Resultats de la cerca

Fou pensionada a Roma per l’Acadèmia de Sant Jordi 1886-87 i 1887-88 Fou professora auxiliar de l’escola de Llotja de Barcelona Vídua del pintor Francesc Guasch i Homs, llegà els seus béns 1929 a l’escola de Llotja instituint la Fundació Guasch-Coranty

Es formà a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, de la qual és professora Féu la primera exposició individual el 1972 En la seva obra, de caràcter simbòlic, predomina el traç dibuixístic L’any 1984 guanyà el premi de dibuix Ynglada-Guillot

Deixebla de Rafael Benet Excellí com a colorista en la pintura de paisatge, natura morta i retrat Exposà individualment a Barcelona i participà a nombroses collectives a Barcelona, Manresa, Madrid i Xile Membre dels cercles Maillol i de Sant Lluc i del Saló de Maig de Barcelona Fou professora de dibuix a l’institut de Manresa

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1969-73, de la qual és professora La seva pintura, inicialment d’elaboració acurada i minuciosa —a voltes amb aparença de collage — en la qual acostumava a representar coses i aspectes de la vida quotidiana, sovint de forma seriada, recentment ha adquirit un caràcter més marcadament expressionista

La seva preocupació per la pedagogia artística, que manifestà en múltiples activitats i iniciatives, nasqué arran de la relació que tingué amb Rosa Sensat Fout professora a diversos instituts i escoles, així com a l’Escola Massana Feu la primera exposició individual l’any 1967 Conreà un realisme depurat amb tendència a l’allegoria o al simbolisme

Es formà a Llotja Barcelona 1932-36, i obtingué el títol de professora de dibuix el 1940, a València, on residia amb el seu marit, el compositor Joaquim Homs Tornà després a Barcelona Entre la seva obra sobresurten mig miler d’obres a l’oli sobre paper, especialment paisatges i natures mortes, amb una gran sensibilitat pel color, que palesen la influència de Hokusai i del fauvisme més pur Conreà també la illustració de llibres

D’aptituds precoces, l’any 1932 ingressà a l’ Escola Massana de Barcelona Interromputs els estudis per la Guerra Civil, l’any 1941 ingressà a l’Escola de Belles Arts i Oficis Artístics Llotja, anomenada alguns anys després Sant Jordi, on el 1947 aconseguí el títol de professora de dibuix Aquest any feu la seva primera exposició collectiva a les galeries Syra de Barcelona, i el 1949  participà en l’Exposición de Artes Decorativas, a Madrid, amb treballs en vidre pels quals fou premiada El 1951 s’installà a París, on es guanyà la vida primer com a professora de…

Deixebla del seu oncle Rafael Benet Començà a fer exposicions amb el grup Els Vuit 1946, després individuals a Barcelona i a Madrid Participà en els salons d’Octubre i de Maig de Barcelona Casada amb el pintor Albert Ràfols i Casamada , el 1967 fundà amb aquest l’escola de disseny Eina , de la qual fou professora Partí d’un fauvisme colorista de construcció cubista i passà a fer una pintura d’imatges simples, de formes suaus, lírica en la seva plasticitat Els anys setanta adoptà la tècnica del collage , amb la qual realitzà una sèrie de treballs composts amb elements d’…

Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, de la qual fou professora de dibuix Després d’una etapa en el camp del gravat, es lliurà a la creació tapissera com a membre preeminent de l’Escola Catalana de Grau-Garriga i Susanna Rolando, s’inicià en la tècnica de l’alt lliç, el teler i els materials tèxtils i experimentà tècniques no habituals que la dugueren, mitjançant la inserció de relleus, volums, serrells, nusos, talls, protuberàncies, etc, a una expressió tridimensional propera a l’escultura Els anys noranta es decantà per la pintura, consistent en masses…

A l’any de néixer, la seva família s’exilià a París en instaurar-se la Dictadura de Primo de Rivera De tornada a Catalunya, es formà a l’Institut-Escola El 1939 la família s’exilià per segona vegada, aquest cop definitivament a Xile Formada com a pintora a l’Escola de Belles Arts de la Universitat de Santiago 1942, el 1947 s’incorporà al Grupo de Estudiantes Plásticos GEP i deu anys més tard al Taller 99, on s’inicià en el gravat Des del 1958 tornà a Catalunya amb freqüència En la seva obra poden distingir-se diverses etapes A la primera 1960-73, marcada per la monumentalitat del…