Resultats de la cerca

Es formà a l’Havre i a París, on es traslladà el 1900 i on fou condeixeble de Raoul Dufy i d’Othon Friesz El 1906 exposà per primera vegada al Salon des Indépendants La pintura de llavors té relació amb la dels fauves , amb els quals exposà el 1907 El mateix any féu amistat amb Picasso i inicià amb ell el moviment cubista Els seus primers quadres d’aquesta tendència són de la primavera del 1908 a L’Estaque, els quals foren exhibits tot seguit Romangué en aquesta tendència fins a la Primera Guerra Mundial i introduí importants innovacions, com els papiers collés i la…

Conreà el retrat, la pintura de gènere i la d’història, amb tendència italianitzant

Representant de la tendència classicista del segon manierisme És autor de La fama 1597, escultura de bronze, i del jubé 1600-05, de Saint-Étienne-du-Mont, a París

Aquests elements tenen importància perquè poden informar sobre alguna particularitat de la tendència emprada per l’artista, i solen fer-se visibles quan hom separa les diverses peces en els processos de restauració

Representa la tendència occidentalista dins el realisme soviètic Pintà, inspirant-se en fets de la Revolució, La defensa de Petrograd Decorà els sostres de les estacions Majakovskaja 1938 i Novokuzneckaja 1943 del metro de Moscou

D’un gran poder cobrent, és molt emprat en pintura industrial Per tal d’evitar la seva tendència a l’ennegriment, hom hi addiciona diòxid de titani o bé augmenta el contingut de sulfat de zinc

Format a Llotja De tendència realista, presentà a l’Exposición Nacional de Madrid 1864 l’oli Una cita A l’Exposició de Belles Arts de Barcelona 1866 presentà La gelosia Acadèmia de Belles Arts de Barcelona

De tendència realista, es destaca per una tècnica d’espesses capes de color i una pinzellada molt lliure Aquesta tècnica es fa valer sobretot en les natures mortes, on sovint li interessava molt més l’estructura mateixa del fons neutre que el tema

Autodidacte, el 1950 fundà el Grup d’Aquarellistes de les Balears Pintà paisatges dins una tendència neoimpressionista, amb una tècnica personal i colors càlids Començà amb una factura acadèmica, afinant molt el dibuix, i evolucionà cap a una forma subjectiva, emmotllada a les exigències de l’època

La seva obra, de tendència realista, comprèn pintures de temàtica cristiana sèrie dels set sagraments, 1712, Galeria de Dresden, mitològica murals del palau Pepoli, Bolonya, 1691-92, pintures de gènere La puça , Galleria degli Uffizi, retrats, etc Les seves pintures revelen la influència del naturalisme i el clarobscur caravaggista