Resultats de la cerca

Des del 1516 estigué al servei del rei Francesc I Com a miniaturista illustrà el còdex de la Guerra Gallique Bibliothèque Nationale de París El seu estil, d’una gran elegància de forma i de color, té punts de contacte amb les miniatures perses Són seus un Retrat de Francesc I Musée du Louvre i molts retrats al llapis fets amb tècnica d’esbós i una gran penetració psicològica

Estudià a Llotja i al Cercle Artístic de Barcelona i amplià estudis en diversos països europeus Fou un dels fundadors dels Amics de l’Art Vell, president del Cercle Artístic 1921 i del Foment de les Arts Decoratives 1923 Es destacà pels dibuixos a llapis i les litografies del port d’Andratx i de la Barcelona vella, publicats en part a Barcelona Artística Monumental 1930, d’un realisme minuciós Al Museu d’Història de la Ciutat, de Barcelona, hi té una sala dedicada És filla seva l’esmaltadora i ceramista Amèrica Cardunets i Tallada Barcelona 1925

Succeí el seu pare 1541 com a pintor del rei Francesc I Els dibuixos al llapis conservats sobretot a la Bibliothèque Nationale de París representen la part més important de la seva obra i determinaren un estil lineal en els retrats pintats Evolucionà vers un italianisme tizianià La Reina Elisabet d’Àustria, 1571, Musée du Louvre El tractament real que dóna al paisatge i el sentit decorativista dins la línia de l’escola de Fontainebleau es fan palesos en Dama banyant-se National Gallery, Washington i en El bany de Diana museu de Tours El Retrat de Pierre Quthe 1562, Musée du Louvre anticipa…

Vida i obra Fill del banquer Francesc Monsalvatje i Fossas  i pare del músic  Xavier Montsalvatge i Bassols El 1896 s’establí a Girona i fou un dels impulsors del modernisme a la ciutat i un dels fundadors de L’Enderroch , Lletres , Cultura  i Ploma i Llapis També collaborà a Joventut , Lo Geronés ,  El Poble Català i L’Esquella de la Torratxa , entre d’altres Participà en la creació dels Jocs Florals de Girona i de la societat cultural Athenea Escriptor modernista, publicà el recull de proses i narracions decadentistes Ombres 1906, a més del volum…

Format en el taller de pintura Antoni Petit de Sant Cugat, a l’Acadèmia Baixas, a la Llotja i al taller de Joan Queralt Oliva de Barcelona i deixeble també de Lluís Muntaner i Miquel Farré, participà en múltiples exposicions collectives celebrades a diverses localitats catalanes des dels anys trenta A la dècada dels setanta fou mestre de taller i tècnic en procediments pictòrics a l’Escola Internacional de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès i professor de pintura a l’Escola de Belles Arts d’aquesta vila En la seva pintura emprà la naturalesa com a font constant d’inspiració, defugint els…

Començà a dibuixar a llapis quan era a França, on el seu pare treballava en una mina de carbó L’any 1941 es traslladà a Sabadell, on vivia la seva germana gran Les seves primeres composicions plàstiques, les feu amb mostres de colors sobrants, al magatzem de llanes on treballava Són quadres de colors vibrants que deixaven entreveure la seva intuïció i que exposà l’any 1943 a la mateixa ciutat Deixà el magatzem i començà a impartir classes de dibuix i francès en una escola El 1951 entrà en contacte amb artistes barcelonins i visità habitualment els museus d’art de la ciutat El 1953 feu el seu…

Deixeble de GMoreau De primer treballà en un estil acadèmic El trinxant 1897 Conreà l’impressionisme 1899, i fou influït per PCézanne Models al taller 1900 S'orientà 1904-05 vers el puntillisme Luxe, calma i voluptuositat Conreà el fauvisme, del qual fou el cap d’escola 1905-08 en aquest període el seu estil se simplificà grans taques de color intens separades per traços negres i línies en arabesc La joia de viure 1906 Barnes Foundation, Meiron, EUA Continuà sempre, dins una heterodòxia, fidel al fauvisme Dos viatges al Marroc 1911-13 i l’atracció del cubisme el portaren vers…

Contrari tant a l’avantguardisme com al realisme social, el seu model eren els clàssics, i més a prop Ingres Al llibre L’art i la revolució social 1936 propugnà un realisme perfeccionista allunyat de tot compromís, i denuncià el sistema de difusió de l’art a través de marxants El 1939 s’exilià a França