Resultats de la cerca

Expressionista líric postimpressionista Del 1901 al 1910 sojornà a París, on estigué en contacte amb els cubistes Des del 1914 residí a Lausana La seva pintura, plana, sense perspectiva, és feta de pinzellades riques en matisos, sobre un arabesc elemental, ingenu, de tipus constructiu

Es formà amb FSquarcione a Pàdua i collaborà amb ell D’ençà del 1455 s’establí a Venècia, i sojornà sovint a Bolonya La seva obra cabdal és el Políptic del Collegi d’Espanya Bolonya, on sintetitzà la força expressiva i la tècnica nerviosa de les escoles de Pàdua i Ferrara amb la diafanitat cromàtica dels venecians

Veritable humanista, fou introductor del Renaixement italià a Flandes Sojornà a Roma 1537-39, i fundà després un taller on es formaren els artistes manieristes flamencs Com a arquitecte féu el pòrtic nord de l’abadia de Saint-Jacques 1558 Com a pintor es destaca la sèrie de setze plafons, avui dispersos per diferents museus, sobre la vida de Dionís Areopagita per a l’església de Lieja dedicada a aquest sant

Deixeble d’Abraham Bloemaert, sojornà a Itàlia 1643-47, al servei del cardenal Pamphili futur papa Innocenci X De tornada 1647, s’establí a Utrecht, on fou delegat del gremi de pintors 1649 Pintor convencional de ruïnes italianitzants, excellí com a retratista i, sobretot, per les seves natures mortes Entre els seus deixebles destaquen Nicholaes Berchem, Melchior d’Hondecoeter i, sobretot, el seu fill, Jan Weenix Amsterdam 1640 — 1719, creadors de la gran natura morta decorativa de l’època, amb fons de cel i de paisatge

Germà de Cornelis Floris, sojornà a Itàlia, on fou influït per Miquel Àngel i els manieristes Tornà a Anvers i obrí un taller, des d’on introduí el manierisme romanitzant a Flandes Té obres religioses, com La caiguda dels àngels 1554 i El judici final 1566 Les seves escenes mitològiques són d’un erotisme refinat i fred El banquet dels déus, 1550 Venus i Adonis , 1565 La seva producció millor és la de retratista L’home del falcó , 1558 La família van Berchen, 1561

En una primera etapa conreà el cubisme 1922 Arran de la seva primera pintura simbòlica Els quatre elements 1923-34, collecció particular, París entrà en el surrealisme 1923-29 Pintà grups d’obres sobre el mateix tema Combats d’animals i Matances 1931-33 Anà a la península Ibèrica 1934-36, on feu Insectes i illustrà la Tauromachie de M Leiris Feu estades a Tossa, on s’integrà al grup d’artistes que hi sojornà els anys trenta Refugiat als EUA 1941, exercí una gran influència sobre l’ action-paintin g Des del 1945 fou influït per l’abstracció i després per l’informalisme, del qual prengué el…

Es formà a Düsseldorf, Ginebra, París i Roma, on, impressionat per la cultura italiana, sojornà 1850-57 La seva fama s’inicià quan Lluís I de Baviera adquirí el seu discutit Pan Exercí el seu magisteri a Weimar 1860-62 i posteriorment s’establí a Itàlia Gran admirador d’Il Veronese i de Rubens, fou un romàntic retardat, amant de paisatges misteriosos i de mitologies, i la seva obra és tan aviat malenconiosa com macabra i caricaturesca Bé que fou combatut, influí molt en el seu temps i sovint representà la volguda síntesi germanollatina La seva Illa dels morts , de la qual féu sis versions…

Pertangué a la gran generació d’Orozco, Ribera i Siqueiros, bé que sempre eludí un compromís ideologicopolític Alumne de l’Academia de Bellas Artes de Mèxic, de la qual fou professor més tard, realitzà grans murals per encàrrec del seu govern Del 1936 al 1948 visqué a Nova York, on executà els frescs del Smith College de Northampton i d’altres a la ciutat de Mèxic, Puerto Rico i París El 1953 aconseguí el primer premi de la biennal de São Paulo, i el 1968 el de la Biennale de Venècia Formà part de l’escola de París hi sojornà des del 1950, tot assajant una simbiosi entre el decorativisme…

Fill d’un advocat Originari familiarment de Bordils Gironès, hi sojornà sovint Dibuixant vocacional, el 1924 publicà illustracions a El Autonomista de Girona i l’any següent illustrà amb linòleums el llibre L’estàtua de la dansarina de J Rodríguez Grahit Estudià xilografia i pintura a Barcelona, a l’Ateneu Polytechnicum que dirigia Francesc d’A Galí, al FAD i al Cercle Artístic Dins el grup Merli el 1929 exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona i els anys trenta participà als salons de Primavera Féu des d’aleshores diverses exposicions individuals a Barcelona i el 1932 exposà…

Alumne de les acadèmies Martínez i Altés i Joan Baixas, estudià també a l’escola d’Art Galí Se n'anà a París 1911, amb Francesc Vayreda, Domènec Carles i Esteve Monegal Sojornà allí uns quants anys, fins que se sentí atret per una pintura sensible i vitalista Regí, a Barcelona, una acadèmia privada de Belles Arts 1916-17, hereva, en certa manera de l’acadèmia Galí Dotat per a interpretar el paisatge, s’installà a Olot, i fou un dels màxims representants de la nova escola olotina Pintor naturalista, donà ambients amables i sensuals als seus quadres Membre de Les Arts i els Artistes, exposà als…