Resultats de la cerca

Se sentí atret pel futurisme i participà en algunes exposicions promogudes per Marinetti Tanmateix, es decantà progressivament vers un realisme expressionista del qual el més representatiu són les sèries d’"homes vermells” Tractà amb freqüència del tema religiós, el muralisme i l’escenografia Des del 1964 féu estades periòdiques a Mallorca

Es formà a Düsseldorf, Munic i París Descobrí Il Veronese a Venècia, i des del 1855 gairebé sempre residí a Roma, on assimilà la tradició clàssica, i a Viena 1873-79 Pintà retrats, sota la influència de la pintura italiana del s XVI, i grans composicions mitològiques Malgrat ésser molt representatiu de la mentalitat del Romanticisme tardà, la seva obra fou, ja en vida, objecte de grans controvèrsies

Considerat com el més representatiu de la seva època, ha estat comparat amb Goya pel seu estil, rude i tosc Visqué intensament els ambients populars de Madrid i d’altres poblacions de Castella, dels quals és un testimoni d’excepció Pintor de realitats essencials, els personatges de les seves obres a diferència dels de l’expressionisme del seu temps gairebé no estan deformats, i el seu expressionisme es caracteritza per la força interior i per la intensitat vital d’aquests personatges Aconseguí, en les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes, la màxima distinció a Barcelona 1929 i…

Estudià a París les tècniques litogràfiques amb Lassalle i féu per a l’editor Goupil un retrat d’Eugenia de Montijo a cavall i vestida a l’andalusa que fou molt comentat Havent tornat a Barcelona el 1854, fugint del còlera, illuminà fotografies i començà la illustració de novelles de fulletó La seva popularitat cresqué ràpidament en crear uns tipus agradables i romàntics que feien somiar els lectors Les obres més llegides, com Los tres mosqueteros, Los Miserables i Barcelona y sus misterios obtingueren més èxit amb les seves illustracions També féu edicions de luxe, amb làmines, titulades…

Enginyer, exercí la professió fins que, essent a París, s’orientà cap a les activitats artístiques Gran amic de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas, formà amb ells el nucli més representatiu del Modernisme plàstic a Catalunya Passà un quant temps als EUA 1893-94 Hi ha obra pictòrica seva a El Cau Ferrat de Sitges i al Museu d’Art Modern de Barcelona Amb Ramon Casas, promogué la revista d’art i cultura Pèl i Ploma , en la qual la part de text anava, en una bona part, a càrrec d’ell Adoptà una actitud d’eclèctica modernitat que defensà alguns noms joves, entre els quals el de l’…

De família menestral, estudià a l’acadèmia de Sant Carles, on a quinze anys guanyà el primer premi de la primera classe de pintura L’any 1789 fou pensionat per l’Acadèmia per anar a Madrid a estudiar a l’acadèmia de San Fernando Allà tingué com a principal mestre el valencià Marià Salvador Maella, professor influent, que li transmeté l’estil de Mengs Tornà a València el 1794, i, amb la seva precocitat habitual, fou nomenat successivament acadèmic de mèrit, tinent de director i director de pintura de l’Acadèmia de Sant Carles 1801 L’any següent fou nomenat —a títol nominal— pintor de cambra,…

Fill d’un sastre de la família de pintors Rigau A Perpinyà potser fou aconsellat per Antoni Guerra el Vell Freqüentà a Montpeller els tallers de Pau Peset, Enric Verdier i Antoni Ranc, a través del qual es familiaritzà amb la manera de Van Dick, així com l’acadèmia de Joan de Troy Passà quatre anys a Lió i el 1681 arribà a París, on adoptà el nom de Hyacinthe Rigaud i l’any següent guanyà el concurs de l’Académie Royale de Peinture et de Sculpture amb el quadre Caín construint la ciutat d’Anoc Le Brun l’aconsellà de seguir els cursos de l’Académie i el 1685, en guanyar el premi de Roma, li…

Fill d’un adroguer Resident a Le Havre des d’infant, començà a dibuixar caricatures a quinze anys amb un cert èxit i fou deixeble informal de Boudin El 1856 ja presentà una obra en una exposició de Rouen Installat a París el 1859, freqüentà l’Académie Suisse, on feu amistat amb Pissarro i renovà una antiga admiració per Daubigny Algèria, on anà de soldat, l’impressionà En tornar, malalt, a Le Havre tractà JB Jongkind De nou a París, conegué, al taller Gleyre, A Renoir, A Sisley i F Bazille, amb qui compartí l’estudi el 1865, any que es presentà al Salon i que pintà, profitosament, al costat…

Nebot del pintor Joaquim de Miró Cap a quinze anys s’installà, amb la seva família, a Barcelona Anà a les classes de Llotja, on fou condeixeble de Mir, Nonell, Torres-Garcia i Gosé el curs 1894-95, època en la qual pintà dins l’estil de la Colla del Safrà sense que consti que en formés part Dibuixà escenes populars —força fluixes— a La Vanguardia el 1896, any que participà en la Tercera Exposició de Belles Arts de Barcelona, i s’installà poc més tard a París Allà sembla que féu amistat amb Forain i Willette i illustrà Les soliloques du pauvre de Jehan Rictus 1897, 5 heures Rue du Croissant d’…

Format al taller de Ramon Rogent i a l’Acadèmia d’Arts Plàstiques amb Ángel López-Obrero Després de pintar i dibuixar molts anys en solitari, un nombre reduït de persones s’interessà per la seva obra, sempre marcada pel misteri i la introspecció psicològica Joan Vinyals li va organitzar la primera exposició a la Galería Arte de Bilbao 1946 El 1947 exposà als Blaus de Sarrià presentat per JV Foix , el qual li aconsellà el 1946 canviar la "s" final del seu cognom per una "ç", cosa que feu a partir d'aleshores Amb Joan Brossa fundà la revista Algol —en la qual collaboraven Enric Tormo , Arnau…