Resultats de la cerca

La seva família pertanyia a una nissaga de banquers que, a l’època del seu naixement, travessava un període de dificultats A tretze anys entrà al taller de Domenico Ghirlandaio, a Florència, amb qui sembla que collaborà en els frescs de l’església de Santa Maria Novella Desenvolupà, però, la seva activitat principalment dins el camp de l’escultura estudià els clàssics, conegué l’obra dels Pollaiuolo i els gravats de M Schongauer El 1489 ingressà a lèscola de San Marco, institució regentada pels Mèdici que disposava d’una important collecció d’estàtues romanes, on rebé una àmplia formació…

Fill i deixeble de Joan Vila i Cinca  i pare de Joan Vila i Grau Es formà també a la Llotja barcelonina i a l’escola de San Fernando de Madrid Pensionat per l’ajuntament de Sabadell, anà a París i a Itàlia Partí d’un realisme directe La mare , 1914, i rebé després la influència de Mela Muttermilch La mare cosint , 1918 Exposà individualment a Barcelona Galeries Laietanes, 1919, i residí a París 1919-20, on feu alguns finíssims paisatges urbans Exposà de nou a Barcelona el 1922 El Camarín i el 1932 Syra, i alhora prengué part en diverses exposicions collectives A la postguerra participà en…

Es formà a Llotja amb JMongrell Anà pensionat a Itàlia el 1927 Es presentà individualment el 1930 a Barcelona Conreà, sobretot, la figura i el retrat, dins un realisme acadèmic caracteritzat per un aire estàtic també féu muralisme El 1943 guanyà, amb Nu , la primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid Fou director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1945-48, on exercí de professor fins a la seva jubilació La seva muller, Teresa Condeminas i Soler Barcelona 1905, també pintora, es formà a Llotja, i ha sobresortit en el nu femení, d’una gran perfecció formal…

Centrat en un correcte nu femení de contorns nebulosos, esdevingué un banderer —passiu— de l’Alsàcia perduda per França el 1871 El seu estudi de París fou convertit en el museu del seu nom

Format a Llotja amb José Ruiz Blasco i Antoni Caba Fou pensionat per l’Acadèmia de Sant Jordi el 1908 Participà en nombroses exposicions collectives, i en feu diverses d’individuals a Barcelona Conreà el nu i el retrat, dins un academicisme d’una sòbria perfecció

Simbolista, malgrat la fredor del seu estil, la seva obra té validesa per la defensa de la bellesa intrínseca del nu Judici de París, 1884-87, la plasmació de la música Fantasia sobre Brahms i l’intent d’unir mitologia i misticisme Crist a l’Olimp 1897, Österreichische Galerie, Viena

Fundador de l’acadèmia de dibuix de Haarlem, juntament amb Karel van Mander i Hendrik Goltzius, implantà, sota la influència dels manieristes romans, l’estudi del nu i la pintura de temàtica religiosa i mitològica Hom destaca la seva obra Banquet d’arcabussers 1583, Frans-Hals-Museums de Haarlem, que és una anticipació dels retrats collectius que aparegueren al llarg del s XVII holandès

Deixeble de José Ruiz Blasco a Llotja i d’Aleix Clapés S'inicià com a escultor Participà, ja com a pintor, en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1911 Realista acadèmic, se centrà en natures mortes i nus femenins El 1933 li fou concedit, per votació popular, el primer premi de l’Exposició del Nu organitzada pel Cercle Artístic de Barcelona Des del 1928 féu diverses exposicions individuals a Barcelona

Estudià a Viena, a Munic i a París Del 1914 al 1922 residí als EUA Conreà els temes mitològics i bíblics Salomé el retrat Hermine David 1918, Musée National d’Art Moderne, París, Mac Orlan 1924, i especialment el nu femení, d’un fort erotisme Gitana 1923-24, “Belazel” National Art Museum, Jerusalem, Tres noies 1925, Brooklyn Museum, Nova York Se suïcidà el dia del vernissatge d’una exposició seva

Exposà a Berlín des del 1906 i manifestà un cert impressionisme, amb contactes amb el simbolisme de Von Marées L’experiència de la guerra de 1914-18 el féu sortir de l’art contemplatiu cap a una violència expressiva apassionada Personatges grotescs, malalts, esguerrats, figures de circ, es barregen en la seva visió del món com una comèdia tràgica Més tard es concentrà en temes més purament plàstics, àdhuc el paisatge i el nu