Resultats de la cerca

A París 1905-10 rebé la influència del fauvisme i del cubisme El 1913 participà en l’Armory Show La seva obra el situa com a principal representant de l’expressionisme dramàtic nord-americà Cal destacar-ne Lower Manhattan 1921 The Metropolitan Museum of Art, Nova York

Conreà el retrat i el paisatge Se situa entre el realisme dels peredvižniki o pintors ambulants i l’art modern Utilitzà la tècnica impressionista Sota la influència dels retrospectivistes del grup Mir Iskusstva creà una sèrie de composicions pictòriques Influí considerablement la generació següent, i és considerat fundador del realisme rus modern

Hom situa l’anònim pintor, un punt afrancesat, dins la influència de Bernat Martorell, però amb personalitat pròpia Hom ha atribuït a la mateixa mà —com a primerenca— una taula de Sant Joan Baptista i Sant Esteve Museu d’Art de Catalunya, procedent de Puigcerdà L’hipotètic artista, de gran qualitat, hauria influït sobre Esteve Solà

Per similitud estilística, hom ha atribuït a la mateixa mà l’arca funerària de Bernat de Travesseres catedral d’Urgell, el retaule de Santa Llúcia procedent d’Arcavell El Prado, Madrid, el de Vilamur Fundació Pérez-Rosales, Sitges i les taules Trànsit i Coronació de la Mare de Déu Museo de Bellas Artes de Bilbao Hom situa aquest grup d’obres dins l’òrbita de Ramon Destorrents

Residí a París des del 1921 Després d’un període de temàtica de paisatge ciutadà evocant escenes parisenques, passà per un altre d’abstracció Se situà molt a prop del surrealisme en la seva producció posterior, en la qual les visions còsmiques emergeixen d’un fluid immaterial en el qual es difonen i confonen la terra, la vegetació, els núvols, etc Exercí també la crítica d’art i escriví per a revistes txeques cròniques de París i notes de viatges

El 1912 s’ajuntà al moviment futurista i el 1916 tingué contactes amb TTzara i els dadaistes, i més tard, amb el Novembergruppe, De Stijl i el Bauhaus Firmà el Manifesto de l’aeropintura futurista 1929, que comporta una pintura de moviment de formes a l’espai, la qual cosa el situa entre els capdavanters de l’abstracció Formà part a París del Cercle et Carré 1930 i d’Abstraction-Création 1932 Les seves pintures són concebudes com a organismes plens de moviment i de vida cromàtica

Representant de l’escola veneciana del s XVIII, obrí el camí a JBTiepolo amb obres com la Glòria de sant Domènec 1727, església de San Tanipolo, Venècia Pintà escenes de gènere influït pel caravaggisme, però amb contrasts atenuats d’ombra i llum i amb lluminositat en els colors blaus i roses La seva millor etapa se situa entre el 1740 i el 1750 L’endevinadora Galleria dell’Accademia, Venècia, Eliezer i Rebeca Pinacoteca di Brera, Milà Fou també un dibuixant excellent Fundà una acadèmia de pintura reconeguda oficialment 1750 per la república veneciana

Es formà a la Cooper Union Art School i a la Fine Arts University de Nova York Ha exposat a París, Londres, Munic, Brusselles, Lisboa, Nova York, Barcelona, Madrid, etc El 1956 rebé la beca Fulbright per a estudiar a Munic En el seu realisme, altament simbòlic, situa una forta càrrega social i existencial Aquest contrast és la clau de la seva poètica, mig cruel, mig tendra, que tant representa personatges de la història i Venus primaverals com escenes bèlliques o símbols de la mort En ocasions el collage reforça el sentit de les imatges

Hom li coneix quatre plafons dispersos Dos, dels quals li ve el nom, representen la Missa de sant Gil i Sant Gil protegint la cérvola National Gallery de Londres Els altres dos representen Sant Remigi batejant Clodoveu i Sant Remigi beneint el poble de París National Gallery de Washington Aquestes peces són interessants no sols estilísticament, sinó també per la descripció detallística i real dels edificis on el pintor situa les seves obres i que li són contemporanis Hom li atribueix el retrat de Felip IV de França collecció Reinhart, Winterthur

Format a Llotja, fou un gran amic de Picasso i assidu d’Els Quatre Gats Aglutinà al taller El Guaiaba un bon nombre d’artistes, que hi feien penya Participà en l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 i en la del 1907, on presentà el pirogravat Vallcarca en nit de lluna Museu d’Art Modern de Barcelona, obra de serena simplicitat que el situa ja entre els pioners del Noucentisme Integrat als serveis tècnics dels Museus d’Art de Barcelona, se centrà posteriorment en la fotografia documental