Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Jean-Auguste-Dominique Ingres
Retrat de Mme de Sennones, de Jean-Auguste-Dominique Ingres (Museu de Nantes)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Fill del pintor i escultor Joseph Ingres, es formà en art i música a l’acadèmia de Tolosa 1791-97, on actuà de violinista, i anà a París, on ingressà al taller de David 1797 Guanyà el Prix de Rome del 1801 amb la tela Els ambaixadors d’Agamèmnon París, École des Beaux-Arts i assolí una ràpida fama, que li valgué els encàrrecs dels retrats de Napoleó Bonaparte com a primer cònsol 1804, Lieja, Musée de l’Armée Fins el 1806 no pogué gaudir de la seva pensió a Roma, on admirà Rafael i des d’on envià peces Banyista d’esquena , 1808, Louvre Júpiter i Tetis , 1811, Ais de Provença, museu Granet,…
Antoni de Villanueva
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor.
Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva S'educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bord Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola 1753, l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat 1757, i un de posterior al seu…
Alfred Aragó
Pintura
Pintor rossellonès; fill del científic Francesc Aragó.
Deixeble de Paul Delaroche i d’Ingres Cultivà la pintura d’història amb estil acadèmic Fou cobert d’honors i càrrecs oficials tant per monàrquics com per republicans
Ferran Callicó i Botella
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant, pintor i teòric, autor de nombrosos retrats, en llapis, de tècnica molt minuciosa i realista (100 retrats dibuixats, 1933).
Contrari tant a l’avantguardisme com al realisme social, el seu model eren els clàssics, i més a prop Ingres Al llibre L’art i la revolució social 1936 propugnà un realisme perfeccionista allunyat de tot compromís, i denuncià el sistema de difusió de l’art a través de marxants El 1939 s’exilià a França
Pierre-Auguste Renoir
Pintura
Pintor llemosí.
Establert a París, entre el 1864 i el 1870, realitzà un tipus de pintura fosca influït per GCourbet El matrimoni Sisley 1868, Wallraf-Richartz-Museum, Colònia A partir del 1870 aproximadament la seva paleta és autènticament impressionista El camí muntant a través de les altes herbes 1874-78, Musée d’Orsay, La llotja 1874, Courtauld Institute, Londres, però sempre la figura humana fou el tema principal, no pas un element del paisatge, i tractada com a tal tema, no pas com a pretext per a estudiar efectes lumínics El ball del Moulin de la Galette 1876, Musée d’Orsay, Mme Charpentier i les seves…
Théodore Chassériau
Pintura
Pintor francès, fill d’un alt funcionari colonial.
De talent precoç, el 1831 fou deixeble d’Ingres, i a disset anys ja fou admès al Salon El 1840, a Roma, retratà Lacordaire Louvre Viatjà per Algèria 1846, i des d’aleshores conreà sovint la temàtica oriental, típicament romàntica Toilette d’Esther , 1841, Louvre Genets àrabs , 1851, Musée des Beaux-Arts, Lió Hom el considera un terme mitjà entre el seu mestre, amb el qual tanmateix no congeniava Tepidarium , 1853, Louvre, i Delacroix illustracions d' Othello , 1844 Especialment atret per la figura femenina Les dues germanes de l’artista, 1943, Louvre, n'ha deixat nus d’una delicada…
Francesc Serra i Castellet
Interior, per Francesc Serra i Castellet
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Passà la joventut a Granollers Tot i que passà, fugaçment, per la Llotja de Barcelona, cal considerar-lo un autodidacte Exposà per primer cop el 1932 a la Sala Parés de Barcelona, on concorregué a les Exposicions de Primavera enquadrat en el Saló de Barcelona 1934-36 Fou invitat especial del Carnegie Institute de Pittsburgh 1936 i 1937 Ha exposat individualment a Barcelona, sobretot a la Sala Gaspar Gran admirador de Degas, fou influït per ell en la seva temàtica predilecta la figura femenina Esporàdicament abordà també altres temes, com el paisatge urbà, del qual cal destacar la sèrie de…
Vicent Rodés i Aries
Abraham i Agar , per Vicent Rodés i Aries
© Fototeca.cat
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i litògraf.
Format a l’Escola de Dibuix d’Alacant, amplià estudis, pensionat, a la de Sant Carles de València El 1809 fou cridat a dirigir interinament l’escola d’Alacant El 1815 es diplomà a Sant Carles, d’on fou acadèmic supernumerari el 1817 i de mèrit el 1818 Freqüentà els salons de la duquessa de Frias, i conreà la miniatura i el retrat al pastel, tècnica que esdevingué la seva especialitat El 1820 anà a Barcelona per retratar el Comte de Santa Clara En morir Maiol, el succeí com a cap de la sala de pintura de l’escola de Llotja 1834, per a on pintà Abraham i Agar Acadèmia de Sant Jordi Afeccionat…
Lucian Freud
Pintura
Pintor britànic d’origen alemany.
Net del fundador de la psicoanàlisi, Sigmund Freud , el 1932 emigrà a la Gran Bretanya, on es nacionalitzà el 1939, estudià i es formà com a pintor El 1944 feu la seva primera exposició individual i entre el 1948 i el 1958 combinà la pintura amb la docència en una escola d’art de Londres Després d’uns inicis marcats pel surrealisme , des de la dècada de 1950 s’especialitzà en el retrat psicològic, sobretot en el nu, d’un realisme enigmàtic sense concessions a cap mena d’idealització El seu estil, que parteix d’una pinzellada gruixuda i densa, ha estat qualificat d’essencialista i pròxim a…
Xavier Valls i Subirà

Xavier Valls i Subirà
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola Massana amb Charles Collet, que el posà en contacte amb Manolo, Sunyer, Pau Roig, Artigas, Villà i altres, guanyà un primer premi al cinquè Saló de Tardor de Palma 1946 Fou becat per l’Institut Français de Barcelona el 1949 Establert a París aquell any, participà al Salon Jeune Peinture 1952, el Salon des Indépendants i el Salon d’Automne 1953 Participà també als Salons d’Octubre de Barcelona i a la Tercera Biennal Hispanoamericana d’Art de Barcelona, on guanyà el premi a la millor natura morta 1955 A Barcelona dissenyà esporàdicament vitralls per a esglésies, i hi exposà…