Resultats de la cerca

Estudià a l’Art Students League i a l’Ohio State College i després fou professor fins el 1963 Fou l’iniciador del pop-art , estil caracteritzat per l’ús de les tècniques i estereotips propis del món de la publicitat i dels comic strips tires còmiques En la seva obra utilitzà tècniques industrials fotogravat i colors llampants

Utilitzat des de l’antiguitat, a partir del 1860 hom l’obtingué químicament És molt apreciat en la pintura de celatges Té poder cobrent elevat, permet d’ésser barrejat amb tots els altres pigments, i és usat en totes les tècniques

Deixeble de Borràs Abella i d’Enric Galwey Exposà individualment a Barcelona Galeries Laietanes, el 1933, Madrid Círculo de Bellas Artes, el 1934 i Manresa, ciutat on residí des del 1914 Pintà els murals de la basílica de Sant Joan del Laterà, a Roma Practicà diverses tècniques artístiques

Format a l’Acadèmia de Sant Carles, de València Conreà diverses tècniques, especialment la pintura a l’oli Exposà individualment a Alcoi, València, Barcelona i París Com a muralista decorà, entre altres, el presbiteri de l’església arxiprestal de Santa Maria a Alcoi 1956 i la del Salvador a Cocentaina 1961 Influït per l’estructura del cubisme, passà també per una etapa abstracta

Pensionat per la Mancomunitat de Catalunya 1914, estudià a París la tècnica del tapís als tallers dels Gobelins 1915 Fou professor d’aquesta tècnica a l’Escola de Bells Oficis de Barcelona 1918-23 El 1920 fundà a Sant Cugat del Vallès la fàbrica Tapisseries Aymat d’alt lliç i de catifes nuades a mà segons tècniques i gusts tradicionals

Després d’un període inicial durant el qual practicà un realisme militant, entorn del 1930 derivà cap a una abstracció no geometritzant en la qual és palesa la influència de la pintura oriental Romangué al marge dels diversos moviments avantguardistes, però posteriorment ha estat considerat un dels pioners de l’informalisme Manifestà una constant preocupació per l’aplicació original de materials i de tècniques

Estudià a Budapest, a Nagybánya i a París Havent tornat de França, cristallitzà el seu estil personal, en el qual, tot mantenint el contacte amb la visió de la natura, alià les tradicions del postimpressionisme amb certs assoliments del cubisme i del constructivisme, i amb una fortíssima expressivitat dinàmica Les seves tècniques predilectes foren l’oli, amb un ric colorit, i el dibuix amb tinta xinesa

Conegut amb el pseudònim de Xam Format a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, a l’escola de Llotja de Barcelona estudis que interrompé la Guerra Civil de 1936-39 i al Deutsche Kunsthandwerk de Munic 1958-62 Iniciat professionalment com a caricaturista, cartellista i en la publicitat, a partir de la segona meitat dels anys quaranta començà a conrear el gravat i la xilografia, tècniques amb què obtingué reconeixement i en les quals sobresurten els nombrosos exlibris A la dècada següent s’inicià en la pintura, i passà per diverses etapes a un primer moment d’…

Format a la vigatana Escola de Dibuix i al taller familiar, tingué contactes amb el pintor Josep Maria Sert, d’on li provingué l’especial destresa de restaurador en el domini de les tècniques S'esmerçà en temes de paisatge i, sobretot, de figura, amb els quals participà en diverses exposicions, i sobresortí amb composicions murals, com les que decoren el despatx de l’alcaldia de la casa de la ciutat de Vic

Després d’una estada a Roma, obrí un taller a París, que fou molt freqüentat Preconitzà el retorn a la natura i el dibuix directe del model Bé que fou un dels promotors del retorn al classicisme de la segona meitat del s XVIII, conservà, però, en el seu estil molta cosa de la gràcia equívoca del rococó, com hom pot veure a La venedora d’amors Musée National de Fontainebleau Intentà noves tècniques de pintura a la cera