Resultats de la cerca

De formació clàssica s’interessà per la pintura de PSérusier i de MDenis 1908, pel cubisme 1910 i per la Section d'Or Després de sofrir les conseqüències de la guerra, es reincorporà a la pintura amb composicions d’escenes de la vida contemporània, natures mortes, paisatges i retrats Influït pel cubisme, conreà un realisme vigorós

Començà la seva trajectòria el 1956, influïda per la figuració expressionista Cap al 1960, interessada per les possibilitats de la manipulació de la matèria, derivà cap a un informalisme dominat per gammes negres, una geometria irregular, la barreja de materials i el grattage Tot i el fort vessant no-figuratiu, ja en aquesta etapa és omnipresent el simbolisme de la mort Realitzà la seva primera exposició individual el 1963, i amb la sèrie Ex vots 1964 retornà a la figuració, sense abandonar els temes i materials fúnebres amb els quals basteix un món adés romàntic, adés truculent Cofundadora…

Nebot d’Aristides Maillol, residí durant la joventut a Banyuls de la Marenda S'installà a París, el 1889, i féu la seva primera exposició el 1904 Pintava balladores i paisatges sobris i decoratius, i féu gravats per a diverses revistes parisenques Amb el seu oncle, a Marly-le-Roy, volia retrobar el secret dels antics fabricants de paper per a gravat, i acabà posant, a Le Mans, una fàbrica de paper de Montval Era societari del Salon d’Automne

Representa un colleccionista examinant les seves peces dins el marc sumptuós de la llar i en presència d’un observador i d’un criat N’hi ha tres versions la primera el 1863, al Museum of Fine Arts de Boston anà a parar a mans del colleccionista americà WH Stewart, el retrat del qual hi fou afegit pel pintor la segona, la més acabada, fou pintada a Roma el 1866, i actualment és al Museu d’Art Modern de Barcelona adquirida, per subscripció popular, el 1936 la tercera, datada el 1867, de pinzellada menys treballada, estigué en una certa collecció Turner de Londres Són unes de les…

Veí de la ciutat de València Sobre seu i sobre Andreu Marçal de Sax ha estat bastit tot l’esquema de la pintura internacional de la branca borgonyona a València La seva activitat és documentada des del 1390 Malgrat la quantitat de documents referits a ell i d’obres conservades que se li poden atribuir, la definició correcta de les seves característiques personals és molt difícil d’aïllar, perquè és qüestió d’un fenomen d’obrador, més que d’una única persona Del retaule de la Mare de Déu per a l’església de Sarrió Aragó, del 1404, hom ha extret les característiques del cercle però cal dubtar-…

Inicialment combinà la seva activitat com a escenògraf amb la creació del personatge “el senyor Carles”, els seus vestits i les exposicions, molt peculiars, de moda i disseny Més endavant colleccionà objectes abandonats Durant un temps treballà amb elements que conformen la natura, com ara fulles d’arbres, establint un joc de conceptes entre les formes i els materials com el marbre i la fusta Entre les seves mostres individuals destaquen Sabates , a l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró 1981 Pluja de mans , a la sala Metrònom 1982 i Vestuaris , Museu de la Indumentària de Barcelona…

A Itàlia 1750-52 recercà l’estil dels pintors bolonyesos i romans dels s XVI i XVII Intentà de seguir dins el retrat l’estil històric dels grans mestres italians introduint escenes clàssiques en els seus retrats Keppel 1753, National Maritime Museum, Greenwich A Flandes i a Holanda 1781 rebé la influència de la pintura del s XVII, especialment de la de Rubens Lord Heathfield 1787, National Gallery, Londres Fou pintor del rei 1784 i el gran retratista de la seva època muntà un taller de fabricació de retrats on ell només feia les cares i mans i la resta era feta pels seus ajudants…

Estudià dret i treballà com a professor d’ensenyament mitjà Conreà una pintura d’estructura geomètrica, tendent a la simplificació i molt influïda per Cezánne i el cubisme, tret que hom també pot constatar en els seus dibuixos, entre els quals hi ha cartells, auques, calendaris, un bestiari, illustracions per a llibres La memoria veranea , de César González Ruano 1960 i, especialment, caricatures  Com a poeta, conegut pel pseudònim de Bernat Meix , es caracteritzà per la seva ironia absolutament insòlita, amarada de reflexió sobre la pròpia vida, d’allusions cultes i de jocs estilístics Els…

Probable deixeble d’Onofre Falcó Fou pintor de la ciutat de València des del 1596, i pintà també per a la generalitat i per al patriarca Juan de Ribera Potser estigué a Itàlia, on s’interessà sobretot per l’escola veneciana És el representant més distingit de l’escola valenciana de la transició entre Joanes i Ribalta, i mèrit seu és la introducció a València del tenebrisme, que féu compatible amb un irrenunciable manierisme de la millor progènie Els retrats, corporatius o individuals, adquireixen amb ell, a València, carta de naturalesa, i propulsà el naturalisme, que consagrà Ribalta i la…

Fill del sastre Berenguer Serra, d’ell consta com a primera notícia documental el contracte d’aprenentatge amb Ramon Destorrents, pintor del rei, del 1357 al 1361 A la mort del seu germà Francesc vers el 1362 a causa de la Pesta Negra, s’incorporà al taller familiar ara encapçalat pel seu germà Jaume Serra , que aquest any signà el contracte del retaule major del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, encomanat el 1360 a Francesc Serra L’obra de Pere es fonamenta en el retaule de l’ Esperit Sant de la seu de Manresa 1394 i en el de Sant Bartomeu i sant Bernat de Claravall , per al…