Resultats de la cerca

A partir del 1884 es dedicà totalment a la pintura La seva obra és una mescla d’ingenuïtat i lucidesa —a vegades sembla donar testimoni de visions extàtiques— que obria un nou àmbit en l’art que es configurava Les seves imatges de guerra La guerra 1894, Musée d’Orsay, visions nocturnes Gitana adormida 1897, Museum of Modern Art, Nova York, selves tropicals Selva verge al capvespre 1907 i retrats Apollinaire i Marie Laurencin 1909, Kunstmuseum, Basilea, així com l’anterior mostren un trencament amb l’ús rígid de la raó i una quasi absoluta manca de convencionalismes…

Patriarca de la pintura uruguaiana del s XIX És autor d’escenes històriques, allegòriques i anecdòtiques Són interessants les seves visions gautxesques, realistes i d’esperit plein air

De formació autodidàctica, rebé la influència de l’impressionisme i del realisme Creà, amb colors violents, una obra plena de simbolisme i de visions fantàstiques, que respon al seu particular expressionisme fantàstic Obres Èdip , L’esfinx i la vida ambdues al Musée National d’Art Moderne, París

Anà a París, on rebé la influència del neoimpressionisme i, posteriorment, del simbolisme La seva obra, qualificada d’expressió de l’idealisme lineal, mostra visions allegòriques Seducció i Les tres núvies Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo Convertit al catolicisme, posà el seu idealisme al servei de la religió La santa fugida i Els apòstols Tomàs i Tadeu ambdós al Stedelijke Museum d’Amsterdam

Amic de Boccioni i Severini, participà en l’experiència futurista Derivà cap a un expressionisme amb temàtica social D’aquest moment és la sèrie de Paisatges urbans 1920, plens de visions suburbials amb un fort dramatisme El 1922 fou un dels membres fundadors del moviment del Novecento, grup semioficial que pretenia tornar a una síntesi dels valors arcaics, acadèmics i simbòlics més tradicionals El treball 1933

Conreà una pintura figurativa que pot ésser classificada com d’un constructivisme líric Les seves visions de paisatges són ordenades, geometritzades, simplificades i acolorides segons un sentit d’harmonia i d’equilibri Professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme i en la rehabilitació d’edificis, i el 1998 publicà El Creixement de l’Eixample Registre Administratiu d’Edificis, 1860-1928 És autor també de la versió catalana dels Quatre quartets de TS Eliot 1965

Residí a París des del 1921 Després d’un període de temàtica de paisatge ciutadà evocant escenes parisenques, passà per un altre d’abstracció Se situà molt a prop del surrealisme en la seva producció posterior, en la qual les visions còsmiques emergeixen d’un fluid immaterial en el qual es difonen i confonen la terra, la vegetació, els núvols, etc Exercí també la crítica d’art i escriví per a revistes txeques cròniques de París i notes de viatges

Fou influït per l’obra de WBlake i pel surrealisme A partir del 1934 la seva pintura prengué com a base la visió casual d’objectes i formes vegetals i minerals, que transformà en tòtems plens d’allusions psicoanalítiques Entre el 1939 i el 1945 compongué allucinants visions de la guerra El 1947 conegué Picasso, que l’influí notablement en la seva posterior trajectòria surrealista expressionista Cal destacar la seva Crucifixió 1945, per a l’església de Saint Matthewm, a Northampton

De família terratinent acomodada, estudià a l’Escola de Belles Arts de Palma i a la de San Fernando de Madrid S'inicià dins els corrents epigònics del Modernisme amb paisatges d’un cromatisme decoratiu i efectista, però evolucionà, fins al punt que esdevingué la figura màxima el Noucentisme pictòric a Mallorca Exposà a Palma, Barcelona, Madrid i Buenos Aires Les seves visions de la terra, de la ciutat i del món mariner són una admirable síntesi plàstica dels ideals del classicisme burgès de l’escola mallorquina

Fill de l’escultor i pintor Lluís Carbonell i Colom Es formà amb el seu pare i a l’Escola de Belles Arts d’Olot Inicialment conreà el paisatge i posteriorment la figura femenina, les visions d’interiors i la natura morta El colorisme i un acusat sentit decorativista són les característiques dominants en la seva pintura Hi ha obres seves, entre altres institucions, al Museu Comarcal de la Garrotxa Olot, al Palau Nacional de Belles Arts de Mèxic i a les seus de la UNESCO i del Comitè Olímpic Internacional de Lausana