Resultats de la cerca

L’equip es plantejà tot el procés de creació pictòrica com un treball collectiu, i en aquest sentit s’articulà amb les intencions ètiques i estètiques que configurà els corrents “Crònica de la Realitat” i “Estampa Popular”, amb una més forta radicalització iconoclasta davant la pintura tradicional que utilitzà grans contrasts temàtics a través de muntatges que tingueren molt a veure amb les tècniques cinematogràfiques L’enterrament de l’estudiant Orgaz, Populorum Progressio, Acer fred per a tu, amic , etc A nivell de llenguatge, un dels trets que l’Equip Realitat…

Germà de Lluïsa Casagemas , fou concurrent d’Els Quatre Gats Amic íntim de Picasso, amb ell installà el seu estudi barceloní 1900 i anà a París, on se suïcidà Hom n’ha conservat dibuixos i pastels al Cau Ferrat de Sitges i a les colleccions Masoliver, Sala i Junyer-Vidal, on es mostra proper a l’expressionisme nòrdic

Juntament amb els Capritxos , la Tauromàquia i els Disbarats , constitueix l’obra gràfica de l’artista Representa la realitat dels horrors de la guerra amb una grafia de caire expressionista i reflecteix la concepció pessimista que l’autor tenia de l’home en la història

Residí a París 1910, i el 1913 s’establí a Mallorca seguint Anglada i Camarasa, que influí molt en la seva primera època, d’un esteticisme oriental després tendí cap a una realitat més pregona i més acostada al gust fauve Rebé nombrosos premis i exposà 1923 a l’Institut Carnegie de Pittsburgh

Començà com a pintor de diumenges —fou empleat de correus fins a la seva jubilació 1922—, i, ja resident a París, es dedicà plenament a la pintura de tota mena d’escenes, amb una harmonia plàstica instintiva, que el portà a expressar d’una manera ingènua tota la poesia de la realitat

A París entrà en contacte amb el postimpressionisme i els fauves , i el 1909 fundà, amb Kandinsky i d’altres, la Neue Künstlervereinigung, dins l’òrbita de l’expressionisme alemany Rebé la influència del cubisme i es dedicà a pintar cares, on reflectí la realitat i el seu sentiment amb formes típicament expressionistes

Arribà a París el 1930 i es féu amic del grup dels surrealistes, a les exposicions dels quals participà fins el 1949 Les seves imatges són un sincretisme de realitat i de fantasia somnis i paisatges florits habitats per homes devorats per flors de poders màgics Enamorats o missatgers del nombre 1947 i L’experiència desgraciada 1951

Sensible a la incipient revaloració de l’art barroc, tingué un model, El Greco, i una obsessió, Roma, que li serviren per a formular una visió fosca i fantasmagòrica de la realitat que l’envoltava, amb un existencialisme pessimista subjacent, angoixat, dolorós, però molt sensual N'és un bon exemple El cardenal Vannutelli 1929, Galleria d’Arte Moderna, Roma Morí en un sanatori

Inconformista des de molt jove, anà a París, on continuà la seva formació artística, que derivà cap al realisme expressionista La seva temàtica se centra sobretot en tipus marginats, pobres i embriacs, que pinta amb una força colpidora La seva obra literària segueix parallelament aquesta línia i descriu també d’una manera tràgica personatges semblants, amb una aguda observació de la realitat Se'n destaquen Ubriachi 1923, Parigi 1925, I vageri 1926 i Le chiavi nel pozzo 1935

La tècnica que utilitza empra els pigments amb coles intentant evocar un misteri en les obres Són freqüents les referències a la realitat com també els elements estretament personals La Fundació ‘la Caixa’ i la Fundació Vila-Casas, entre d’altres, posseeixen obres seves Exposà el 1983 a la sala Montcada i el 1987 a la sala Metrònom Al Palau Robert, participà en la mostra “Art per al cor” 1997 És artista de la galeria Carles Taché, espai on exposa amb regularitat 1998, 2001 i 2003