Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
carmesí
Pintura
Pigment de color situat aproximadament a una longitud d’ona de 7 200-7 500 Å en l’espectre de radiacions electromagnètiques.
Correspon a un vermellós viu, de to fosc i matís blavós La matèria pigmentària és extreta de l’insecte anomenat quermes i produeix unes pastes pictòriques de consistència líquida, d’escàs poder cobrent i de poca solidesa a l’acció de la llum
ceruli
Pintura
Pigment blau de to mitjà i matís verdós.
Utilitzat des de l’antiguitat, a partir del 1860 hom l’obtingué químicament És molt apreciat en la pintura de celatges Té poder cobrent elevat, permet d’ésser barrejat amb tots els altres pigments, i és usat en totes les tècniques
Fernando Gallego
Pintura
Pintor.
Actiu entre el 1466 i el 1507, fou la personalitat dominant a Castella i a Lleó de l’escola anomenada hispanoflamenca Les seves primeres obres —retaule de San Ildefonso, a la catedral de Zamora ~1466, taula del Martiri de Santa Caterina Museo del Prado, Madrid— acusen una forta influència flamenca, especialment de D Bouts És també autor del retaule de Sant Andreu ~1470, Museo Diocesano, Salamanca i de les taules de la Pietat i la Crucifixió Museo del Prado, on revela un estil realista, fins a extrems patètics, i una gran duresa i fredor, sobretot en els paisatges, coincident amb CWitz, del…
carmí
Pintura
Pigment extret dels cossos secs de les cotxinilles femelles, de color molt similar i propietats pictòriques paral·leles al carmesí, de to més clar i de matís menys blavós.
Les seves propietats colorants són degudes a l’àcid carmínic, que amb alúmina forma una laca alumínica Molt emprat antigament en tintoreria, el seu ús actual ha restat gairebé reduït a colorant d’alimentació, productes farmacèutics, microscòpia i pintura artística és, però, poc estable a la llum
bany
Pintura
Pasta pictòrica l’iquida transparent que hom aplica, formant una capa fina, damunt la pintura ja seca i treballada per tal d’obtenir-ne la veladura o la tintura que permetin d’aconseguir més intensitat de color o riquesa de matís.
El bany és preperat pel mateix artista diluint un pigment o una matèria tintòria en yna gran quantitat de vehicle
de casacón
Pintura
Dit amb un cert matís despectiu, del gènere pictòric (pintura de casacón) del segle XIX centrat en la temàtica anecdòtica d’ambient setcentista que, a imitació d’Ernest Meissonier, Adolf von Menzel i Marià Fortuny, conrearen nombrosos artistes, com José Jiménez Aranda, Francesc Domingo i Marquès, Eduardo Zamacois i, fins i tot, Antoni Gisbert.