Resultats de la cerca

Amiga dels cubistes, en rebé fortament la influència Apollinaire i els seus amics , on s’autoretratà, és una obra que reflecteix aquest moment La seva producció posterior, de figures femenines estilitzades i colors suaus, d’una gran fragilitat i elegància, restà freda Illustrà Alícia al país de les meravelles , de LCarroll, i obres d’AGide Féu escenografies per a la Comédie-Française i per als Ballets Russes Les Biches, de Poulenc, 1924 Durant la Primera Guerra Mundial formà part del grup d’artistes estrangers d’avantguarda que es refugiaren a Barcelona, on ella ja havia exposat el 1912

Membre del grup Devetsil des del 1923, anà a París el 1925, on, juntament amb el seu company Jindřich Štyrský, creà la tendència pictòrica anomenada artificialisme Exercí una forta i directa influència sobre la pintura txeca en enviar cada any obres seves a exposicions de Praga El 1934 participà en la fundació del grup dels surrealistes de Txecoslovàquia El 1946 fixà definitivament la residència a París, on, juntament amb André Breton, continua partidària del surrealisme

Amb Régamey fou director de la revista Art Sacré 1937-54 Fou el promotor de les obres de Matisse, Braque, Le Corbusier, Léger, Chagall, Rouault i d’altres, a les esglésies catòliques

Després d’una estada a Roma, obrí un taller a París, que fou molt freqüentat Preconitzà el retorn a la natura i el dibuix directe del model Bé que fou un dels promotors del retorn al classicisme de la segona meitat del s XVIII, conservà, però, en el seu estil molta cosa de la gràcia equívoca del rococó, com hom pot veure a La venedora d’amors Musée National de Fontainebleau Intentà noves tècniques de pintura a la cera

Vescomtessa de Noailles Publicà diversos llibres Dix ans sur terre , 1936 i reculls de poemes La viole d’amour El 1945 començà a pintar natures mortes, figures i retrats, féu litografies i conreà l’escenografia Dugué a terme també una important tasca de mecenatge pagà els films L’âge d’or de Buñuel i Le sang du poète de Cocteau i protegí Salvador Dalí i Francis Poulenc, entre altres

Començà dedicant-se a la pintura, però fou en el camp del dibuix i la litografia on trobà, finalment, la seva forma d’expressió Bé que no fou un testimoni ocular de les campanyes napoleòniques, en donà composicions molt exactes També féu nombroses litografies en els seus molts viatges

Descendent dels comtes de Tolosa Dos accidents a l’adolescència el deixaren esguerrat i nan Les seves primeres obres foren de tema militar i hípic Artiller posant la sella al seu cavall 1879 museu d’Albi Anà a París i entrà al taller de Bonnat, i el 1885 s’installà a Montmartre, on menà una vida bohèmia, bé que mai amb necessitats econòmiques, a causa de la seva fortuna personal Rebé la influència d’ Edgar Degas , no només en la temàtica, sinó també en la manera d’efectuar els enfocaments fotogràfics de les obres Freqüentà els cafès, music-halls , teatres, prostíbuls, etc, els quals sempre…

El 1934 ja fou premiat pel Centre Excursionista del Vallès Fou deixeble dels pintors Joan i Màrius Vilatobà Acabada la Guerra Civil fou membre destacat del grup sabadellenc El Cenacle fins el 1941 Feu algunes exposicions de tempteig, i el 1949 anà a París, on visqué fins el 1961 Estudià a l’École du Louvre Exposà a Barcelona des del 1950, i a París el 1951 El 1954 exposà a Barcelona ceràmiques, tècnica en què els seus marcians són mostra d’una destacada originalitat Passà d’un cert fauvisme a una abstracció d’influència neoplasticista el 1953 Participà en la Tercera…

Fou modista, acròbata i després model de Puvis de Chavannes, Renoir i Lautrec Amiga de Miquel Utrillo i Morlius , aquest donà nom al seu fill, l’important pintor Maurice Utrillo El 1909 es casà amb el pintor André Utter, i des d’aleshores es dedicà decididament a la pintura, de temes variats especialment retrats, figures i interiors, amb un estil directe i simple i una certa influència de l’escola de Pont-Aven És representada al Musée National d’Art Moderne de París

S'especialitzà en la pintura d’animals, especialment cavalls, i es distingí per l’anticonvencionalisme dels seus costums socials