Resultats de la cerca

Pertangué, essencialment, al pas entre el Modernisme i el Noucentisme Estudià a l’escola de Llotja de Barcelona i més tard, a París, al taller Julien i a l’acadèmia Colarossi Durant la seva estada en aquesta ciutat, on féu la seva primera exposició el 1898, fou també molt important el contacte amb el pintor peruà Carlos Baca Flor, del qual rebé la influència Es donà a conèixer a Barcelona, en una exposició, el 1900 Més tard, exposà a Venècia 1903, 1905 i 1907 En aquesta darrera biennal guanyà el gran premi, amb medalla d’or A Buenos Aires, el 1910, guanyà un altre gran premi A Roma, el 1911,…

Es formà a la Haia, i fou deixeble d’Eugène Isabey a París 1846 El 1860 el jove Monet ja l’admirava —tot i que la seva vida desordenada el deixava sovint al marge del món de l’art—, i dos anys més tard ambdós artistes es conegueren i s’intensificà la seva influència damunt Monet Seguidor al principi de la tradició paisatgística holandesa, aviat trobà un camí propi en la representació aparent de la realitat, cosa que el feu un clar precedent de l’impressionisme, malgrat que feia les seves obres definitives al taller basant-se en els apunts presos a l’aire lliure El 1864 pintà ja…

Estudià als EUA i, més tard, a Barcelona, on residí Fou molt popular per les seves illustracions per a revistes Madrid Cómico , novelles per fascicles i obres de divulgació

Comerciant i més tard pintor de formació autodidàctica, es féu un nom com a paisatgista després de traslladar-se a París És representat als museus de Filadèlfia i Nova York

Restaurà el sepulcre de Sant Feliu 1517 i contractà, juntament amb el murcià Pedro Fernández, el retaule de Santa Helena de la catedral de Girona 1519, obra que completaren dos anys més tard

Dedicat primer a la metallisteria, conreà més tard la seva antiga vocació pictòrica Com a paisatgista, exposà a Madrid i a Barcelona, on fou premiat el 1866 És pare dels artistes Modest i Pepita Teixidor

S'inicià com a caricaturista A Esmirna 1828, adoptà la temàtica oriental, que tingué una àmplia difusió Sobresortí pel seu colorisme lluminós, que li valgué una anomenada semblant a la dels grans mestres del moment Més tard conreà un realisme incipient

Fundà amb RHuelsenbeck el moviment dadà de Berlín i edità la revista “Du Dada” 1919 Creà el fotomuntatge, i el seu assemblage Cap de Fusta 1918 ha esdevingut un dels principals emblemes del dadaisme Anys més tard passà un quant temps a Eivissa, interessat per l’arquitectura popular de l’illa

El 1899, s’afegí al grup dels nabís i exposà amb ells La seva obra, al començament de colors foscs, es féu més lluminosa sota la influència de PSérusier, i més tard, en els seus viatges a Provença, rebé la influència de Cézanne 1906 Pintà sempre paisatges plens d’escenes mitològiques

Es formà amb Joan Muntaner i Cladera i amb el gravador valencià Francesc Jordà 1812 Pintà retrats de Martí l’Humà i Carles IV per al consolat de Palma, un Ecce Homo i diversos aiguaforts El 1827 anà a Gibraltar, i més tard passà a l’Havana, on residia encara el 1839