Resultats de la cerca
Es mostren 798 resultats
Maqbool Fida Husain
Pintura
Pintor indi, més conegut per F.M. Maqbool.
Fill d’un comptable musulmà, aprengué de manera autodidàctica el dibuix calligràfic geomètric tradicional kulfic khat L’any 1937 anà a Bombai, on sobrevisqué precàriament com a grafista de cartells de Bollywood i el 1947 s’uní al Grup d’Artistes Progressius liderats per Francis Newton Souza, oposats al classicisme hindú de l’escola de Bengala que promovia l’administració britànica Sense renegar de la tradició autòctona, aquest grup incorporava les noves tendències d’Occident surrealisme, cubisme, expressionisme Des de mitjan anys seixanta la seva obra començà a obtenir renom, i juntament…
Antonio del Castillo y Saavedra
Pintura
Pintor, el més important de l’escola cordovesa.
Influït per Zurbarán, al taller del qual treballà, per Ribera i per l’escola napolitana, evolucionà des d’un plasticisme de volums escultòrics a una tècnica més brillant i desimbolta Hom en destaca la pintura religiosa El Calvario Museu de Còrdova, i la sèrie de sis quadres Historia de José Museu del Prado, d’un gran rigor realista
Escola del riu Hudson

Panoràmica des del mont Holyoke, Northampton, Massachusetts, després d'una tempesta elèctrica, oli de Thomas Cole més conegut amb el nom de The Oxbow (1836)
The Metropolitan Museum of Art
Pintura
Escola pictòrica nord-americana del segle XIX.
Liderà el paisatgisme als EUA des d’una influència clarament romàntica, inspirant-se en els corrents pictòrics europeus de l’època, especialment en el paisatgisme desenvolupat per Constable i Turner El moviment fou fundat per Thomas Cole , d’origen anglès i pare del paisatgisme als EUA, i secundat per Albert Bierstadt 1830-1902, Frederic Edwin Church 1826-1900 o Asher Brown Durand 1796-1886 Imprimí en les seves creacions un elevat sentit allegòric i una visió monumental dels paisatges naturals de l’oest nord-americà
Giuseppe Arcimboldi
La Primavera , obra del pintor italià Giuseppe Arcimboldi (1527-1593), que en la seva darrera etapa artística arribà als més alts nivells en la confusió formal manierista
© corel Professional Photos
Pintura
Pintor italià.
Començà com a dissenyador de vitralls i de tapissos S'establí a Praga 1562 al servei dels Habsburg Retornà a Itàlia l’any 1587 La seva pintura no té res a veure amb el modern surrealisme, com ha estat dit, i es basa en el gust per l’allegoria, propi del Renaixement, i en l’afecció per tot el que és extravagant, pròpia del manierisme Les seves obres es componen, gairebé sempre, de diversos elements relatius al concepte representat, agrupats enginyosament de manera que prenguin figura humana Les quatre estacions, L’aigua, El foc, El bibliotecari, El jardiner , etc, les diverses versions de les…
Iacopo Bassano
Pintura
Pintor italià, membre (el més destacat) de la família Bassano
.
És autor de pintura religiosa i retratista Travessà una etapa manierista, en la qual establí relació amb El Greco Fou influït per la pintura flamenca i per Ticià, per Tintoretto i pel Veronese Bé que de temàtica religiosa, les seves obres constitueixen veritables escenes campestres i casolanes Centrà el seu interès, més que en el tema de l’obra, en els components de l’acció i en allò de més quotidià i no transcendent que hi figura La seva pintura canvià i eixamplà la temàtica pictòrica de l’època, i constitueix una fita de l’evolució del realisme en la pintura…
Annibale Carracci

La higiene de Venus (1605-1609), d’Annibale Carracci (Pinacoteca Nacional, Bolonya)
© Corel
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador italià, el més important de la família Carracci.
Viatjà a Parma, on estudià detingudament Correggio, i a Venècia, on fou influït per Veronese, Tintoretto i els Bassano A més de tenir característiques comunes amb els seus parents, fou el creador d’un tipus de paisatge serè i humanitzat, “clàssic” La fugida a Egipte , ~1603, Galleria Doria Pamphili, Roma, que assolí una gran difusió i que hom troba posteriorment en Nicolas Poussin i Claude Lorrain La temàtica i el tractament estilístic d’obres com ara La carnisseria 1585, Christ Church, Oxford, presenten Annibale com a conreador d’un enèrgic realisme popular
Rafael Lozano i Bartolozzi

Rafael Lozano i Bartolozzi
© Fototeca.cat / Barceló
Pintura
Escultura
Pintor i escultor, més conegut com a Rafael Bartolozzi.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat del Vallès Entre el 1966 i el 1968 s’agrupà amb Eduard Arranz i Bravo , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol Posteriorment només mantingué el treball conjunt amb el primer fins el 1982, bé que conservant cadascú la seva pròpia personalitat Així Bartolozzi no modificà substancialment el seu estil però inclogué en la seva obra elements de suggestió eròtica, progressivament configurats amb major nitidesa Fruit del treball conjunt amb Arranz i Bravo són algunes escultures, així com les…
Tito Cittadini i Podestà
Pintura
Pintor argentí actiu a Mallorca i principalment a Pollença, on és considerat un dels valors més destacats de l’anomenada escola pollencina
.
Residí a París 1910, i el 1913 s’establí a Mallorca seguint Anglada i Camarasa, que influí molt en la seva primera època, d’un esteticisme oriental després tendí cap a una realitat més pregona i més acostada al gust fauve Rebé nombrosos premis i exposà 1923 a l’Institut Carnegie de Pittsburgh
Ferran Bosch i Tortajada
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor, més conegut per Bosc.
Es naturalitzà nord-americà el 1960 De formació autodidàctica, fou illustrador a l’Editorial Molino, de Barcelona, a la revista El hogar y la moda , etc El 1936 anà a París, on treballà a Vogue i en altres revistes com a dissenyador de modes el 1946 s’establí als EUA, on collaborà al Harper's Bazar i es dedicà a la pintura Es caracteritzà per la capacitat de síntesi, que palesen tant els seus dibuixos antics, d’arabesc fi i sofisticat, com la seva pintura, dominada pel moviment i el color, amb ressonàncies fauves
Sofonisba Anguissola
Pintura
Pintora italiana, la més gran de sis germanes artistes.
Aconseguí una certa anomenada com a retratista i fou convidada a la cort de Felip II de Castella 1559, on fou influïda per l’escola espanyola Exercí influència sobre Anton van Dyck, que la conegué A la seva vellesa quedà cega Hi ha obres seves als museus de Florència, Londres, Madrid, Nàpols, Roma, Zuric, Viena, etc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina