Resultats de la cerca

Solament són conegudes les pintures murals recentment descobertes a la capella dels Dolors de l’església de l’Arboç El seu tema alludeix a l’arbre de la vida i és un dels millors exemples conservats de la pintura d’estil francogòtic

Conegut només per documents i contractes Identificat com a autor dels retaules de sant Marc seu de Manresa i de sant Jaume per al convent barceloní de Jonqueres Museu Diocesà de Barcelona això el converteix en peça clau de la transformació estilística de l’escola pictòrica barcelonina de mitjan segle XIV

Actiu a Terol durant la primera meitat del segle XVI És conegut amb el nom de mestre d’Alcoraz, perquè l’única obra que es conserva és el Retaule de Sant Jordi de l’església de la Merced a Terol 1525, on és representada la batalla d’Alcoraz El conjunt, de trets renaixentistes, té reminiscències gòtiques

Un dels primers documentats a Mallorca Pertany a la primera fase de la pintura gòtica mallorquina, d’influència italiana Pintor decorador d’escuts per a armadures, fou força considerat a la fi del segle Collaborà amb Cavaller a les pintures de Bellver, el 1309 Decorà la catedral de la ciutat de Mallorca 1328-29 Els seus fills foren també pintors Pere, Bernat i Martí , dit el Jove La seva filla es casà amb el pintor Daurer

Les seves primeres obres —retaules d’Albatàrrec Museu Episcopal de Vic, Granadella, Benavarri, Castelló de Farfanya Museu Episcopal de Vic i Tamarit de Llitera, el Salvador d’Estopanyà Museu d’Art de Catalunya, el Sant Vicent d’Albelda, etc— palesen encara la influència dels Serra Posteriorment passà per una etapa de transició —retaule de Sant Antoni Abat de Montsó Museu de Lleida—, i arribà a un estil relacionat amb el de Borrassà —la Santa Cena Museu Diocesà de Solsona, escenes de la vida de la Mare de Déu Museu de Lleida— Se li atribueix també quatre taules conservades a l’església de…

De probable ascendència catalana, fou actiu a València entre el 1431 i el 1482 És el membre més important d’una família d’artistes el seu pare, Llorenç Reixac , escultor de Barcelona un fill, Jeroni Reixac , actiu a València, i potser un altre fill, Pere Reixac , pintor Format a la darreria del corrent gòtic internacional i relacionat amb els Peris i amb Jaume Mateu, seguí la línia flamenca de Jacomart i per això la major part de la seva obra es veu afectada pel problema de la collaboració de tots dos i de l’atribució correcta Malgrat que es vegin pintures ben diferenciades, en resten moltes…

Fou el membre més destacat d’una família de pintors barcelonins, esmentada des del final del segle XIV fins a mitjan segle XVI El 1490 contractà la pintura d’un retaule per a l’església de Sant Miquel de Barcelona És citat, però, especialment en relació amb treballs municipals de caràcter més decoratiu que no pas artístic fou nomenat pintor de la ciutat el 1450, activitat principal de tota la família

La base fou la inscripció “lo fil de mestre Rodrigo” que figura a l’ Epifania de la National Gallery de Londres La personalitat de l’autor se circumscriuria als anys 1503-13, i en virtut de les obres que li són adjudicades —l’esmentada Epifania , les taules i la predella del descabalat retaule de Sant Dionís Museu Catedralici, València, les taules de la Vida de Jesús procedents de la cartoixa de Portaceli Museu de Belles Arts, València i els plafons de la Passió de la collecció del comte de Casa Rojas Madrid, Prado— el seu estil es fa derivar del d’Osona el Vell, bé que hom hi adverteix una…

Actiu a València Hom ha suggerit també que pot ésser originari de Vic —antiga Ausona— o d’Osona de Sòria, però és molt possible que arribés a València en companyia de Paolo di San Leocadio, Francesco Pagano i del mestre Riquart o Richard, pintors arribats d’Itàlia amb Roderic de Borja, el futur Alexandre VI El 1464, a València, hom pagà a un “mestre Rodrigo” diverses quantitats per a pintar un retaule per a l’hospital de beguins Tanmateix, les dates segures comencen el 1476, quan contractà el retaule de Sant Nicolau El 1482 cobrà un gran retaule per al convent de Sant Francesc —pintat en…

Decorador del crater de figures negres decorat amb motius homèrics trobat a la ciutat etrusca de Chiusi i que es conserva al Museo Archeologico de Florència És considerada l’obra més important del segon quart del segle VI aC