Resultats de la cerca

Estudià a París 1913 i sintetitzà les recerques pictòriques del moment en una obra naturalista construïda amb colors purs i en què domina una visió optimista de la vida Vista de Toledo , 1932, Museo de Arte Moderno, Madrid El port de Marsella , 1940, Musée d’Art Moderne, París

Es formà amb FSquarcione a Pàdua i collaborà amb ell D’ençà del 1455 s’establí a Venècia, i sojornà sovint a Bolonya La seva obra cabdal és el Políptic del Collegi d’Espanya Bolonya, on sintetitzà la força expressiva i la tècnica nerviosa de les escoles de Pàdua i Ferrara amb la diafanitat cromàtica dels venecians

Pintat i exposat el 1902, representa la família del seu oncle Narcís Deu i Mata, i és la peça més ambiciosa del seu autor, entre les conservades Pidelaserra, que hi sintetitzà la lliçó impressionista apresa a París i el seu innat realisme, hi assolí plenament la seva personalitat, un punt naïf Fou una de les obres més discutides del seu temps

Actiu a Itàlia entre el 1620 i el 1638, on conegué la pintura veneciana, bolonyesa, florentina i romana En tornar a Praga sintetitzà els seus coneixements sensualisme dinàmic, concepció constructiva, gairebé classicitzant, de la composició i un realisme auster i caravaggesc, tot això és evident en el Sant Carles Borromeu , del 1647 Fou introductor del caravaggisme a Bohèmia Són importants els seus retrats collectius La família Miseroni

Format a Bolonya al taller dels Carracci, anà a Roma, on treballà amb Caravaggio, que ell després acompanyà a Nàpols i a Malta Autor d’obres com Enees i Anquises Musée du Louvre, París, Caín mata Abel Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, sintetitzà el classicisme bolonyès i el realisme caravaggesc Al final, influït per Correggio i Il Parmigianino, el seu estil es tornà més lliure i refinat frescs de la catedral de Reggio de l’Emília

Format a Barcelona 1940-51, amplià estudis a París, Itàlia i Suïssa Professor d’art a l’Escola d’Arts Aplicades de Barcelona 1966, fou, el 1970, director de la de Badalona Exposà des del 1942, i té nombrosos premis, entre d’altres la Medalla d’Or de la Diputació de Girona 1972 Pintà o dissenyà diversos murals o vitralls a Catalunya d’ençà del 1949 El seu estil sintetitza concepcions abstractes amb elements, normalment simbòlics, de la nova figuració

Format a la seva ciutat natal, treballà per a la corona de Castella Viatjà per Itàlia, Portugal i Anglaterra i tornà a Utrecht l’any 1558 El seu estil sintetitza la tradició flamenca i la nova manera italiana, especialment la veneciana, quant a composició i color Els seus retrats, d’una qualitat formal, reflecteixen d’una manera objectiva els trets personals del model i esdevenen capdavanters del retorn de cort de l’època Influí en els pintors del cercle reial de Felip II, especialment JSánchez Coello i Pantoja de la Cruz Hom el coneix també pel nom castellanitzat Antonio Moro

Radicat a Hamburg, a divuit anys es relacionà amb poetes com Klopstock i aprengué dibuix Fou deixeble d’Abildgaard a l’Acadèmia de Copenhaguen i estudià a la de Dresden 1801-03 En contacte epistolar amb Goethe, fou admirat per aquest La seva concepció total de l’art, basada en una interpretació mística de la natura, quedà truncada per la seva mort prematura Deixà retrats, illustracions i paisatges La seva obra més difosa, Repòs durant la fugida a Egipte 1805-06 Kunsthalle, Hamburg, sintetitza la seva concepció Deixà també escrits teòrics, poemes i contes escrits en baix alemany

Començà a pintar el 1945 i cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1948-53 Es presentà a Barcelona el 1955 i a Nova York l’any següent Guanyà el primer premi del Primer Saló de les Galeries Laietanes 1957 Estudià, becat pel Cercle Maillol, a París 1958-60, on exposà el 1961 Ha exposat a Lausana, Milà, Brescia, Parma, Palma i —lligat a la Galeria Grifé i Escoda— a Barcelona i Madrid És representat a diversos museus, com el d’Art Modern de Barcelona, l’Estrada Saladich d’Esplugues de Llobregat, el d’Arte Contemporáneo de Madrid, etc Empra uns contrasts violents de vermell sobre…

Aprengué la tècnica al taller de l’orfebre EVerrocchi, i es formà amb Donatello Com a escultor, féu el sepulcre de Giovanni i Piero de Mèdici 1469-72, església de San Lorenzo, sagristia vella, Florència, La incredulitat de sant Tomàs 1467-83, Orsanmichele, Florència, que són les seves obres més innovadores, el David ~1475, Museo del Bargello, Florència i el Monument a Bartolomeo Colleoni 1479-88, Campo dei santi Giovanni e Paolo, Venècia, on sintetitzà la força de Donatello i l’elegància dels preciosistes Excellí també com a pintor, amb una producció abundosa en obres d’ornamentació, i fou…