Resultats de la cerca

Exposà a Berlín des del 1906 i manifestà un cert impressionisme, amb contactes amb el simbolisme de Von Marées L’experiència de la guerra de 1914-18 el féu sortir de l’art contemplatiu cap a una violència expressiva apassionada Personatges grotescs, malalts, esguerrats, figures de circ, es barregen en la seva visió del món com una comèdia tràgica Més tard es concentrà en temes més purament plàstics, àdhuc el paisatge i el nu

Format a l’escola d’arts aplicades de París, treballà amb l’editor d’art i galerista Robert Delpire, que el familiaritzà amb el món de la fotografia S’adherí amb Eduardo Arroyo i altres artistes al corrent de la figuració narrativa, radicalment oposada a l’abstracció Després de destruir la seva producció anterior al 1962, conreà una pintura realista, amb coloracions fosques i ambients opressius de motius sovint motius catastròfics, que segons ell volien evocar la violència quotidiana Realitzà també films experimentals EX- 1968, Brighton Belle 1974, La Voleuse 1984 i  Le moindre…

El 1947 participà en el moviment Jeune peinture belge A partir del 1948 s’integrà en el grup COBRA El 1955 anà al Japó i s’interessà per la calligrafia japonesa, sobre la qual realitzà un film A partir del 1957 s’establí a París La seva obra es caracteritza per la repetició d’elements biomòrfics, els quals, distribuïts en la tela, es repeteixen amb poques variants i s’interaccionen Les teles donen un ambient de desintegració Sovint les seves pintures són monocromes, i els colors vermells, verds, blaus, blancs no tenen la violència acostumada en altres obres d’artistes del COBRA

Començà a pintar vers l’any 1930, durant algun temps en companyia de Graham Sutherland Destruí bona part de la seva obra anterior a 1944 El 1949 feu la primera exposició personal La biennal de Venècia presentà, el 1954, un gran conjunt de la seva obra Expressionista, aprofità una tècnica abstracta per a les seves visions angoixoses d’allucinació i de destrucció, amb personatges mig desfets, ferits i, sovint, cridant En contrast amb la violència dels temes, els seus colors són suaus És considerat un dels clàssics de la pintura contemporània, i actualment és objecte constant d’…

Inicialment es dedicà a la pintura abstracta, però anà incorporant paraules a les obres fins que al final dels anys setanta abandonà definitivament la pintura per l’escriptura, com una forma més directa de connectar amb el públic Utilitza cartells, samarretes, plaques de bronze o anuncis electrònics com a suports des dels quals emet els seus missatges, referents a la violència, el sexe i la malaltia la sida La seva obra vol ser una forma d’atreure l’atenció sobre problemes del nostre entorn, a través de missatges contradictoris, provocadors i, fins i tot, violents, que mostren la…

Estudià art a Llotja, alhora que cursava magisteri, filosofia i medicina Fou l’inspirador i el principal promotor del Saló de Maig a Barcelona, i fundador, entre d’altres, del grup Lais, on el 1949 i al Cercle Artístic de Barcelona donà a conèixer el Manifest Negre , basat en una frase de Dufy Aplicà a les teles una gran densitat de color, que acostumava a juxtaposar o barrejar amb extrema violència El patetisme és una constant en la seva obra, malgrat no disposar d’intencions moralitzadores Prengué part en diverses edicions de la Biennal Hispanoamericana i en una ocasió…

El 1953 fugí amb la seva família al Berlín Occidental Establert a Düsseldorf, i posteriorment a Hamburg, on de 1977 a 1991 fou professor a l’acadèmia de Belles Arts, fixà la residència a Colònia el 1978 Actiu participant en el renascut moviment dadà el 1958, el 1960 acabà estudis com a pintor de vitralls i el 1961 s’incorporà a l’Acadèmia d’Art de Düsseldorf, on entrà amb contacte amb Joseph Beuys, que l’influiria considerablement Després de fundar el moviment pictòric Realisme Capitalista 1963, proper al pop art , el 1966 presentà la seva primera exposició a Berlín Sense abandonar les seves…

Aprengué la tècnica al taller d’Andrea del Sarto, contra l’estètica del qual reaccionà d’ençà de les primeres obres del període florentí Assumpció de la Mare de Déu 1517, església de l’Annunziata, Davallament de Crist 1521, Pinacoteca, Volterra, Esposalles de la Mare de Déu 1523, església de San Lorenzo, on, influït pels gravats de Dürer, alternà composicions impregnades de violència i agitació amb altres d’un to refinat i elegant, presidides totes per l’artificiositat i la grandiloqüència que caracteritzen el corrent manierista, del qual Rosso fou un dels principals…

Durant la Segona Guerra Mundial estudià a l’Acadèmia d’Arts de Viena, on alguns dels professors qualificaren la seva obra d’"art degenerat", seguint la terminologia nazi Després de la guerra s’establí a Klagenfurt, on féu la primera exposició 1948 En 1951-54 anà becada a París, on fou influïda pel surrealisme d’André Breton i altres literats De tornada a Viena, fou molt activa en el moviment informalista dels anys cinquanta i seixanta Després d’una etapa entre París i Viena, el 1968 anà a Nova York, on la seva obra passà inadvertida, i on estudià cinematografia i féu alguns curtmetratges De…

Nasqué al passatge del Crèdit, tocant al carrer de Ferran, en un barri on els oficis antics i les botigues vuitcentistes creen un escenari molt propi del gust per les coses populars i la saviesa artesana Els seus avantpassats eren artesans, però els seus pares l’obligaren a estudiar comerç i a treballar en una adrogueria Amb tot, assistí també a Llotja, on fou deixeble de Pascó i d’Urgell El 1911, una llarga temporada passada a la casa familiar de Mont-roig del Camp, per refer-se d’una malaltia, orientà definitivament la seva vocació Aquell món, aspre i viril, el dels seus avantpassats…