Resultats de la cerca

Deixeble d’Antoni Caba a Llotja Feu una estada a París, on gairebé coincidí amb l’inici públic de l’impressionisme De retorn guanyà medalla d’or a l’Exposició Regional de València 1879 Concorregué a moltes exposicions a les Nacionales de Madrid, des del 1881 hi obtingué la primera medalla el 1906, a les de Belles Arts de Barcelona, des del 1891 primera medalla el 1896, i a nombroses d’internacionals, a Chicago 1893, París 1899, Brusselles 1910, Santiago de Xile 1910, Buenos Aires 1910, Amsterdam 1912, San Francisco 1915, San Diego 1916, Venècia, etc Obtingué nombrosíssims premis, entre els…

Fill del pintor barceloní Bru Tremulles Deixeble d’AViladomat, estudià també a Madrid 1746-47 i, potser, a París D’ençà del 1750 són nombroses les notícies sobre la seva intervenció a Barcelona en treballs escenogràfics per al Teatre de la Santa Creu i en ornamentacions públiques efímeres per a commemorar el pas de personatges importants per la ciutat Fou acadèmic supernumerari de San Fernando a Madrid 1754 el mateix any ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona, i el 1758 pretengué, sense èxit, d’establir una acadèmia de belles arts en aquesta ciutat Tingué molts deixebles, entre els quals…

Alumne de Llotja a Barcelona 1894 i deixeble de Torrescassana Es presentà el 1896 a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona El 1898 guanyà el concurs de portada i contraportada de l’Almanac de L’Esquella de la Torratxa per al 1899 amb uns dibuixos plenament Art Nouveau Collaborà des d’aleshores en aquella revista i a Iris i Hispània Féu dissenys de dibuixos de marqueteries per a Gaspar Homar, dins el simbolisme i l' Art Nouveau , i pintà els murals per a la botiga Cassadó i Moreu 1900, avui en collecció particular El 1901 se n'anà a París, on collaborà a Le Rire , L’Assiette au beurre ,…

Deixeble del litògraf Enric Piquer i d’una acadèmia de Gràcia Fou illustrador de la revista La Fama i collaborà també a La Tomasa i a L’Esquella de la Torratxa Ingressà al Cercle Artístic 1911 i a l’Agrupació d’Aquarellistes, on esdevindria soci de mèrit Exposà sovint a Barcelona i conreà sobretot el paisatge i la marina El seu germà bessó Eduard Roig i Enseñat Barcelona 1870 — 1949 fou també aquarellista

Iniciador de la pintura luminista a Catalunya Fou deixeble de Modest Urgell i estudià a París i a Roma En casar-se, el 1880, fixà la seva residència a Sitges i obrí i assenyalà el camí primer al seu amic Mas i Fontdevila i més tard a altres pintors Meifrèn, Rusiñol, Casas, etc Després d’uns anys abandonà Sitges i es dedicà a explorar incansablement els llocs més pintorescs de la Costa Brava, descobrint artísticament Blanes, Tossa i Cadaqués, i reproduint en les seves obres els efectes i contrasts de la llum solar Pintà també el paisatge de Mallorca i de les comarques del Ripollès i la…

Germà de Francesc com ell, fou deixeble d’AViladomat, ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona el 1754 i pretengué d’establir una acadèmia de belles arts en aquesta ciutat el 1758 Hi ha nombroses referències a treballs seus, molt variats d’ençà del 1747 escenografies per al Teatre de la Santa Creu, activitats pedagògiques entre el 1772 i el 1775, decoracions d’interiors, com la del palau del duc de Sessa 1778, treballs per a la casa de la ciutat, etc Una bona part de la seva producció s’ha perdut Del que resta, sobresurt el quadre dedicat a Carles III , a la sala capitular de la catedral…

De formació autodidàctica, exposà per primer cop a Terrassa amb l’escultor Yepes el 1942 Exposà individualment patrocinat pels amics de les Arts 1942 i 1945 i després a Madrid 1947 El 1946 féu grup amb Joan Ponç, August Puig i Francesc Boadella, i exposaren plegats a Els Blaus de Sarrià, presentats per JVFoix en un memorable catàleg Aquesta exposició —que precedí en dos anys el Dau al Set — tingué una gran importància com a intent d’un grup jove de recerca creadora d’avantguarda dins l’aridesa cultural de la postguerra La seva pintura aleshores és figurativa, de caire realista i formes…

Germà de l’editor  Gustau Gili Es destacà com a paisatgista El 1924 anà a Buenos Aires, on obtingué un gran èxit Fou diverses vegades president de la secció de pintura del Cercle Artístic de Barcelona En el període 1895-1908 collaborà en L’Esquella de la Torratxa , on emprà el pseudònim L Alegret Illustrà un Misal romano i altres obres

Estudià l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Perich, Prudenci Bertrana i Lluís Graner Acabats els estudis, emigrà 1907, a Amèrica i s’establí a Mendoza 1908 a l’Argentina Fins el 1930 es dedicà principalment a la música i fou professor d’estètica als collegis Don Bosco 1911-25 i Nacional Agustín Álvarez 1926-31 També ensenyà a l’Academia Provincial de Bellas Artes, de la qual fou un dels fundadors Arran de les seves qualitats pictòriques, la Comisión Nacional de Cultura el becà per fer quadres sobre la vida del general San Martín Més tard, també li fou atorgada una…