Resultats de la cerca

Format a Nancy, el 1912 anà a París, on freqüentà Elie Faure i fou influït pel cubisme Viatges a Espanya, al Sàhara i l’Àsia Menor marcaren fortament la seva personalitat estètica Dedicat a la tapisseria des del 1915, la seva primera gran obra, Les illusions d’Ícar 1936, fou teixida a la manufactura de Gobelins Installat a Aubusson, del 1936 al 1941 fou, en collaboració amb Marcel Gromaire, el renovador de l’art de la tapisseria moderna Apocalipsi, església d’Assy, 1948 El cant del món , 1957-63 etc Decoratiu, simbolista i…

De família pagesa, s’interessà per l’art en conèixer les colleccions d’art romànic i gòtic del Museu d’Art de Catalunya actualment Museu Nacional d’Art de Catalunya Format a les escoles d’Arts i Oficis i de Belles Arts de Barcelona, el 1943 començà a treballar en una agència de publicitat, activitat que podia compaginar amb les seves inquietuds artístiques Inicialment treballà en pintura mural Presentà la seva obra pictòrica en exposicions individuals i collectives i també realitzà frescos per a esglésies, com ara els de l’ermita del Sant Crist de Llaceres de Sant Cugat del Vallès 1956 o del…

Format a les escoles oficials de Tolosa i de París S'especialitzà en pintura mural Exposition Internationale de París, 1937 i en cartons de tapissos per a diverses institucions oficials Hom l’ha qualificat d’expressionista poètic És representat a museus de París, Tolosa, Albi, etc

El 1751 fou nomenat director de l’Académie de France a Roma Cal destacar-ne els medallons del palau Soubise París, la cúpula de San Luigi dei Francesi Roma i els cartons amb la Història del Quixot per a la fàbrica de tapissos de Beauvais Ais de Provença

Fou influït per l’academicisme de Roma, on treballà El seu estil manierista uneix la grandiositat La Cena , 1567, Brusselles a l’elegància, a la manera de Fontainebleau Tríptic de la Història de la Mare de Déu , Museo del Prado Féu cartons per a tapissos i dissenys per a vitralls

A Itàlia 1532-36 assimilà el manierisme de l’escola romana Des del 1637 treballà a Haarlem executà cartons per a tapissos i vidrieres i pintà retrats i natures mortes Sense deixar de banda la inspiració italiana Retaule de la Passió , Linköping, el seu estil conservà la qualitat meticulosa i austera de la tradició holandesa

Després d’haver estudiat arquitectura a l’École des Beaux-Arts de París, el 1935 esdevingué deixeble de R Bissière a l’Académie Ranson Contribuí especialment a introduir l’art abstracte en els cercles eclesiàstics Les seves obres, impregnades d’una atmosfera mística, es caracteritzen per la força del colorit És conegut sobretot pels seus vitralls destinats a esglésies i pels seus tapissos de tema religiós

Féu dues estades a Roma 1751 i 1758 Per indicació de Mengs, a partir del 1770 entrà a treballar a la fàbrica de tapissos de Santa Bàrbara, a Madrid, per a la qual realitzà un centenar de cartons El seu art intimista se centra en els petits grups i les parelles d’una certa posició social Niños jugando al boliche, Museu Romàntic, Madrid Conreà també la pintura religiosa

Aconseguí una pensió per a anar a Roma 1872, on pintà Odalisca També a Itàlia féu Sant Francesc de Paula, Pescador napolità i Un record de don Jaume el Conqueridor 1875, Diputació Provincial de València És autor també d' Adrià d’Utrecht rebent els caps de les Germanies Diputació Treballà en molts de cartons per a tapissos Residí a París i fou professor de belles arts a Santiago de Compostella, on pintà el sostre del paranimf de la universitat

Pintà natures mortes L’ànec blanc , 1753 coll particular, Londres i caceres, i fou nomenat pintor de les caceres del rei Lluís XV La cacera del senglar 1722 Director de la manufactura de Beauvais 1734-54, féu els cartons per a tapissos de les sèries Les noves caceres 1727, Les diversions camperoles 1730 i Les metamorfosis 1734 Supervisor de la manufactura de Gobelins, féu els cartons per a la seva sèrie més famosa, Les caceres de Lluís XV 1734-45 Château de Compiègne i Palazzo Pitti, Florència