Resultats de la cerca

Professor de l’escola d’arts i oficis de Madrid, practicà la pintura d’història i la de gènere, i féu moltes decoracions escenogràfiques per als teatres Martín i de La Princesa, a Madrid Alguns dels seus quadres es troben al Museo de Arte Moderno de Madrid Un divendres al Colosseu de Roma , 1876, a València El saqueig de Roma , 1887 i a Jerez de la Frontera Dret d’asil, 1892

Seguidor de Canaletto, assolí ben aviat un estil propi, on destaca l’esfumat de la llum i el gust pel moviment Abandonà l’anècdota i passà a la plasmació d’un tros de paisatge on no manquen l’element humà i arquitectònic Fou un dels pintors destacats del vedutisme Posteriorment passà al paisatge inventat Hom en destaca La roda de Sant Marc, influïda per Canaletto, Capricis representant ruïnes National Gallery, Londres i La Piazzetta Ca’ d’Oro, Venècia

Format a l’escola de Sant Carles, passà a la sala de flors Fou acadèmic de mèrit el 1803 i, més tard, professor de l’acadèmia Titulat acadèmic el 1811, l’any següent ja era tinent de director de pintura El 1815 esdevingué pintor de cambra de Ferran VII i el 1818 acadèmic de San Fernando A Sant Carles, passà pels càrrecs de director de pintura 1821, taxador oficial de pintura 1823 i director general 1823 Tot i que conreà tots els gèneres, hom l’anomenà el Vicent López de les flors , pintor de qui, precisament, era cunyat Hi ha flors seves al Museu de Belles Arts de València, al Palacio Real de…

Establert de petit a Montilla, amb la família, estudià lletres a la Universitat de Sevilla i fou deixeble d’Eduardo Cano a l’escola de belles arts de Sevilla El 1885 l’Academia de Santa Isabel de Hungría li adquirí obres Passà a l’escola de San Fernando de Madrid, on fou deixeble de Carlos Luis de Ribera, Dióscoro Puebla i Casto Plasencia El primer triomf —segona medalla a l’Exposición Nacional del 1887— fou La mort de Lucano El centaure Nessos li valgué la pensió a Roma del 1888, i dos anys més tard guanyà una altra segona medalla amb Duel interromput El 1892 aconseguí una primera medalla…

Passà la joventut a Granollers Tot i que passà, fugaçment, per la Llotja de Barcelona, cal considerar-lo un autodidacte Exposà per primer cop el 1932 a la Sala Parés de Barcelona, on concorregué a les Exposicions de Primavera enquadrat en el Saló de Barcelona 1934-36 Fou invitat especial del Carnegie Institute de Pittsburgh 1936 i 1937 Ha exposat individualment a Barcelona, sobretot a la Sala Gaspar Gran admirador de Degas, fou influït per ell en la seva temàtica predilecta la figura femenina Esporàdicament abordà també altres temes, com el paisatge urbà, del qual cal destacar la sèrie de…

Estudià a Florència i a Venècia i passà a treballar a Praga, on fou pintor de cambra de l’emperador Rodolf II Pintà temes mitològics i allegòrics i sobresortí en el retrat

Passà la joventut a Barcelona i el 1902 anà a viure a Mallorca Una bona part de la seva producció, de caire postimpressionista, és al Museo de Bellas Artes de l’Argentina

Descoberta a Roma el 1605, pertangué al cardenal Pietro Aldobrandini conservada a la villa Aldobrandini, el 1818 passà al Vaticà És un exemplar típic de la pintura romana d’influència hellenística de l’època d’August

Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, passà a Marid i després 1822-23 a Itàlia Treballà a Roma i a Nàpols La seva especialitat fou la pintura de paisatges i monuments en quadres de petites dimensions

Passà una bona part de la vida als EUA Sota la influència dels escultors Maillol, Bourdelle i Metzner desenvolupà un estil arcaïtzant, tendint a la monumentalitat i a l’expressió patètica monument a l’heroi desconegut de Belgrad