Resultats de la cerca

Establert a París, fou professor de l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts i obrí un taller, on estudiaren ARenoir, CMonet, ASisley, JWhistler i FBazille El seu estil és molt convencional Obres Allegoria del Nil, Illusions perdudes ambdues del 1843, al Musée du Louvre i La nimfa Eco 1846

Expressionista líric postimpressionista Del 1901 al 1910 sojornà a París, on estigué en contacte amb els cubistes Des del 1914 residí a Lausana La seva pintura, plana, sense perspectiva, és feta de pinzellades riques en matisos, sobre un arabesc elemental, ingenu, de tipus constructiu

El 1924 es traslladà a París L’any 1926 pertanyia al grup Abstraction-Création i feia una pintura entre surrealista i cubista, però que anunciava ja l’expressionisme abstracte El seu primer quadre totalment abstracte data del 1944 És un dels més grans representants de l’art gestual La seva pintura, molt arquitectònica, és construïda a base de grans signes negres i dens cromatisme rebutja la simetria i l’ordre dins la superfície

Retratista, expressà una sensibilitat derivada de la de JJ Rousseau i molt dintre l’esperit i el gust del retorn a l’antiguitat de la fi del s XVIII Fou retratista de Maria Antonieta des del 1779, la qual retratà nombroses vegades Maria Antonieta i els seus fills 1787, Musée National de Versailles et des Trianons Exiliada des de l’any 1789, tingué un gran èxit com a retratista de l’aristocràcia arreu d’Europa Entre els seus retrats cal esmentar Mme Vigée-Lebrun i la seva filla 1789, Musée du Louvre i Corina 1808, retrat de Mme de Staël, castell de Coppet, Vaud

D’una nissaga aristocràtica de lletrats, el 1941 acabà els estudis a l’Escola de Belles Arts de Hangzhou, on començà a treballar El 1947 féu la primera exposició, influïda pels impressionistes, Picasso i Matisse Atret per la pintura de l’escola francesa, el 1948 es traslladà a París, on s’installà definitivament, atès que un any més tard s’instaurà el règim comunista de Mao Zedong a la Xina, el qual perseguí la seva família A París conegué el pintor i poeta Henri Michaux, del qual fou amic i, sobretot, hi descobrí l’obra de Paul Klee, que tingué molt de pes en la seva producció dels anys…

Hom l’aprecia alhora com a narratiu i com a surrealista La seva ambigüitat prové de la representació de personatges aïllats del context que els envolta i entre ells mateixos, temàtica que apareix ja en els seus dibuixos del 1933 per a la novella d’Emily Brontë Wuthering Heights Les seves obres més típiques són les que representen personatges caminant o esperant pels carrers de París, així com els interiors amb figures femenines, principalment adolescents Féu decorats per a obres teatrals, entre les quals les de La peste, de Camus, muntada per Jean-Louis Barrault, i de Delitto all’isola delle…

Fill d’un terratinent viticultor i net, per part de mare, d’un vell revolucionari que l’influí ideològicament S'installà a París el 1839 Pot ésser considerat un autodidacte, format al Louvre en la còpia dels venecians del segle XVI, de Velázquez i de Rembrandt La seva primera etapa fou marcada pel Romanticisme Els amants feliços, 1844, i L’home de la pipa, 1846, museu de Montpeller el 1844 fou admès al Salon pel seu Autoretrat amb un gos negre Petit Palais, París Intuí el canvi de mentalitat que portà el positivisme i el 1849 pintà Els picapedrers Dresden, destruït durant la Segona Guerra…