Resultats de la cerca

Hi dominen el blau, el rosa i els ocres, reminiscències del passat immediat del pintor L’agressivitat de certes línies i de certs colors marca una ruptura amb el concepte clàssic de bellesa D’estil expressionista, fauve i cubista alhora, mostra una clara influència de l’escultura de l’Àfrica Negra i obre les portes a aquesta darrera tendència de l’art modern

És un dels principals representants del figurativisme anterior a l’abstracció El 1954 obtingué el gran premi de la Segunda Bienal Hispano-americana de Arte L’exposició que marcà el reconeixement de la seva obra fou l’antològica del Casón del Buen Retiro de Madrid el 1970, presentada també a Barcelona Conreà els temes simples, i són molt característics el seus paisatges

Les seves primeres obres, exposades a les Galeries Belarte de Barcelona 1965, oferien un bigarrat espectacle de gent i ambients La seva exposició a la Sala René Metras de Barcelona 1966 marcà el pas a un novíssim realisme d’una clara denúncia social La seva pintura és d’una desimbolta llibertat, servida per un gran domini del dibuix i un color viu i vibrant

Exposà la nova concepció de l’art de Giotto en el Libro dell’Arte final del s XIV, on propugnà que la fantasia del pintor es basés en la natura, el millor model valorà l’art com a activitat lliure i practicable com un fi en si mateix, i marcà, com els clàssics, les proporcions canòniques que hom havia de donar a les representacions del cos humà Fou el primer gran teòric de la concepció moderna de l’art i de l’artista

A partir del 1951 adaptà el nom de la seva ciutat natal al seu nom artístic Formà part del grup Zen 49 Evolucionà de l’art abstractoconstructiu a la pintura gestual, entre el signe i l’escriptura Anà a París, on el 1953 desenvolupà una forma molt personal de grattage Utilitza un suport de cartó recobert de gelatina sobre el qual marca amb pinzell signes negres i vermells, generalment, amb una gran velocitat, que li permet de respondre al seu impuls més immediat Més ràpid que el so 1957 Professor de pintura a l’Acadèmia de Belles Arts de Stuttgart 1965-90, fou premiat a les…

Aconseguí èxits a Londres 1911 amb les seves aquarelles Descobridor artístic de la després anomenada Costa Brava, titulà La Catalunya Grega una exposició Sala Parés, 1906 que marca la darreria del Modernisme i albira la reacció classicista del Noucentisme Per sobre el virtuosisme detallista de la seva tècnica, conservà la força de l’emoció artística Fou un dels més famosos dibuixants humorístics de Catalunya Publicà abundosament a “Cu-cut" i a “En Patufet”, on es destacà com a animalista La seva producció en aquest sentit és comparable a les de Dulac, ARackham i Kley Illustrà De quan les…

Començà a pintar el 1923 Nebot de Cristòfor Pizà, acusà primer la seva influència, així com les de Rusiñol, Mir, Anglada i Juñer-Vidal El 1927 conegué Wols a Mallorca i això marcà la seva carrera Estudià a Barcelona i a Madrid, i a París 1928 entrà en contacte amb el grup postcubista espanyol i amb alguns mestres de l’avantguarda Exposà a la Haia, Londres, Zuric, Barcelona galeries Syra, 1932 i 1933, Madrid 1936 i 1952, exposició aquesta que tingué un gran ressò, Palma, París, Stuttgart, etc , i collectivament a la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte 1951, a la Biennal de…

Vida i obra Fill del banquer Francesc Monsalvatje i Fossas  i pare del músic  Xavier Montsalvatge i Bassols El 1896 s’establí a Girona i fou un dels impulsors del modernisme a la ciutat i un dels fundadors de L’Enderroch , Lletres , Cultura  i Ploma i Llapis També collaborà a Joventut , Lo Geronés ,  El Poble Català i L’Esquella de la Torratxa , entre d’altres Participà en la creació dels Jocs Florals de Girona i de la societat cultural Athenea Escriptor modernista, publicà el recull de proses i narracions decadentistes Ombres 1906, a més del volum Terra de gestes i de beutat Girona 1917 —…

A primers dels anys setanta inicià l’activitat artística participant en la Mostra Collectiva del Grup Tint-1, a la llotja del Tint de Banyoles, etapa caracteritzada per la crítica al consum a través de l’us de materials fungibles en la seva obra, amb obres com Les sabates comestibles 1979, Entre pa enlluït 1984 a la Fundació Miró de Barcelona, o Fagocotosi 1985 a la Sala Montcada de la Fundació “la Caixa” i Cambio de Piel 1985 als festivals de Navarra Posteriorment les referències esdevingueren més indirectes amb l’ús de materials com ara el ferro i la pintura sobre paper i centrant-se en els…

Els blancs contribueixen a donar més relleu