Resultats de la cerca

Fou conegut pels quadres commemoratius de les solemnitats de la República, els quals eren reproduïts immediatament amb finalitats propagandístiques

Probable deixeble de Guillem Mesquida 1710, perfeccionà estudis a Itàlia i treballà a Roma —potser a les ordres de Maratta— i a Gènova, on collaborà en la decoració de la sala de sessions de la república Retornà a Mallorca el 1750 Féu paisatges i pintures religioses Diverses colleccions de l’illa tenen obres seves

Com a pintor adaptà els temes a un estil peculiar Dirigí la Revista d’Olot 1926-28 i les humorístiques Pessigolles 1924 i Rialles 1927, ambdues suspeses per l’autoritat Collaborà a la premsa i publicà el llibre República i Catalunya 1931-36 Després del 1939 exercí la crítica i fundà el Cràter d’Art

Es formà a París Conreà amb preferència el paisatge i la natura morta Pintà l’antic poble de Sarrià, Tossa de Mar, Mallorca i Eivissa Amb el pseudònim Hola féu dibuix humorístic a L’Esquella de la Torratxa 1924 La guerra civil de 1936-39 el portà a la República Dominicana, on creà escola La seva última etapa és interessant per l’audàcia de les formes i del color

Residí molt de temps a Barcelona Illustrà nombroses novelles i realitzà litografies Republicà i liberal, s’exilià a França l’any 1871 i publicà en diferents periòdics satírics de París A la seva mort s’edità a Madrid un Album Ortego , presentat per Josep Lluís Pellicer, per ajudar econòmicament la vídua i els fills Collaborà a Gil Blas 1864 i edità El Fisgón 1865, Doña Manuela 1865, El Sainete 1867 i Jeremías 1869

Representant de l’escola veneciana del s XVIII, obrí el camí a JBTiepolo amb obres com la Glòria de sant Domènec 1727, església de San Tanipolo, Venècia Pintà escenes de gènere influït pel caravaggisme, però amb contrasts atenuats d’ombra i llum i amb lluminositat en els colors blaus i roses La seva millor etapa se situa entre el 1740 i el 1750 L’endevinadora Galleria dell’Accademia, Venècia, Eliezer i Rebeca Pinacoteca di Brera, Milà Fou també un dibuixant excellent Fundà una acadèmia de pintura reconeguda oficialment 1750 per la república veneciana

Paisatgista, es presentà a les exposicions de belles arts de Barcelona dels anys 1910, 1911 i 1920 Milità al Partit Republicà Català i estigué personalment molt vinculat amb Lluís Companys Fou delegat del comissari del govern per a la liquidació de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Participà en les tasques preparatòries de la Conferència d’Esquerres Catalanes i el 12 d’abril de 1931 fou elegit regidor i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona, càrrec des del qual tingué una actuació molt destacada en la Junta de Museus

Es presentà el 1948 Amplià estudis becat a Londres, a París i a Roma El 1952 exposà individualment a Londres Autor dels frescs de l’Ateneu Mercantil de València 1953 El 1954 formà part del Salón de los Once orsià Exposà collectivament a Tànger i a Ginebra Fou cridat a treballar a la República Dominicana, i féu diversos murals a Salamanca, Barcelona i València La seva pintura participa de l’expressionisme, l’abstracció i el neofigurativisme Fou un dels principals catalitzadors de la renovació artística valenciana, i fundà l’important Grup Parpalló També conreà el gravat i la ceràmica

De formació autodidàctica, treballà com a decorador Al servei de la República, durant la guerra civil entrà al Comissariat de Propaganda de la Generalitat En acabar el conflicte, el 1939, després de passar per França, s’exilià a Veneçuela i s’establí a la capital d’aquest país, on muntà una agència de publicitat i ha estat collaborador ben actiu del Centre Català de Caracas Afeccionat a escriure, publicà la novella Pla als 5 Barcelona, 1970, L’aigua del riu Guaire no és bona per a beure Barcelona, 1973, conjunt d’històries d’expatriats, i la comèdia d’humor Mimí i la perfecció…

Format a Granada i a Madrid, es relacionà amb Manuel de Falla, Federico García Lorca i amb altres representants de la Generació del 27 L’any 1922 viatjà a París i s’integrà al nucli d’artistes conegut com a escola de París Realitzà aleshores els decorats per a l’estrena a França d' El retablo de Maese Pedro , de Falla Visqué a Catalunya durant el renaixement cultural de la II República, en la qual participà activament des de la Direcció de Premsa i Propaganda de la Generalitat republicana Residí a l’Argentina 1940-48 i posteriorment retornà a Europa, i alternà estades a París i a Granada La…