Resultats de la cerca

Típic pintor viatger preromàntic, influït per Paul Sandby, publicà reculls de gravats tant de l’Índia 1810 —que coneixia des de nen— com d’Anglaterra 1814-25

Vescomtessa de Noailles Publicà diversos llibres Dix ans sur terre , 1936 i reculls de poemes La viole d’amour El 1945 començà a pintar natures mortes, figures i retrats, féu litografies i conreà l’escenografia Dugué a terme també una important tasca de mecenatge pagà els films L’âge d’or de Buñuel i Le sang du poète de Cocteau i protegí Salvador Dalí i Francis Poulenc, entre altres

És autor de nombroses pintures religioses en què la pintura veneciana començà a allunyar-se de la tradició gòtica El Musée du Louvre de París i el British Museum de Londres conserven dos reculls de dibuixos seus, que contenen interessants perspectives d’arquitectura i que constituïren durant molt de temps fonts de temes per a la gran escola veneciana dels ss XV i XVI, de la qual ell fou l’iniciador Fou pare de Gentile, Giovanni i Niccolosa Bellini aquesta darrera fou muller de Mantegna 1453

Treballà en ocupacions diverses i, entre el 1949 i el 1951, formà part del grup COBRA Participà en nombroses publicacions i activitats d’avantguarda La seva lírica, que fa un ús abundant de paradoxes, antítesis i de l’associació lliure de mots, palesa una clara influència del surrealisme Entre els seus reculls cal esmentar Triangel in de jungle 1951, Amulet 1957 i Chambre-Antichambre 1978 Entre d’altres, rebé els premis de la ciutat d’Amsterdam 1954, PC Hooft del govern dels Països Baixos 1968 i el de les lletres neerlandeses 1983

Ha publicat els poemaris Súria 1962, Hologramas  1969, Telepoemas  1970, Hora 1991, Rosa secreta 1992, Ètiques 2000, en edició catalana i portuguesa, així com Pluralogo 1996 i Speguligoj 1998, en esperanto Publicà els reculls de contes Monção 1963 i A Literatura indo-portuguesa , amb el seu marit Manuel de Seabra premi Abílio Lopes do Rego de l’Academia das Ciéncias de Lisboa Traductora al portuguès, català, castellà i esperanto, és coautora, amb M de Seabra, del Diccionari portuguès-català  1985 i del Diccionari català-portuguès 1989 Com a pintora feu la primera exposició el…

El 1947 anà a París, on conegué André Breton i descobrí el surrealisme , del qual fou el principal propagador a Portugal Aquest mateix any fundà a París, juntament amb altres artistes, el Grupo Surrealista de Lisboa i, posteriorment, el grup dissident Os Surrealistas Perseguit pel règim dictatorial portuguès fins el 1975 a causa de la seva homosexualitat, des de mitjan anys seixanta subsistí gràcies a la pintura, que segueix també els postulats surrealistes Posteriorment hom el rehabilità i la seva obra fou reconeguda Dels reculls poètics es destaquen Corpo visíbel 1950, Discurso…

Extraordinàriament dotat per al dibuix, estudià a París, Cracòvia i Palestina 1909-14 Durant la guerra de Polònia contra la Rússia bolxevic fou director artístic del departament de propaganda de l’exèrcit polonès 1919-20, després de la qual s’installà a París fins el 1931 El 1934 viatjà als EUA, on dugué a terme diverses exposicions i presentà la seva sèrie de retrats de George Washington i la revolució americana, i el 1940 s’hi establí definitivament Profundament imbuït dels ideals democràtics i de llibertat d’aquest país, emprà el seu art per a denunciar l’Alemanya nazi i els estats de l’…

Darrer dels catorze fills d’una família selecta un seu oncle fou fautor del Brāhmo-samāj i el seu pare, conegut filantrop, creador del recés de Śantiniketan, estudià lleis, literatura i música occidentals a Anglaterra 1877-88 En tornar a l’Índia s’ocupà de l’administració de les propietats del seu pare 1891 a Shileida i Saiyadpur, on establí un contacte íntim amb les tradicions populars, així com amb la pobresa i l’endarreriment, notes dominants en molts dels seus escrits Fundà a Śantiniketan una escola 1901 basada en els postulats de la llibertat intellectual i la formació harmònica de l’…

Llicenciat en filologia francesa 1962, durant la Revolució Cultural estigué internat en un dels anomenats camps de reeducació, i a conseqüència de la persecució de la dissidència d’aquests anys, destruí tota la seva obra, tot i que continuà escrivint en secret Un cop reincorporat a la vida civil, treballà com a traductor i com a dramaturg del Teatre del Poble de Pequín i el 1979 publicà la seva primera narració, Constellació en una nit freda Després d’un viatge a Europa aquest any, al seu retorn publicà Primer assaig sobre l’art de la novella moderna 1981 i les obres teatrals Senyal d’alarma…

Cursà els estudis i el professorat de belles arts a València 1919-25 Havent començat a destacar com a cartellista publicitari, féu la seva primera exposició a Madrid 1928 i inicià la seva collaboració gràfica en revistes 1929 Estudios , Taula de Lletres Valencianes , Cuadernos de Cultura , La República de les Lletres , Nostra Novella , Orto , Nueva Cultura , etc Membre del PCE des del 1931, participà en la creació de la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris 1932, el manifest de la qual redactà 1933 Fundà la revista Nueva Cultura 1935-37 Durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, fou un…