Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Isidor de Tàpia
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Evarist Munyós El 1743 anà a Madrid i després a Portugal Fou acadèmic de San Fernando el 1755 i pintor de Felip V Té obres als Carmelitans Calçats i als Desemparats de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid Sacrifici d’Isaac
Lelio Orsi
Arquitectura
Arts decoratives
Pintura
Pintor, arquitecte i decorador italià.
Actiu a Venècia, Parma i Roma, conreà un manierisme de to dramàtic i fantasiós Sacrifici d’Abraham , Sant Jordi i el drac , ambdós al Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, tot alhora amb violents contrasts de llum i ombres Els pelegrins d’Emmaús , National Gallery, Londres Com a arquitecte féu els plànols de l’església de San Stefano a Novellara 1557
Charles de Lafosse
Pintura
Pintor francès.
Protegit per JHardouin-Mansart, projectà la decoració dels Invàlids, però només en féu la cúpula Sant Lluís lliurant la seva corona i la seva espasa a Crist , 1705 A Versalles decorà el Saló de Diana Sacrifici d’Ifigènia i el Saló d’Apollo L’albada La seva millor producció és la de petit format i dins la tècnica del clarobscur Moisès salvat de les aigües Musée du Louvre, París
Michel-Ange Houasse
Pintura
Pintor francès.
Fou pintor de cambra del rei Felip V d’Espanya Conreà temes mitològics — Bacanal 1719, El sacrifici de Bacus 1720, ambdós al Museo del Prado—, el retrat — Don Lluís, príncep d’Astúries 1717, Museo del Prado—, temes religiosos — Sagrada Família amb Sant Joan 1726, Museo del Prado— i el paisatge Vista d’El Escorial Museo del Prado El seu pare, René-Antoine Houasse París 1644 — 1710, també pintor, participà en la decoració de Versalles
Timantes
Pintura
Pintor grec.
En la tradició literària romana gaudí d’una gran popularitat el seu Sacrifici d’Ifigènia , considerada una obra mestra per l’admirable representació de les passions i, sobretot, per la magistral plasmació del dolor humà Hom li atribueix la pintura d’un Cíclop dormint obra lloada per Plini i també l' Occisió de Palamedes Així mateix, hom ha volgut veure una influència del seu estil en els frescs de la Casa del Poeta Tragico, a Pompeia
Paolo Uccello

Retrat d'un home jove (1430-45), de Paolo Uccello (Museu de Belles Arts, Chambery)
© Corel
Pintura
Pintor italià, conegut també amb el nom de Paolo di Dono.
Després d’una estada al taller de L Ghiberti, el 1427 és documentat a Venècia, on treballà a San Marco com a mosaïcista De retorn a Florència, pintà al fresc el monument a Giovanni Acuto 1436, Santa Maria dei Fiori, on donà forma a la seva teoria de la perspectiva els volums i el color són utilitzats al servei de la composició d’un espai figurat, teòric, i no pas al de la representació de la realitat És per això que les seves obres, entre altres les Escenes de la Vida Monàstica 1439-40, San Miniato al Monte, Florència, Sant Jordi i el Drac 1440, National Gallery, Londres, la Creació , el…
Jean-Honoré Fragonard
Les dues germanes , de Jean-Honoré Fragonard
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant i gravador francès.
Deixeble de JBChardin, CVan Loo i FBoucher, que l’influí granment Premi de Roma, anà en aquesta ciutat el 1756, on conegué Hubert Robert, amb qui treballà molt el paisatge, i l' abbé JCde Saint-Non, que el protegí Començà pintant obres de tema històric, que abandonà 1767, i passà al tema galant, molt més del gust del moment, amb l’encàrrec d' El gronxador Dins aquesta temàtica fou, amb JAWatteau, el pintor més important, però Fragonard abandonà el somieig de Watteau i escometé escenes més frívoles i eròtiques, plenes d’encant i pintades amb pinzellada solta i vibrant que anuncia…
Antoni Alsina i Amils
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Deixeble de Joan Samsó i pensionat a Roma, presentà alguns quadres de costums a l’exposició de Madrid del 1890 i a la de Barcelona del 1907, però la seva activitat principal fou l’escultura En la seva obra de joventut s’orientà cap als temes bíblics i històrics El sacrifici d’Isaac , 1887 L’imperi romà , 1899, i més endavant recollí les orientacions del Modernisme n’és una mostra el grup de dansarines andaluses, sense seguir gaire els canvis estilístics de la seva època Guanyà premis d’escultura a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid, de 1887, 1892, 1897, 1898 i…