Resultats de la cerca

És autor del frontal d’altar de Gia Alta Ribagorça, dedicat a sant Martí, que signà Johs pintor me fecit Museu d’Art de Catalunya Hom li ha atribuït, per similitud estilística, el frontal de Betesa Alta Ribagorça Museu d’Art de Catalunya

El nom venia de la identificació maliciosa dels cascs dels guerrers representats sovint als seus quadres amb els cascs dels bombers pompiers en francès Posteriorment el mot s’aplicà d’una manera indiscriminada a tot artista o obra d’art academitzant que perseguís més l’èxit oficial que no la inserció en els corrents contemporanis És un típic fenomen vuitcentista, sorgit per causa de la proliferació d’estaments “consumidors” d’obres d’art, que creaven diferents interessos estètics en lloc dels temps anteriors a la Revolució Francesa, en què els interessos estètics preponderants eren gairebé…

Es formà a la Haia, i fou deixeble d’Eugène Isabey a París 1846 El 1860 el jove Monet ja l’admirava —tot i que la seva vida desordenada el deixava sovint al marge del món de l’art—, i dos anys més tard ambdós artistes es conegueren i s’intensificà la seva influència damunt Monet Seguidor al principi de la tradició paisatgística holandesa, aviat trobà un camí propi en la representació aparent de la realitat, cosa que el feu un clar precedent de l’impressionisme, malgrat que feia les seves obres definitives al taller basant-se en els apunts presos a l’aire lliure El 1864 pintà…

El seu nom deriva de l’escola sienesa, ja que era un color molt usat per aquesta escola

Autor d’una Epifania 1577, coll Torrella, una Adoració dels pastors església de la Sang, a Palma i d’altres obres a l’església de l’Ascensió, etc Conreà ja un estil renaixentista, però amb escassa qualitat artística

Format a l’Acadèmia de Sant Carles i a Madrid, on obtingué un primer premi de la de San Fernando Començà a fer retrats de l’alta societat cortesana vers el 1778 Després d’una etapa d’influència de Mengs, el 1794 ja tenia relació amb Goya El 1800 esdevingué pintor de cambra i acadèmic de Sant Carles El 1808 s’independitzà de la influència de Goya —de qui havia copiat nombroses obres— i continuà amb un estil tou i fàcil, propi, fins el 1815, any que ja fou eclipsat per Vicent López Poc abans de morir tornà a València Dèbil i delicat, fou influït per la força del color…

Actiu ja a Barcelona el 1525 El 1532 s’associà amb un altre portuguès, Pedro Nunhes Pere Nunyes , i amb Nicolau de Credença, amb els quals collaborà en nombroses obres, especialment amb el primer, que el superava àmpliament en qualitat

Documentat entre el 1363 i el 1387, s’establí a Pàdua el 1370 Es destaca la decoració de la capella Cortellieri, als Eremitani, i la seva obra mestra, la decoració del baptisteri El seu estil, encara romànic, té ja una delicada gamma cromàtica

Autor del retaule de la Trinitat 1501 per a la collegiata de Manresa, on s’aprecia un estil ja renaixentista però encara molt influït per Jaume Huguet Hom li ha atribuït la taula de Sant Crispí, Sant Anià i Santa Crispina coll Plandiura

De pares humils, ja de molt jove fou posseït d’una vocació precoç per dibuixar i pintar Els pares, que no entenien les seves dèries, es confiaren al doctor Xibelli, home culte i afeccionat a les arts, que, impressionat pels dibuixos seus, el presentà a Soler i Rovirosa A disset anys complerts esdevingué deixeble de Josep Serra i Porson a la Llotja de Barcelona Assistí alhora a l’acadèmia particular de Tomàs Moragas El 1876, juntament amb els sabadellencs Joan Figueras i Ramon Quer, parlà ja de fundar una Acadèmia de Belles Arts a Sabadell, fet que es consumà, amb la…