Resultats de la cerca

Representà un retorn al realisme, sovint amb connotacions crítiques, després de la primera gran etapa de predomini expressionista i avantguardista Fou representat sobretot per artistes com l’agressiu George Grosz —a la seva etapa postdadaista—, Christian Schad i Carl Grossberg al focus berlinès, Otto Dix com a cap del focus de Dresden i Hans Mertens del nucli de Hannover, entre altres La seva característica general és una freda objectivitat al servei d’una temàtica quotidiana que en alguns casos Grosz, Dix no ha perdut, però, el llast expressionista Als Països Catalans hi hagué un ressò d’…

Fill d’emigrants jueus polonesos Es formà al City College de Nova York, a la Cornell University d’Ithaca i a l’Art Student League de Nova York Cofundador del grup novaiorquès The Club 1948 Començà a exposar a la galeria Betty Parsons el 1951 El seu art, fruit d’una mentalitat d’intellectual amb preocupacions existencials, és estàtic i molt senzill el caracteritzen grans masses uniformes normalment verticals Hom l’ha considerat precursor del minimal art

De formació autodidacta, se'l començà a conèixer dins el món marginal del grafit novaiorquès, amb la signatura Samo De la mà del seu amic Andy Warhol començà la seva projecció internacional al principi dels anys vuitanta, i el 1982 féu la primera exposició important a la Fun Gallery de Nova York La seva obra, amb profundes ressonàncies africanes, es caracteritza pel primitivisme —que pren de la realitat urbana gran part del seus motius iconogràfics barrejats en un cosmos d’inscripcions, signes connotats simbòlicament, màscares totèmiques—, i palesa al mateix temps un coneixement…

Es formà a Boston i a París, on residí del 1948 al 1954 i on absorbí una gran diversitat d'influències, entre les quals Matisse, Brancusi i l'arquitectura romànica, que influïren en el geometrisme i la simplicitat de les formes i colors de seves obres, plenament representatives del moviment hard-edge , que cerquen més l’impacte visual que la riquesa de matisos Establert a Nova York, el 1956 hi feu la seva primera exposició El 1966 participà per primer cop a la Biennal de Venècia, i el 1968 a la Documenta de Kassel Treballà també l'escultura i el relleu i feu installacions, entre…

Residí a Europa, on fou professor al Bauhaus 1919-31, fins a l’arribada del nazisme Amb un estil propi i una gran riquesa de color conreà un cubisme fantasista i arquitectònic que influí sobre Gropius

Estudià a l’Art Students League i a l’Ohio State College i després fou professor fins el 1963 Fou l’iniciador del pop-art , estil caracteritzat per l’ús de les tècniques i estereotips propis del món de la publicitat i dels comic strips tires còmiques En la seva obra utilitzà tècniques industrials fotogravat i colors llampants

Nascut en una família de fortes conviccions esquerranes, després de servir a l’exèrcit just acabada la Segona Guerra Mundial, es graduà en magisteri i art a la Temple University de Filadèlfia i estudià també pintura en una escola d’art de Brooklyn Inicialment dedicat a la pintura, no fou fins al principi dels anys seixanta que començà a collaborar com a caricaturista en diverses publicacions Esquire , New York Review of Books , Time , The New York Times , The Washington Post , Rolling Stone , etc Les seves caricatures al límit de la deformitat de polítics i celebritats, sovint virulentament…

Es formà a París, a Berlín i a Munic, i fou, amb el seu amic Mark Rothko, un dels principals pintors abstractes nord-americans Per reacció contra el realisme social dels anys quaranta creà els pictographs , basats en signes màgics dels pellsroges Creà també els bursts explosions, grans teles amb taques rodones llampants

Estudià art a Londres Conreà el paisatge i el retrat de grup Autoretrat amb els pares de l’artista , 1788, The New York Historial Society Escriví History of the Rise and Progress of the Arts of Design in the United States 1834

Exposà a l' Armory Show És autor de paisatges amb arquitectura i vistes urbanes tedioses —sovint nocturnes— que connecten per llurs enfocaments amb l’estètica del cinema