Resultats de la cerca

Residí a Roma, on treballà en diferents esglésies Passà a Madrid 1752-61, on fou pintor de Ferran VI de Castella i director de l’Academia de San Fernando Decorà la volta de l’escala del palau d’Orient amb l' Allegoria de la monarquia hispànica retent honors a la religió Decorà també la capella del palau El seu estil és delicat i hàbil en el color

Fou regidor perpetu de València Era un expert en moneda i publicà 1689 un Parecer sobre l’admissió al Regne de València de la moneda castellana reformada el 1686 i amb un valor fixat El 1704 publicà un Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía hasta Felipe V Durant la guerra de Successió es mostrà filipista el 1706 fou desinsaculat per les autoritats fidels al rei arxiduc Carles III

Fill de miniaturistes Deixeble de David 1785-90, estudià a Itàlia 1792, on conegué Napoleó, que el nomenà seleccionador de les obres artístiques que s’enduria al Louvre Novament a França 1800, Napoleó li encarregà Els empestats a Jafa Louvre, premiat al Saló del 1804 Pintà nombroses escenes bèlliques napoleòniques i, a la cúpula del Panteó de París, l’apoteosi de Bonaparte, que en canviar les circumstàncies polítiques esdevingué la de la monarquia borbònica No aconseguí d’ingressar a l’Institut de França fins el 1816, que succeí el seu mestre, aleshores exiliat Fou cobert d’honors oficials…

Format al College of Art de Bradford 1953-57 i al Royal College de Londres 1959-62, aquest any viatjà a Nova York, on entrà en contacte amb Andy Warhol i amb els pioners del pop-art , que l’influïren profundament De fet, la seva pintura pot inscriure’s dintre de les derivacions d’aquest corrent, bé que sense la crítica ferotge o el cinisme impersonal de la societat de consum que la majoria dels seus representants mostren Un viatge a Califòrnia 1964 acabà per definir el seu estil realista, de colors brillants i exaltació del cos masculí, a través del qual evoca un món hedonista, refinat,…

Deixeble de Josep Llanes, estudià amb Francesc Tramulles Fou tinent-director de l’Escola de Nobles Arts des de la fundació i n'esdevingué director el 1797 Acadèmic de mèrit de San Fernando 1799 En la seva intensa producció pictòrica, la religiosa hi és escassa i reminiscent de Viladomat uns llenços a Santa Maria de Mataró i uns altres a l’altar del Sagrament, a la Mercè de Barcelona El 1777 decorà el teatre municipal de Reus el 1788 enllestí el gran saló de la casa Bofarull, de la mateixa ciutat, d’ordenació arquitectural i escultòrica neoclàssica amb cel empiri al sostre, dedicat a Carles…