Resultats de la cerca

Sembla que fou deixeble de Karel Fabritius Formà part del gremi de pintors de Delft, del qual fou degà dues vegades, i es dedicà al comerç d’obres d’art És difícil d’establir una cronologia en la seva escassa producció menys de quaranta quadres, la major part dels quals no tenen data Crist a casa de Marta i Maria National Gallery, Edimburg, L’alcavota 1656 Gemäldegalerie, Dresden i Diana i les nimfes Mauritshuis, la Haia, considerades de la primera època, mostren una certa influència del barroc italià Fora d’aquestes obres, insòlites pel tema en la producció de l’artista, la resta és formada…

Conreà el retrat a la manera del seu mestre i la pintura paisatgística i de composició amb figures El 1650 s’establí a Delft Es destaca el seu Autoretrat Boymans Museum, Rotterdam i el Sentinella museu de Schwerin Hom podria situar el seu estil entre la llibertat de traç del seu mestre Rembrandt i la rotunditat volumètrica del seu deixeble Vermeer

És considerat el millor pintor de l’escola caravaggista d’Utrecht Deixeble de Bloemaert, la influència italiana és palesa al llarg de la seva obra És present a Itàlia del 1604 al 1614, probablement en el cercle nòrdic proper a Saraceni El seu estil s’acosta al de Gentilleschi, utilitzant la llum sense estridències Les seves obres tenen una gran intensitat psicològica Hom en pot parlar com d’un pont que va de Caravaggio a Vermeer

Recull, des de 1956-57, les pintures salvades de l’incendi que, a la fi de la Segona Guerra Mundial, destruí el Kaiser-Friedrich-Museum Conté peces mestres de Filippo Lippi, Domenico Veneziano, Crivelli, Caravaggio, Van Eyck, Van der Weyden, Van der Goes Epifania , Pieter Bruegel, Rubens, Van Dyck, Dürer, Cranach, Holbein Retrat de Georg Gisze , Hals, Rembrandt L’home del casc d’or , Ter Borch, Vermeer, Velázquez, Fouquet Estienne Chevalier amb Sant Esteve , La Tour, Watteau L’exhibició de Gersaint

Vida i obra Vers el 1899 assistia a l’acadèmia Hoyos de pintura més tard completà la seva formació al Cercle Artístic de Sant Lluc i al Cercle Artístic de Barcelona El 1910, fugint d’una condemna de la llei de jurisdiccions, anà a París, on s’estigué dos anys Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis i a l’Escola Elemental del Treball 1920-23, càrrecs que hagué de deixar en advenir la Dictadura Més tard fou professor de l’Escola de Bibliotecàries El 1922 anà a Portugal, i el 1923, a Holanda, llocs on organitzà exposicions oficials d’art català Fugitiu d’unes…