Resultats de la cerca

Després d’una estada a València confirmada potser per les àpoques del 1473 referents a la preparació d’una clau per als pintors, italians, del cardenal Roderic de Borja, on donà lliçons a Fernando Yáñez, sembla que anà a Itàlia amb aquest, estada que, tot i que no ha estat posada en dubte, només es dedueix per unes anotacions incidentals sobre la decoració del Palazzo Vecchio de Florència i per un text ambigu del Vasari És difícil de destriar la seva obra posterior de la de Fernando Yáñez, amb qui, a València, sempre collaborà Pel juny del 1506, a València, cobrà ja pel retaule de Sant Cosme…

La seva denominació prové del retaule incomplet del Museu de la Catedral de València, amb quatre plafons que representen escenes de la vida d’aquest sant No és clar que el suposat Sant Ildefons —del mateix museu— atribuït a Lluís Dalmau, Jacomart, Rd’Osona o el Mestre de Bonastre fos la taula principal d’aquest retaule, si bé la hipòtesi és força versemblant Sembla menys segura, en canvi, la identificació amb el mestre Richard, vingut a València amb PSan Leocadio i FPagano el 1472, puix que hom ha demostrat que aquest mestre és en realitat Riccardo Quartararo Si més no, sembla segur que el…

Pintà la decoració de la casa d’Alcibíades i també, sembla, decoracions per al teatre

Sembla ésser un personatge inexistent, probablement resultat de la confusió amb els pintors ribaltians Abdó Castanyeda , Gregori Bauçà i Maiols i Vicent Castelló

Treballà, segons sembla, per als Fugger, a Augsburg, vers 1540-48 Bon colorista, és autor de Pescador tornant l’anell al dux 1525, Dafnis i Cloe , etc

Treballà a Roma És conegut amb el sobrenom de Topògraf i sembla que dissenyà cartes geogràfiques del món conegut aleshores, enriquides amb dibuixos de paisatges i de figures

Autor del retaule de l’església d’All Baixa Cerdanya Sembla que hom l’identifica amb el pintor Ramon Gonçalvo, actiu a la Seu d’Urgell entre el 1428 i el 1474

Format a Itàlia, segons sembla amb Il Perugino És autor, a Mallorca, de la considerable sarja Fundació de la cartoixa de Valldemossa Llotja, de la taula Miracle del cavaller de Colònia sa Vall i del tríptic de Mendia, de Manacor Museu Diocesà

Hom coneix la seva obra a través de dibuixos i de les illustracions del Livre de Fortune 1883 El Jugement dernier Musée du Louvre, atribuït al seu pare, sembla que és obra seva És autor del Livre de portraicture 1571, començat possiblement pel seu pare

Es féu conèixer com a dibuixant a Fulls d’Art 1905 Estrafet físicament, formà part de la bohèmia negra modernista de Barcelona Per tal de sobreviure falsificava teles i retaules antics Sembla que escriví algunes peces dramàtiques, i dirigí la revista La Sardana 1908