Resultats de la cerca

Conreà el tema històric i de gènere, de factura minuciosa i de petit format, del qual imposà la moda Tingué un gran èxit entre els seus contemporanis El 1834 es donà a conèixer al Salon amb Una visita a casa del burgmestre Des del 1851 concebé la idea de pintar una epopeia napoleònica, tant del Primer Imperi La campanya de França 1814 , 1864, Musée du Louvre, París Els cuirassers, Iena , 1807 com del Segon Napoleó III a Solferino , 1863, Musée du Louvre

Estudià a Màlaga, i passà una temporada a Bèlgica 1850-55 Concorregué a les Exposiciones Nacionales des del 1856 i fou professor a l’Escuela Superior de Madrid i acadèmic de San Fernando 1860 Exposà a Baiona, Metz, Lió, París, Viena i Munic Reaccionà contra el paisatgisme romàntic de Pérez Villaamil i n'imposà un d’extremament naturalista, no exempt de misteri Foren deixebles seus Beruete, Regoyos, Riancho i Jaume Morera i Galícia, el seu deixeble predilecte, el qual donà al Museu de Lleida una vuitantena d’obres del mestre 1924

Treballà amb Pontormo a la cartoixa de Val d’Ema 1522-25 Gràcies a la decoració de la capella d’Elionor de Toledo al Palazzo Vecchio de Florència ~1545 esdevingué retratista oficial dels Mèdici retrats de Cosme I, d’Elionor i el seu fill, i de Lucrècia Panciatichi, tots tres a la Galleria degli Uffizi, Florència A l’atreviment estilístic de la primera generació manierista, enfrontà un estil serè, aristocràtic, servit per una paleta freda, i l’imposà les seves obres exemplars són els retrats, en els quals accentua la importància de les joies, les sedes, l’actitud noble i una certa…

Fou alumne de David i de Friedrich Gilly a l’Acadèmia de Berlín Féu llargues estades a Itàlia i a París Installat a Berlín, es dedicà en un primer moment a la pintura i tot seguit a l’arquitectura Membre 1811 i professor 1820 de l’Acadèmia, el 1839 fou nomenat director de les construccions regionals Inicialment la seva obra s’inscriu dintre el neogoticisme sobresurt en aquest moment el monument a la reina Lluïsa 1810 i la Friedrich Werdersche Kirche 1825-30, però s’imposà com a arquitecte neoclàssic amb obres com Neue Wache 1816-18, a Unter den Linden, Altes Museum 1823-28,…

Pont d’enllaç entre l’època gòtica i la barroca dins la pintura flamenca, representa una reacció contra el rafaelisme, car, si d’una banda presenta trets renaixentistes, de l’altra imposa una temàtica interessada pel poble flamenc i la natura que l’envolta, la qual cosa definí aquesta escola en el futur Entre el 1552 i el 1554 féu un viatge per terres de França i d’Itàlia, plasmat en diverses obres, essencialment dibuixos, com La muntanya Martinswand Kupferstichkabinett, Berlín i La vista de Waltersburg Bowdoin College Museum of Fine Arts, Brunswick, EUA El 1555 dibuixà, per tal de …

Vida i obra Fill de Josep Masriera i Manovens , seguí la tradició familiar Perfeccionà estudis a París, Londres i Ginebra 1889, on fou deixeble de Frank Édouard Lossier i aprengué la tècnica de Llemotges en tornar, potencià la renaixença de l’esmalt —translúcid i opac— a Catalunya L’exposició que feu a Barcelona el 1901 imposà el ressò de l’estil de René Lalique en la joieria catalana Plàsticament és, doncs, representant del més típic Art Nouveau, tot i que generacionalment ja pertanyia al postmodernisme Participà, com a orfebre o com a pintor, en diverses exposicions de Belles…

Deixeble del classicista Joseph-Marie Vien Anà a Roma el 1775, i, de retorn 1780, començà a formar escola Fou elegit acadèmic de pintura el 1784, any que pintà el Jurament dels Horacis , oli conscientment poussinià que, presentat a Roma i a París l’any següent, assolí un èxit tumultuós La mort de Sòcrates 1787, Metropolitan Museum, Nova York i, especialment, Brut i els seus fills 1789, Louvre consolidaren la seva reputació d’artista neoclàssic i compromès amb la nova política revolucionària amb el Nou Règim esdevingué membre de la Convenció i inspector general de belles arts la seva opinió…

Descendent d’un comerciant piemontès, visqué sempre folgadament Cursà estudis clàssics al Collège Bourbon, a Ais de Provença, on conegué Émile Zola, de qui fou un gran amic El 1861 aconseguí d’anar a estudiar pintura a París, a l’Académie Suisse, on conegué Pissarro i el grup dels futurs impressionistes que es reunien al Cafè Guerbois Aviat es relacionà amb Bazille, Claude Monet, Renoir, Sisley i Manet Refusat diverses vegades del saló dels anomenats impressionistes , intentà d’ingressar a Belles Arts, però també en fou bandejat pel seu “temperament colorista” Defraudat pel paisatge de…

Perdé molt jove el seu pare i el seu primer padrastre Fugí de casa i anà a la cartoixa d’Escaladei, on versemblantment fou deixeble de Joaquim Juncosa, que se l’emportà a Roma 1670-75 En aquest sojorn, mal conegut, probablement treballà en un taller romà i passà per Nàpols i per Gènova abans d’installar-se a Marsella el 1676 Des d’aleshores la seva vida professional, familiar i social restà ben orientada S'imposà a la ciutat quan aquesta era en plena fase d’expansió urbana, portuària, militar i religiosa Dotat d’una gran rapidesa d’execució, efectuà grans decoracions de sostres,…

En 1584-88 estigué al taller del manierista Simone Peterzano, a Milà, contra l’estètica del qual aviat reaccionà Es traslladà a Roma, on treballà inicialment amb Il Cavalier d’Arpino 1592-93 El 1606, acusat d’homicidi, fugí a Nàpols, i després a Malta 1607, on fou rebut dins l’orde de Sant Joan empresonat el 1608 per ofenses a un cavaller de l’orde, aconseguí de fugir a Sícilia i, d’allà, a Messina 1609 Tornà a Nàpols, on fou malferit per sicaris maltesos Amnistiat per Roma, embarcà cap a Port'Ercole, on fou detingut per error i on, ja alliberat, morí d’un accés de febre Els crítics del sis-…