Resultats de la cerca

Estudià a Roma 1788-95, on fou alumne d’ACavalluccini De retorn a Portugal, fou rebut amb molts honors i nomenat pintor de la cort 1802 Però a causa de les seves idees liberals el 1823 hagué d’exiliar-se a París Més tard anà a Roma, on morí Entre les seves obres, que recorden sovint la pintura de Goya, cal citar Retrat dels seus fills Museu Nacional de Arte Contemporaneo, Lisboa i Junot, emissari de Napoleó, davant Lisboa Museu Nacional de Soares dos Reis, Porto

En una primera etapa conreà el retrat Mme Lecourtois 1845 Musée du Louvre El 1849 s’installà a Barbizon, prop de ThRousseau, on residí fins a la seva mort Des d’aquest moment conreà el tema rural, incloent sempre les figures dels camperols en el paisatge, en un estil que es troba dins la tradició del realisme holandès Bé que el seu concepte de la societat camperola era conservador, la grandiosa simplicitat amb què la representà féu que els crítics liberals consideressin la seva pintura com a socialista, intenció que ell no pretenia de donar-li, bé que no refusà aquestes…

Fill d’un fuster amb afeccions artístiques, fou deixeble de l’exfranciscà Antoni González i Valor passà després a San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma el 1855 Des d’allà envià a l’exposició nacional de belles arts de Madrid del 1858 el Felip II beneint el príncep Carles moribund, guanyador d’una medalla d’or En rebé dues més, per Comuners al patíbul 1860 i per Desembarcament dels puritans a Nord-amèrica 1864 Des del 1860 fou tingut com el pintor del progressisme i de les llibertats Amb motiu de la caiguda d’Isabel II, fou cridat a dirigir el Museo Nacional del Prado exercí aquest…

Es llicencià en dret a València 1833 Amic de Pasqual Pérez i Rodríguez i de Vicent Boix, contribuí amb ells a la introducció del Romanticisme i a l’inici de la Renaixença al País Valencià De la seva etapa romàntica cal recordar alguns drames Dion triunfante en Siracusa i Los Reyes de Esparta 1830, Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla 1838, diversos sainets costumistes, un volum de poesies castellanes 1840, i els articles crítics i polèmics del Diario Mercantil Ocupà càrrecs polítics liberals a Xèrica i a Llucena durant la primera guerra Carlina, en la qual combaté com a…

Vida i obra Per línia paterna fill de nobles, el llinatge dels quals, d’origen flamenc, és certificat des del 1663, i per línia materna entroncat amb la burgesia catalana dedicada a les professions liberals El seu quadravi Carlos de Sucre y Gairedo mort el 1736, marquès de Preux, d’origen flamenc, fou tinent de rei de Barcelona, governador de Cuba i rebesoncle del mariscal Antonio José de Sucre El seu pare, Joan de Sucre i Llopis, ideològicament de tendència republicana, fou procurador dels tribunals i, durant un cert temps, tinent d’alcalde de la vila de Gràcia Fortament influït durant la…

Orfe de pare a l’edat de vuit anys, malgrat les dificultats econòmiques pogué estudiar dibuix a l’escola de Llotja 1840-44 i obtenir alhora el títol de batxiller en filosofia 1845 Al començament combinà una gran activitat com a retratista —especialment a Mataró, la ciutat natal de la seva mare— amb la traducció de llibres del francès i, fins i tot, escrivint drames en vers d’influència romàntica, que no arribaren a ésser mai publicats Casat amb Carlota Aguiló 1860, obtingué poc temps després, per oposició, la càtedra de professor d’aritmètica i geometria a l’escola de Llotja 1852 i, més…