Resultats de la cerca

Fill del sastre Berenguer Serra, és documentat des del 1358, any a partir del qual s’estableix el seu primer període d’activitat al costat de Bartomeu Bassa i de Francesc Serra, el seu germà gran i cap de l’obrador Des de la desaparició d’aquests mestres vers el 1362-63 la carrera de Jaume Serra es vinculà a la del seu germà Pere Serra , acabat de sortir del taller de Destorrents Tot i algunes comandes menors associades a la cort, en conjunt el taller es consagrà principalment a la realització de taules i retaules destinats a monestirs, catedrals, canòniques i esglésies parroquials La mort…

Fill del sastre Berenguer Serra, d’ell consta com a primera notícia documental el contracte d’aprenentatge amb Ramon Destorrents, pintor del rei, del 1357 al 1361 A la mort del seu germà Francesc vers el 1362 a causa de la Pesta Negra, s’incorporà al taller familiar ara encapçalat pel seu germà Jaume Serra , que aquest any signà el contracte del retaule major del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, encomanat el 1360 a Francesc Serra L’obra de Pere es fonamenta en el retaule de l’ Esperit Sant de la seu de Manresa 1394 i en el de Sant Bartomeu i sant Bernat de Claravall , per al…

Fou deixeble de Merclein i de Luzán, a Saragossa El 1757 ingressà a la cartoixa d’Auladei, on feu el noviciat Més endavant estigué en altres cartoixes per a les quals realitzà treballs de decoració L’acredità, això no obstant, com a mestre pintor l’encàrrec que rebé de decorar la sagristia de l’església de Sant Gil de Saragossa De 1793 daten les pintures del presbiteri de la catedral de Jaca i de poc després el cicle de la vida de sant Bru, per a la cartoixa de Las Fuentes Colegio Mayor de Santiago, d’Osca El seu estil es manté molt fidel a la tradició barroca

Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a llurs realitzacions, executades, però, amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica Pren importància perquè es tracta de l’aparició d’una escola catalana de paisatge similar a l’escola paisatgística de Barbizon El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila , format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina Després d’unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació les múltiples versions del paisatge d’Olot, en què el tractament de la llum…

Esmentat a Perpinyà el 1516, el 1524 hi contractà el retaule de Santa Peronella de la catedral de Sant Joan El 1531 collaborà amb Martí Díez de Liatzasolo en un retaule per a la Llotja de Mar de Barcelona i amb Pere Serafí en el de Sant Romà de la parròquia de Lloret, i aquell mateix any féu un retaule per a l’església de Sant Quirc de Colera El 1527 pintà la predella i les taules centrals del retaule de Marcèvol Posteriorment féu el de la parròquia de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat i el 1535 el de l’altar major de la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes actualment al Museu…

Dels germans Francesc Serra mort vers el 1362 i Joan Serra només es coneixen referències documentals com a pintors, però no en resta cap obra És per això que l’art dels Serra s’ha delimitat a través de les pintures de llurs germans Jaume Serra i Pere Serra S’atribueixen al taller familiar una cinquantena d’obres, però resulta molt difícil de precisar on acaba l’art dels Serra, puix que hi ha obres del seu cercle sense que es puguin atribuir amb certesa a Jaume o Pere, i és per això també que hom ha batejat tants mestres anònims d’aquest grup Fill de Francesc és Francesc Serra II, del qual hi…

Residí a Olot i a Girona i pintà retaules per a Hostalric 1569, Sant Privat d’en Bas 1572 i Peralada 1574, entre d’altres Tanmateix, l’única obra que se li coneix és la pintura del retaule del Corpus de la Seu de Girona 1566-67

Introduí a Castella l’estil goticoflamenc Són obres seves el Retaule de la Mare de Déu de Villasandino , el Retaule de Sant Jeroni de la Mejorada Museo Provincial, Valladolid i el Retaule de la Mare de Déu de l’església de l’Hospital de Buitrago coll de l’Infantado, amb els retrats del marquès de Santillana i la seva muller com a donants

La seva obra principal és el Retaule de la Visitació de la catedral de Sevilla Són també obra seva la Mare de Déu amb l’Infant i l’Anunciació de l’església de San Lorenzo de Sevilla

Renunciant novament als grans escenaris venecians, El Greco reduí l’espai visible, en la meitat inferior, a una filera de personatges en primer terme que observen serenament com és sebollit el cos del cavaller La meitat superior —la glòria—, brillant i apoteòsica, posa en relleu l’antítesi del món terrenal i el celestial L’organització general de la pintura recorda la dels absis romànics pintats als sepulcres gòtics de nínxol, de clara arrel bizantina