Resultats de la cerca

Autor de les teles de Sant Fidel i Sant Serafí als Caputxins, d’un altre Sant Serafí a la seu i de diverses obres de l’antiga collecció del palau del marquès de la Torre, entre les quals un gran retrat eqüestre del marquès i altres retrats i obres religioses Potser fou fill seu Francesc Domenge — Palma, Mallorca 1731, autor d’un retrat del rei arxiduc Carles III

Les seves primeres obres —retaules d’Albatàrrec Museu Episcopal de Vic, Granadella, Benavarri, Castelló de Farfanya Museu Episcopal de Vic i Tamarit de Llitera, el Salvador d’Estopanyà Museu d’Art de Catalunya, el Sant Vicent d’Albelda, etc— palesen encara la influència dels Serra Posteriorment passà per una etapa de transició —retaule de Sant Antoni Abat de Montsó Museu de Lleida—, i arribà a un estil relacionat amb el de Borrassà —la Santa Cena Museu Diocesà de Solsona, escenes de la vida de la Mare de Déu Museu de Lleida— Se li atribueix també quatre taules conservades a l’església de…

Fill del sastre Berenguer Serra, és documentat des del 1358, any a partir del qual s’estableix el seu primer període d’activitat al costat de Bartomeu Bassa i de Francesc Serra, el seu germà gran i cap de l’obrador Des de la desaparició d’aquests mestres vers el 1362-63 la carrera de Jaume Serra es vinculà a la del seu germà Pere Serra , acabat de sortir del taller de Destorrents Tot i algunes comandes menors associades a la cort, en conjunt el taller es consagrà principalment a la realització de taules i retaules destinats a monestirs, catedrals, canòniques i esglésies…

Mort jove el seu pare, romangué sota la tutela del seu oncle Pere Huguet, pintor establert a Valls, on fou actiu fins el 1424 Establert aquest a Barcelona 1434 prop de l’obrador de Bernat Martorell, s’installà al seu taller Hom creu que Jaume fou iniciat en la pintura pel seu tutor a Valls, i que després, coincidint amb la crida que el bisbe català de Saragossa feu a lletrats i artistes, es traslladà a Aragó, on s’inicià l’etapa primerenca de la seva obra 1435-45 a la cort de l’arquebisbe de Mur, les obres que hi feu denoten la influència de Martorell, i permeteren la continuació a Aragó de l…

Fill d’un sastre estranger establert a València cap a l’any 1400 Hom ignora la seva formació conegué, però, sens dubte, les novetats flamenques portades per Lluís Dalmau L’any 1441 contractà un retaule per a Burjassot Horta i un altre per a la catedral de València, poc temps després que el rei Alfons el Magnànim reclamés la seva presència a Nàpols D’ençà de l’any 1443 residí a la cort napolitana del Magnànim com a pintor reial i, llevat d’una curta estada a València l’any 1446, hi restà fins l’any 1451, que tornà definitivament a la ciutat valenciana, potser perquè el seu esperit medieval no…

Un dels darrers representants de l’estil anomenat internacional , influït per Lluís Borrassà Inicialment collaborà amb Jaume Cabrera, després 1425 s’associà amb Bernat Puig, amb qui féu diverses obres el retaule de Sant Pere, de Ferrerons 1431, al Museu Episcopal de Vic el de Sant Miquel, de la Seu d’Urgell 1433, on potser intervingué, a més, el pintor Ramon Gonçalvo, al Museu d’Art de Catalunya i a diverses colleccions al de Santa Anna, a la Collecció Muntadas de Barcelona i el de Cornet, al Museu Episcopal de Vic Li han estat atribuïdes altres obres

Es formà amb Pere Serafí Feu el retaule de Sant Jaume dels Bastons, i treballà a Creixà, Sant Jaume Sesoliveres i Arenys Fou cònsol del collegi de pintors 1600 i 1606

Esmentat a Perpinyà el 1516, el 1524 hi contractà el retaule de Santa Peronella de la catedral de Sant Joan El 1531 collaborà amb Martí Díez de Liatzasolo en un retaule per a la Llotja de Mar de Barcelona i amb Pere Serafí en el de Sant Romà de la parròquia de Lloret, i aquell mateix any féu un retaule per a l’església de Sant Quirc de Colera El 1527 pintà la predella i les taules centrals del retaule de Marcèvol Posteriorment féu el de la parròquia de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat i el 1535 el de l’altar major de la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes actualment al Museu…

Format segurament al taller dels germans Serra, s’independitzà el 1394 i desenvolupà, fins el 1432, una activitat pictòrica que evolucionà des de l’estil dels Serra, l’italogòtic, fins al de Borrassà, el gòtic internacional Fou un artista eminentment popular, amb un gust predominant per la cosa accessòria i anecdòtica, però no exempt de refinament i de lirisme Obra seva documentada és el retaule de Sant Nicolau de la seu de Manresa 1406 Hom li atribueix, entre altres obres, el retaule de Sant Martí Sarroca , la taula de la Mare de Déu amb el Nen Jesús i àngels músics Museu Episcopal de Vic i…

El 1501 contractà el retaule de l’Aleixar És autor del retaule de la Nativitat de Jesús per a la capella de Betlem de Reus 1530-31 ara al Museu de Reus El seu estil, amb ressonàncies renaixentistes, encara palesa un marcat goticisme