Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Pere Pau Muntanya i Placeta
Sostre de la casa Bofarull de Reus, pintat per Pere Pau Muntanya i Placeta
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble de Josep Llanes, estudià amb Francesc Tramulles Fou tinent-director de l’Escola de Nobles Arts des de la fundació i n'esdevingué director el 1797 Acadèmic de mèrit de San Fernando 1799 En la seva intensa producció pictòrica, la religiosa hi és escassa i reminiscent de Viladomat uns llenços a Santa Maria de Mataró i uns altres a l’altar del Sagrament, a la Mercè de Barcelona El 1777 decorà el teatre municipal de Reus el 1788 enllestí el gran saló de la casa Bofarull, de la mateixa ciutat, d’ordenació arquitectural i escultòrica neoclàssica amb cel empiri al sostre,…
Coypel

Déu Totpoderós en la seva Glòria (1715), d’ Antoine Coypel , detall del sostre de la Capella Reial del castell de Versalles
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Pintura
Família de pintors francesos.
Noël Coypel París 1628 — 1707, academicista, collaborà en la decoració de les Tulleries i de Versalles Dirigí l’Acadèmia de França a Roma i l’Académie Royale de París i esdevingué famós pels seus quadres d’història El seu fill, Antoine Coypel París 1661 — 1722, fou el més important de la dinastia A Itàlia fou aconsellat i protegit per Bernini 1673-76 Tornà a França i treballà per al gran delfí i per al regent Decorà la galeria del palau reial 1702 i el sostre de la capella de Versalles 1709 Hom en destaca els quadres de cavallet Demòcrit, Musée du Louvre Fou director de l’…
Georg Pencz
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador alemany.
Hom creu que fou alumne de Dürer en tot cas, en rebé la influència Conegut sobretot pels seus nombrosos gravats de temes religiosos, històrics, literaris, etc És autor també de diversos retrats i de la decoració del sostre de la sala Hirschvogel, de Nuremberg
Carolus-Duran
Pintura
Pseudònim amb què és conegut el pintor francès Charles Durand.
Fou pintor acadèmic, retratista de l’aristocràcia i l’alta burgesia parisenca Madame Feydeau 1869 La dama del guant 1869, Musée du Louvre, Madame de Lancy 1867, al Petit-Palais decorà un sostre del Louvre amb la Glòria de Maria de Mèdici 1878 Influí sobre molts artistes catalans, especialment sobre Ramon Casas, que fou deixeble seu
Ramir Lorenzale i Rogent
Pintura
Pintor.
Fill de Claudi Lorenzale Format a Barcelona Llotja i a París Exposà a Barcelona i a Madrid Conreà molt la pintura decorativa, i és autor de les tres allegories Wagner, Verdi i Massenet del sostre del prosceni del Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1908 Tant els treballs d’aquest tipus com les seves pintures de cavallet s’adscriuen al realisme anecdòtic
Josep Maria Fenollera
Pintura
Pintor.
Aconseguí una pensió per a anar a Roma 1872, on pintà Odalisca També a Itàlia féu Sant Francesc de Paula, Pescador napolità i Un record de don Jaume el Conqueridor 1875, Diputació Provincial de València És autor també d' Adrià d’Utrecht rebent els caps de les Germanies Diputació Treballà en molts de cartons per a tapissos Residí a París i fou professor de belles arts a Santiago de Compostella, on pintà el sostre del paranimf de la universitat
Francesco Solimena
Pintura
Pintor italià.
Deixeble de LGiordano, Pde Cortona i GLanfranco, el seu estil, detallista i minuciós, creà escola i influí en la decoració arquitectònica i en l’escultura Mostres del seu art es troben en els frescs de la sagristia de San Paolo Maggiore, en el sostre de la de San Domenico i en el gran fresc de La cacciata di Eliodoro de l’església del Gesù Nuovo, totes a Nàpols També participà en la decoració de la capella del Palau Reial de Madrid, on anà el 1702
Joan Vicens i Cots
Pintura
Pintor.
Deixeble de Jaume Batlle, féu estudis a Llotja, d’on fou professor Tractà assumptes històrics Collaborà en l’ornamentació de la refecció del Liceu el 1861, i el 1875, als murs del Paranimf de la Universitat de Barcelona, representà Les ciències exactes i Les ciències naturals El 1881, per a la Sala Beethoven —el teatre més sumptuós de la ciutat—, pintà al sostre una visió del Parnàs Es dedicà a la pedagogia Ramon Casas fou alumne seu Guanyà una medalla a Madrid el 1864 El Museu d’Art Modern de Barcelona, entre d’altres obres d’ell, posseeix un retrat femení
Anton Raphael Mengs
Maria Josefina de Lorena , retrat d’Anton Raphael Mengs
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor bohemi.
El 1745 fou nomenat, a Dresden, pintor de cambra de la cort saxona El 1751 s’establí a Roma Residí a Madrid, com a pintor de cort, del 1761 al 1768 i del 1772 al 1777 Hi féu nombrosos retrats, que són el més remarcable de la seva obra pictòrica es destaquen els de Maria Lluïsa de Parma i de la Marquesa del Llano , ambdós al Museo del Prado La seva activitat més destacada és la de teòric elaborà, juntament amb JJWinckelmann, que conegué a Roma 1755 i per qui fou influït, les teories del neoclassicisme, que plasmà en El Parnàs , decoració d’un sostre de la Villa Albani de Roma 1761…
Simó Gómez i Polo
Pintura
Pintor.
Es formà a la litografia d’Eusebi Planas ~1859, amb el pintor Josep Serra i Porson i a Llotja Amb el seu germà, el gravador Enric Gómez i Polo Barcelona 1841 — 1911, el 1863 anà a París, on fou deixeble de Thomas Couture, i féu un retrat gravat d’Eugène Delacroix, vell Tornà i féu una breu estada a Madrid 1865 per a visitar el Prado A Barcelona concorregué a l’exposició de l’Acadèmia de Belles Arts 1866 amb un Sant Sebastià , i fou un dels defensors de la idea d’edificar una sala permanent d’exposicions, on, quan fou feta realitat, exposà diverses obres 1868 Les cartes, Els daus, Jo també…