Resultats de la cerca

Vida i obra Acabat el batxillerat i havent estudiat a l’Escola de Dibuix i al Centre Artístic d’Olot, després de la mort dels seus pares s’incorporà a l’exèrcit carlí, dins el qual fou ajudant del general Tristany i formà part de l’estat major de Francesc Savalls Ferit d’una mà, s’exilià a Seta Llenguadoc, prop del seu germà, el pintor Joaquim Vayreda , i de Josep Berga i Boix, fins a l’acabament de la guerra Passà un període entorn del 1876 d’aprenentatge al taller del pintor Gérome, a París, i, de retorn de l’exili, continuà la seva formació a l’Escola de Belles Arts de…

Fill de Joaquim Vayreda i Vila , amb qui s’inicià en el camp de l’expressió plàstica Assistí després a les classes de l’Escola de Belles Arts d’Olot, dirigida per Josep Berga i Boada Més tard es traslladà a Barcelona, on fou alumne de l’acadèmia Galí El 1911 anà a París a completar la seva formació copiant els renaixentistes italians i els impressionistes De retorn a Barcelona, palesà la influència de Cézanne Aplicà el color directament a la tela cercant de donar les formes La seva primera etapa es caracteritzà per la cruesa de línies, rigidesa de gest i un color dur Els…

Bé que de família olotina, els seus pares s’havien traslladat temporalment a Girona, a causa de la guerra dels Set Anys A nou anys esdevingué alumne de la classe de Narcís Pascual, aleshores director de l’Escola de Dibuix d’Olot Els seus estudis de filosofia foren el motiu que es traslladés cap al 1860 a Barcelona, on assistí al taller de Ramon Martí i Alsina El 1865 exposà la seva primera obra, Arri Moreu , al local de la Societat d’Artistes de Barcelona, i l’any següent a la Sala Parés exposà Els jugadors i alguns paisatges Home interessat pels negocis, la política i, sobretot, el…

Net de Marià Vayreda i Vila Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Olot sota la direcció de Martí Casadevall, i fou deixeble de Josep Pujol i Iu Pascual Formà part del grup dels Indiquetes, amb el qual exposà a Girona i Figueres També exposà a Barcelona, Vic, Olot, etc

Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a llurs realitzacions, executades, però, amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica Pren importància perquè es tracta de l’aparició d’una escola catalana de paisatge similar a l’escola paisatgística de Barbizon El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila , format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina Després d’unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació les múltiples versions del paisatge d’Olot, en què el tractament de la llum…

Residí molts anys a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Vayreda Hi ha quadres seus al Museu d’Art Modern, de Barcelona, i d’altres, amb paisatges de Llavaneres i de Girona, són conservats al Museo Municipal de Santa Cruz de Tenerife

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona i a l’Escola d’Arts i Oficis de Tarragona i fou alumne d’Ignasi Mallol Practicà una pintura propera a Vayreda i Nonell El 1948 i el 1954 obtingué la medalla Tapiró de la Diputació de Tarragona

De petit anà a residir a Olot, on estudià belles arts amb Joaquim Vayreda i Josep Berga Estudià al seminari de Girona i fou beneficiat d’Olot i rector de Llagostera 1900-36 Publicà Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona 1904, una Guia illustrada d’Olot i ses valls 1908 i articles científics Fundà el museu i biblioteca de Llagostera

Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, a l’escola de San Fernando de Madrid i a París El 1950 exposà per primera vegada individualment a la Sala Vayreda d’Olot El mateix any entrà a formar part de la penya Cràter d’Art Guanyà el primer premi de gravat del Concurs de la Diputació de Girona 1959 Influït per la pintura de Picasso i Miró, conreà una figuració espontània i colorista dedicada a la faràndula i als infants

El 1879 s’inicià amb Tomàs Moragas, a Barcelona, i el 1880 fundà, amb Joan Vila i Ramon Quer, l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell En 1880-83 participà en les exposicions del Cercle Artístic d’Olot i rebé de ple la influència de Vayreda Malgrat el seu talent, el 1888 hagué d’abandonar la pintura per a fer-se càrrec de la fàbrica familiar, cosa que no li impedí, però, d’aconsellar i encoratjar pintors sabadellencs de renom AVila Arrufat, AEstruch i MBurguès, entre d’altres