Resultats de la cerca

Fou seguidor de l’estil quatrecentista italià Entre les seves obres hom destaca el retaule de la capella de la Generalitat de València 1493-94, el retaule principal de l’església de Nostra Senyora de Jesús 1506 i la taula de La santa cena , actualment a l’ajuntament de València

Es formà amb Pere Serafí Feu el retaule de Sant Jaume dels Bastons, i treballà a Creixà, Sant Jaume Sesoliveres i Arenys Fou cònsol del collegi de pintors 1600 i 1606

Hom ha deduït que rebé la seva formació fora del País Valencià, raó per la qual hom el suposa estranger, potser italià, establert a València Certes característiques de la seva personalitat l’apropen també a l’òrbita de Piero della Francesca, amb qui ofereix algunes estranyes analogies, ja molt tardanes La seva única obra coneguda —desapareguda en la crema del Museu Diocesà de València l’any 1936— és el retaule de Sant Llàtzer 1520, obra d’estil renaixentista-quatrecentista amb regust encara goticitzant

Dit Joan de Joanes El més cèlebre de la família Macip Hom té poques notícies de la seva vida Degué formar-se al taller del seu pare, Vicent Macip, amb qui sens dubte collaborà Els seus anys de maduresa potser féu un viatge a Roma ho fa suposar el coneixement que tingué de l’art de Rafael, el qual ell segueix en moltes de les seves obres Ja en la seva joventut havia après l' sfumato leonardesc, possiblement a través de l’obra de Yáñez i Llanos Sembla diferenciar-se del pare en la major dolcesa concedida a l’expressió dels seus personatges i en la seva menor precisió formal, bo i preferint els…

Francesc Vergós I consta com a pintor des del 1407, i al seu obrador tenia un aprenent dit Francesc Llunell 1417 El seu germà Jaume Vergós I és conegut com a pintor de cortines i draps funeraris des del 1422 el 1434 esdevingué pintor banderer de la ciutat Francesc Vergós II, fill de Francesc I, a més de fer els mateixos treballs que el seu oncle, collaborà amb el pintor Pere Terrers en el retaule de la Santa Creu 1443 per a la capella de l’hospital del mateix nom el 1446 treballà en les pintures del sepulcre d’Antoni Tallander i, juntament amb Joan Cabrera, féu unes pintures damunt la porta…

La seva família pertanyia a una nissaga de banquers que, a l’època del seu naixement, travessava un període de dificultats A tretze anys entrà al taller de Domenico Ghirlandaio, a Florència, amb qui sembla que collaborà en els frescs de l’església de Santa Maria Novella Desenvolupà, però, la seva activitat principalment dins el camp de l’escultura estudià els clàssics, conegué l’obra dels Pollaiuolo i els gravats de M Schongauer El 1489 ingressà a lèscola de San Marco, institució regentada pels Mèdici que disposava d’una important collecció d’estàtues romanes, on rebé una àmplia formació…