Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Baró
Pintura
Escultura
Família d’artistes perpinyanesos dels ss XIV i XV; el més antic conegut és Pere Baró
, dit el Vell
(? — Perpinyà 1399), pintor i probablement escultor, que treballà per a les esglésies d’Hortafà (1367), Salses (1383) i Sant Cebrià (1388) i per a la casa de la procura de Perpinyà (1379); era seguidor de l’estil de Jaume Serra.
Fills i collaboradors seus foren Pere Baró — 1400, autor de les pintures de l’armari de Pasiols 1397 i del retaule de Santa Maria de la Mar, i Joan Baró , que treballà al palau reial de Perpinyà en la decoració de fustes i en la pintura de vidrieres Fill d’aquest fou Joan Baró — 1458, que decorà les vidrieres de la seu d’Elna 1448
Martin van Heemskerk
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador holandès.
A Itàlia 1532-36 assimilà el manierisme de l’escola romana Des del 1637 treballà a Haarlem executà cartons per a tapissos i vidrieres i pintà retrats i natures mortes Sense deixar de banda la inspiració italiana Retaule de la Passió , Linköping, el seu estil conservà la qualitat meticulosa i austera de la tradició holandesa
Guillaume Dombet
Pintura
Pintor i vidrier borgonyó.
Fou actiu a Arles, Avinyó i Ais, on realitzà les vidrieres de la capella de Sant Mitre a la catedral 1442 L’obra manifesta influències borgonyones, provençals i flamenques, la qual cosa ha donat base perquè hom la identifiqués amb la de l’anònim Mestre de l’Anunciació d’Ais 1442-45, bé que el problema no ha estat definitivament resolt
John Piper
Pintura
Literatura anglesa
Pintor i escriptor anglès.
Durant la Segona Guerra Mundial pintà una sèrie de quadres que representen carrers i cases desfets pels bombardeigs, amb tècnica fauve , colors foscs i to dramàtic Entre el 1945 i el 1953, continuà evolucionant cap a tendències properes a l’expressionisme abstracte anglès També es destacà per la seva activitat com a escenògraf, fent els dissenys d’obres com Façade , The Quest o Èdip Rei Al seu llibre titulat Buildings and Prospects 1949 estudià el folklore urbà a través de les vidrieres dels pubs victorians
Nicolau de Credença
Matemàtiques
Pintura
Pintor, matemàtic i poeta, actiu a Barcelona.
Fill de Nicolau de Credença Reparà probablement unes vidrieres de la catedral 1550 i de la casa de la ciutat 1551 és autor d’un mapa de les possessions de la Pia Almoina al terme de Garraf 1571 i contractà amb els consellers un plànol general de Barcelona 1586, desconegut Prengué part, amb una composició en castellà i una altra en català, al certamen en honor de la Immaculada 1580 Féu guadamassils per a la generalitat Cal no confondre'l amb un altre pintor homònim documentat el 1591
Georges Rouault
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès.
Deixeble de Gustave Moreau a l’École des Beaux-Arts de París, a la mort del qual fou nomenat conservador del Musée Gustave Moreau A París vers el 1898 travessà una crisi moral i artística que es resolgué vers una orientació profundament religiosa el 1904 en conèixer JKHuysmans i LBloy Fruit d’aquesta orientació és una obra que, temàticament, descriu el sofriment i la misèria humana desheretats de la fortuna, pallassos, prostitutes, i on els temes religiosos esdevingueren més i més importants durant els darrers vint anys de la seva vida, pintà sobretot Crists a la creu i escenes bíbliques és…
Josep Pey i Farriol
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Decorador, pintor i dibuixant.
Format a Llotja En els primers anys de la seva activitat obtingué diversos premis, entre els quals destaca l’extraordinari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts a l’Exposició de Belles Arts del 1896 i, durant diversos anys, el de l’Acadèmia Mariana de Lleida Com a decorador —sempre amb un regust vuitcentista— treballà en el taller de Coll i d’Oleguer Junyent i collaborà amb Vilaró i Valls, J Busquets, A Serra, S Marco i, principalment, amb Gaspar Homar, per a qui dibuixava gran part de les famoses marqueteries Realitzà motius decoratius i plafons murals per a la Banca Soler i Torra 1918, el…
Alegret
Pintura
Llinatge d’artistes pintors de Cervera.
Subsistí gairebé tot el s XVI i formà una escola local amb collaboració d’altres pintors de la localitat o de fora, dedicats a la pintura de retaules, penons de confraria, escuts, adobament de vidrieres i moltes altres obres decoratives en les quals ajuntaren la tradició gòtica i les novetats renaixentistes El primer, Pere Alegret , dit de Canillo probablement per haver treballat en aquell poble andorrà, on són conservats alguns retaules contemporanis, només és conegut documentalment L’any 1500, associat amb el pintor Joan Pau Guardiola, contractà la pintura d’un retaule del…
Arcadi Miquel Blasco i Pastor

Arcadi Miquel Blasco i Pastor
© VEU. Revista Cultural de la Universitat d’Alacant
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Escultura
Ceramista, escultor i vitraller.
Cursà estudis a l’Escuela Superior de San Fernando de Madrid, on es llicencià l’any 1953 Interessat per la ceràmica, n'aprengué la tècnica en tallers artesans de Conca, Triana i Agost, prop de la seva localitat natal, on al principi dels anys seixanta establí el seu taller Aquests anys formà part també del Grup Parpalló, el grup d’artistes renovadors del País Valencià S'especialitzà en la realització de vidrieres, mosaics, pirogravats, baixos relleus i vitralls catedral de Tànger, seminari diocesà de Castelló, i també en ceràmica Són molt característics els seus plafons a base de…
Domènec Fita i Molat
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Escultor, pintor, dibuixant, vitraller i ceramista.
Es formà a les escoles de belles arts d’Olot 1943-45 i de Sant Jordi de Barcelona, on obtingué el títol de professor de dibuix el 1951 El 1953 un greu accident mentre pintava el mural del baptisteri de l’església de Betlem de Barcelona el deixà paraplègic, cosa que tanmateix no l’impedí la realització d’una obra diversa i abundant, desproveïda de tota mena d’academicisme tant en les primeres manifestacions escultòriques Crist jacent , a la catedral de Girona, 1958 Sant Benet , al monestir de Montserrat, 1962 com en les més posteriors que incorporaven elements més innovadors Blocs de ciment…