Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
William Etty
Pintura
Pintor anglès.
Freqüentà tota la vida l’Academy Life School i acusà influències de Ticià i de Rubens Fou deixeble de Lawrence Viatjà sovint al continent, conegué Delacroix 1825 i entrà en contacte amb el Romanticisme francès La seva obra se centra en nus femenins —tema insòlit a l’Anglaterra de la seva època i que alarmà la moral victoriana—, a mig camí entre la sensualitat i l’academicisme Té obres a York, a la Tate Gallery de Londres, etc
Peter Blume
Pintura
Pintor nord-americà d’origen rus.
Dins una atmosfera surrealista, la seva obra inicial interpretava màquines i productes industrials Parade , 1930, Museum of Modern Art, Nova York És autor de The Eternal City 1934-37, Museum of Modern Art, evocació sarcàstica de la Roma mussoliniana Posteriorment preferí la interpretació d’elements naturals dins un cert realisme màgic Key West Beach , 1940, collecció Thrall Soby L’any 1972 féu una sèrie de bronzes sobre la bellesa i la sensualitat, els Bronzes de Venus , a partir del tema clàssic grec
Jacob Jordaens
Pintura
Pintor flamenc, deixeble d’Adam van Noort.
La influència de Rubens —hom dubta que fos el seu mestre— es fa palesa en les seves composicions, on el color, d’una gran força cromàtica, i el moviment i la interrelació dels personatges, típicament barrocs, són els trets estilístics més importants La seva producció es divideix temàticament en produccions religioses, mitològiques i de gènere L’atenta observació dels fets populars i la plasmació plena de vitalitat i de sensualitat entronquen la seva obra dins la tradició flamenca de plasmació de la realitat del poble Hom destaca dins aquesta línia temàtica la popular composició…
Carlo Crivelli
Pintura
Pintor italià de l’escola veneciana.
Establert a les Marques, treballà en l’execució i en el muntatge de políptics Massa Ferrara, Ascoli Piceno, etc La seva pintura deriva de l’art dels Vivarini i de FSquarcione i té punts de contacte amb l’escola de Ferrara El seu estil plasma un tipus de bellesa cortesana i de gòtic tardà mitjançant un disseny de línies anguloses, colors molt vius i riques vestimentes a la manera bizantina Les seves constants compositives —arabescs, garlandes de fruites, pedreries—, unides a una certa sensualitat en les figures Maria Magdalena , Rijksmuseum d’Amsterdam, en fan un dels millors…
Hans Bellmer
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Fotografia
Pintor, dissenyador, fotògraf i gravador francès d’origen alemany.
Des del final dels anys trenta s’establí a París, quan els nazis consideraren que el seu art era degenerat La seva obra té un destacat component eròtic i està marcada per l’estudi del cos femení abordat amb una sensualitat molt forta Al principi dels anys vint començà a construir nines articulades que fotografiava en postures eròtiques Des que assistí a la representació dels Contes de Hoffman , en els quals apareix la nina Coppelia, a partir del 1933 la seva obra se centrà gairebé exclusivament en l’univers de les nines i dels maniquins, que presentà en diverses posicions que…
Il Parmigianino
Perfil de dona , dibuix d’Il Parmigianino
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut Francesc Mazzola, pintor italià.
Format amb Il Corregio, mostrà un formalisme elegant i d’acurada sensualitat frescs de l’església de San Giovanni a Parma 1522 El 1524 es traslladà a Roma, on, influït per Rafael, es convertí aviat en un dels principals seguidors del corrent manierista Autoretrat en un mirall convex 1523-24, Kunsthistorisches Museum, Viena, Sagrada Família 1524, Museo del Prado, Madrid i la Visió de sant Jeroni 1526, National Gallery, Londres revelen ja la seva inquietud espiritual, que es tradueix en el cànon allargat i l’ondulació de les figures Després del saqueig de Roma 1527 es refugià a…
Jaume Mercadé i Queralt
Joia de Jaume Mercadé i Queralt
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Pintor i orfebre.
Aprengué l’ofici de joier a Barcelona, i assistí a les classes de l’Acadèmia Galí Féu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes 1916 i el 1919 fou nomenat professor de joieria i orfebreria a l’Escola d’Arts i Oficis de la Mancomunitat La seva obra d’orfebre, decisiva per a la renovació d’aquest art, li valgué diploma d’honor i medalla d’argent a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1924, gran premi i medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, medalla d’or a les VI i IX Triennali de Milà i gran premi a la III Bienal Hispanoamericana La seva pintura el…
Giambattista Tiepolo
La venedora de taronges , de Giambattista Tiepolo
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor venecià.
Deixeble de Gregorio Lazzarini, apareix inscrit a la confraria de pintors l’any 1717 El 1739 era considerat “el més famós entre els virtuosos” El seu nom fou aviat conegut per les corts europees, que el cridaren Treballà a Würzburg 1751-53 i per al rei Carles III, que li encomanà la decoració del Palacio Real de Madrid 1762-64 i diversos quadres de cavallet Hom en pot parlar com d’un dels més grans artistes del s XVIII Dibuixant de primer ordre, les decoracions murals i de sostres, de complexa composició perspectiva, no tenen secrets per a ell En un sistema de comparacions, sempre fals però…
Miquel Cabanas i Alibau
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor, dibuixant i escriptor.
Format en el taller de pintura Antoni Petit de Sant Cugat, a l’Acadèmia Baixas, a la Llotja i al taller de Joan Queralt Oliva de Barcelona i deixeble també de Lluís Muntaner i Miquel Farré, participà en múltiples exposicions collectives celebrades a diverses localitats catalanes des dels anys trenta A la dècada dels setanta fou mestre de taller i tècnic en procediments pictòrics a l’Escola Internacional de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès i professor de pintura a l’Escola de Belles Arts d’aquesta vila En la seva pintura emprà la naturalesa com a font constant d’inspiració, defugint els…
Mari Chordà

Mari Chordà
Pintura
Nom amb què és coneguda la pintora Maria Ascensió Chordà i Recasens.
Pintora de formació, és una artista polifacètica coneguda inicialment com a poeta i impulsora de projectes collectius socioculturals i feministes Estudià belles arts a l’Escola Superior de Sant Jordi de Barcelona 1959-65 i es traslladà a París, on inicialment prengué part en iniciatives culturals impulsades per collectius de lluita antifranquista a l’exili El seu estil pictòric canvià radicalment i s’enriquí en color i temàtiques arran de l’experiència del seu embaràs i en diàleg amb les tendències del nou realisme i l’art pop A mitjan dècada de 1960, amb una pintura no figurativa, creà…