Resultats de la cerca

Deixeble de GMoreau De primer treballà en un estil acadèmic El trinxant 1897 Conreà l’impressionisme 1899, i fou influït per PCézanne Models al taller 1900 S'orientà 1904-05 vers el puntillisme Luxe, calma i voluptuositat Conreà el fauvisme, del qual fou el cap d’escola 1905-08 en aquest període el seu estil se simplificà grans taques de color intens separades per traços negres i línies en arabesc La joia de viure 1906 Barnes Foundation, Meiron, EUA Continuà sempre, dins una heterodòxia, fidel al fauvisme Dos viatges al Marroc 1911-13 i l’atracció del cubisme el portaren vers noves recerques…

Amb Régamey fou director de la revista Art Sacré 1937-54 Fou el promotor de les obres de Matisse, Braque, Le Corbusier, Léger, Chagall, Rouault i d’altres, a les esglésies catòliques

Fou un dels fundadors del Salon des Indépendants 1884 Company de Signac, emprà un puntillisme de pinzellada ampla Influí sobre una etapa de Matisse, que treballà amb ell 1904 En són conservades pintures al Musée d’Art Moderne de París

Fill de Jordi Maragall i Noble Es formà amb Ramon Rogent, i a partir d’ell la seva pintura tingué com a referents l’obra de Matisse, Rouault o els expressionistes germànics, i evolucionà alternant moments de predomini dels valors constructius amb d’altres d’un expressionisme més apassionat, palès especialment en l’ús del color També conreà la pintura mural mural de la seu de l’editorial Ariel, 1958

Començà a pintar tard, el 1947, animada pel seu fill, el pintor Antoni Clavé Des del 1949 exposà aiguades, olis i ceràmiques a París, Niça, Ais de Provença, Londres, Ginebra, Estocolm, Copenhaguen, Roma i Barcelona, i participà als salons de París La Guilde de la Gravure de Lausana li edità litografies Pintà —especialment flors— dins un estil naïf que pels seus colors vius i plans recorda sovint l’art de Matisse

Influït per l’obra de P Cézanne, H Matisse i F Léger Compromès políticament amb l’esquerra, fou des del 1945 la personalitat més important de la tendència anomenada neopicassiana Prenent com a punt de partença la morfologia cubista, en féu una síntesi amb els resultats d’un impressionisme i un expressionisme propis, ultrapassant els seus límits vers l’abstracció També féu l’escenografia per a l’obra de B Brecht Mutter Courage

És famós per la seva facilitat a fer pintures a l’estil d’altres grans pintors contemporanis com ara Picasso, Matisse, Modigliani, Dérain, etc, molts dels quals havia conegut personalment a París Ha estat considerat per això com un dels més hàbils falsificadors actuals per bé que ell negà sempre que ho fos Residí a Eivissa d’ençà del 1960 Perseguit per la justícia francesa, se suïcidà quan era a punt d’ésser lliurat a les autoritats franceses Fou protagonista de diverses novelles i d’una pellícula d’Orson Welles Fake/Question Mark, 1973

Als anys quaranta s’installà a Madrid, on feu cartells per a cinemes Després residí a París, Roma i Londres fins que s’installà definitivament a Nova York l’any 1949 Allí conegué els artistes de l’anomenada action-painting Pollock, De Kooning, Kline, entre d’altres, amb els quals exposà i en el qual moviment ha estat sovint inclòs Més enllà d’adscripcions, la seva obra presenta clares ressonàncies de les fonts populars andaluses, en l’encès cromatisme i la importància del negre Considerat un dels pintors espanyols més importants de la segona meitat del segle XX, fou reivindicat els anys…

Es formà a Boston i a París, on residí del 1948 al 1954 i on absorbí una gran diversitat d'influències, entre les quals Matisse, Brancusi i l'arquitectura romànica, que influïren en el geometrisme i la simplicitat de les formes i colors de seves obres, plenament representatives del moviment hard-edge , que cerquen més l’impacte visual que la riquesa de matisos Establert a Nova York, el 1956 hi feu la seva primera exposició El 1966 participà per primer cop a la Biennal de Venècia, i el 1968 a la Documenta de Kassel Treballà també l'escultura i el relleu i feu installacions, entre…

Entusiasta de Van Gogh, hom el considera un dels millors representants de l’esperit fauvista Per a la seva formació fou decisiu l’encontre amb André Derain, amb qui treballà durant més d’un any a Chatou D’aquell temps arrenca la seva fase més característica, amb formes tendents al dramatisme i colors purs El 1905, a París, exposà conjuntament amb Derain, Matisse, Marquet i d’altres al Salon des Indépendants i al Salon d’Automne, que configurà la tendència fauvista La seva pintura és aleshores arravatada, flamejant, i semblen alliberar-s’hi amb tota la potència les forces naturals…