obres d’atribució dubtosa, perquè permet de descobrir la manera constant del treball de cada artista
Frederic Brunet i Fita
Pintura
Teatre
Pintor i escenògraf de l’escola barcelonina, nascuda a la segona meitat del s XIX com a producte de la importància de les representacions teatrals.
Com a pintor participà en les exposicions de Barcelona del 1894 i el 1898, amb un repertori reiteratiu dels patis d’Andalusia
barba
Pintura
Acumulació de recobriments pictòrics (capes de preparació, de pintura, de vernís, de pa d’or, etc) formada al voltant de la motllura o dins la junta que resta entre la motllura i la superfície d’un retaule si el marc forma conjunt amb la taula.
Aquests elements tenen importància perquè poden informar sobre alguna particularitat de la tendència emprada per l’artista, i solen fer-se visibles quan hom separa les diverses peces en els processos de restauració
Litang
Pintura
Pintor xinès de la dinastia Song.
Malgrat que avui hom no en conegui obres segures només algun paisatge, la documentació conservada parla de la seva importància com a pintor de la cort de Hangzhou i com a degà de l’acadèmia
Emil Filla
Pintura
Pintor i teòric de l’art txec, cap del grup Osma (’Vuit’).
Passà d’un període expressionista Lector de Dostojevskij , sota la influència d’E Munch, a un període cubista Dona amb tapís i Dona amb cap de brau , obra molt picassiana i arribà a una síntesi dins un surrealisme molt personal En la seva darrera etapa pintà paisatges realistes La seva importància com a pintor d’avantguarda ultrapassà l’àmbit nacional
Joan Ponç
Pintura
Pintor.
Actiu al Regne de València i a Vic Osona, fou el continuador i el darrer exponent de la línia hispanoflamenca de Jacomart i sobretot de Joan Reixac Donà gran importància al paisatge com a fons, però la seva obra resta mancada d’originalitat, perquè és afecta a fórmules poc elaborades Ha estat conegut per mitjà de la taula de l' Epifania signada i datada, 1477 Pittsfield, EUA, Berkshire Museum
Maurice Quentin de La Tour
Autoretrat, de Maurice Quentin de La Tour
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Excellí en la tècnica del pastel, que aplicà tant al retrat d’aparat cinc retrats de Mme de Pompadour , Musée du Louvre, París La presidenta de Rieux , collecció particular, Ginebra com al retrat de bust —el que més praticà—, on dóna importància als trets de la fisonomia dels retratats, més que no als detalls dels vestits i als accessoris Retrat de Mlle Fel Té un museu monogràfic a Saint-Quentin
Bartomeu Mas i Collellmir
Pintura
Pintor.
Deixeble de Melcior Domenge, de l’Acadèmia Baixas de Barcelona i de Llotja, on ensenyà des del 1929 Installat més tard a Olot, fou professor de l’Escola de Belles Arts, que dirigí del 1951 al 1969 durant la seva direcció concedí molta importància a la formació tècnica, creà l’aula de ceràmica i revitalitzà la de gravat Publicà un tractat de perspectiva Com a creador, bàsicament figurista, es caracteritza per un pulcre tecnicisme
Dai-Bih-In
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Estudià belles arts a la Universitat de Taiwan L’any 1975 viatjà a Europa i des del 1977 té establert el seu taller a Llers Alt Empordà El més característic de la seva producció són les pintures i dibuixos que realitza sobre paper, amb materials elaborats per ell mateix La importància que concedeix a les textures i el respecte per les tradicions artístiques orientals fan que es constatin semblances entre la seva pintura i la d’A Tàpies
Eugène Fromentin
Pintura
Literatura francesa
Pintor, crític d’art i novel·lista francès.
Com a pintor conreà el paisatge i les escenes de gènere dins la tradició academicista Com a crític d’art, la seva influència fou fonamental al darrer quart de segle sustentava, en obres com Maîtres d’autrefois 1876, l’autonomia de l’obra d’art i la importància de la realització tècnica per a jutjar la bellesa i el valor estètic de qualsevol producció Com a novellista conreà la novella romàntica psicològica Dominique 1863 traducció catalana d’Agustí Esclasans, 1930