Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Visitació Ubach i Pérez d’Osés
Pintura
Pintora.
Deixebla de Francesc Miralles i Galaup Es dedicà a la pintura de flors, la figura femenina i l’escena burgesa elegant El seu estil segueix fidelment el del seu mestre, fins al punt que algunes obres seves han estat, a posteriori , fraudulentament signades amb el nom d’ell Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona des del 1896, sovint a la Sala Parés i en alguna de les exposicions oficials de Madrid
Mestre de Sogorb
Pintura
Nom amb el qual és conegut l’autor del retaule de La Visitació conservat al Museu de la Catedral de Sogorb.
Es manifesta continuador dels esquemes flamencs de Jacomart i Reixac, però és més encartonat en les composicions, més barroc en el tractament dels vestits i utilitza amb profusió els gofrats per sanefes, fons i coronaments Aquest darrer punt apropa l’autor a Catalunya, on també es conserva a la seu de Barcelona un retaule de la Visitació, encara que podria ésser obra del seu taller, datat entre el 1466 i el 1475
Pedro de Villegas Marmolejo
Pintura
Pintor de l’escola sevillana de la segona meitat del s XVI, influït per Luis de Vargas.
La seva obra principal és el Retaule de la Visitació de la catedral de Sevilla Són també obra seva la Mare de Déu amb l’Infant i l’Anunciació de l’església de San Lorenzo de Sevilla
Mariotto Albertinelli
Pintura
Pintor italià, deixeble de Cosimo Rosselli.
Fou amic i collaborador de fra Bartolomeo La seva obra mestra, la taula de la Visitació 1503 —que, juntament amb la predella, és al museu dels Uffizi, a Florència—, equilibrada i harmònica, influí sobre Rafael quan la veié l’any 1506
Joan Barceló
Pintura
Pintor; format probablement a València, es traslladà a Sardenya.
El 1475 residia a Càller, però, casat a Sàsser amb una sarda, és documentat en aquesta ciutat fins el 1516 Introduí a l’illa el gòtic valencià, adoptat a través d’ell pels pintors de l’escola de Sàsser És obra seva el retaule de la Visitació conservat a la Pinacoteca de Càller
Bartomeu Albert
Bartomeu Albert Decoració de les voltes de l’església del convent de Sant Domènec, a Oriola
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Entre el 1692 i el 1701 realitzà abundants treballs per al convent de Sant Domènec a Oriola Pintà les voltes i les llunetes de l’església i una vintena de quadres, entre altres les Esposalles de la Mare de Déu i la Visitació sembla que dibuixà també els esgrafiats del claustre major Decorà també els sostres d’algunes sales del palau senyorial d’Albaida
Melchior Broederlam
Pintura
Pintor d’origen flamenc.
Treballà des del 1381 per a Lluís de Mâle, comte de Flandes Des del 1385 serví Felip d’Ardit, duc de Borgonya, per a qui pintà, entre el 1393 i el 1399, les dues ales d’un retaule per a la cartoixa de Champmol Musée de Dijon, amb l' Anunciació i la Visitació , a l’esquerra, i la Presentació i la Fugida a Egipte , a la dreta
Marx Reichlich
Pintura
Pintor austríac.
Deixeble de MPacher, és documentat a Salzburg des del 1494 signà tres escenes del Retaule de Neustift a Brixen, les del Naixement de la Mare de Déu, Presentació al Temple, Visitació 1502, Alte Pinakothek, Munic i li n'és atribuïda una altra Noces de la Mare de Déu Possiblement influït pels Carpaccio, el seu estil moderat se separà del to vigorós de les obres de Pacher
Giovanni Santi
Pintura
Pintor italià.
Pare de Rafael , contribuí d’una manera decisiva en la formació del seu fill És autor d’una Mare de Déu amb el Nen Galleria Nazionale delle Marche, Urbino, d’una Anunciació 1490, Pinacoteca Brera, Milà i d’una Visitació església de Santa Maria Nuova, Fano, que mostren una composició equilibrada i una serenitat en les expressions, conseqüència de l’influx que sentí de Perugino i dels artistes amb qui pogué coincidir a la cort d’Urbino, entre ells Piero della Francesca, Melozzo da Forlì i Just de Gant
Il Pontormo
Pintura
Nom amb què és conegut Jacopo Carucci, pintor italià.
Es formà principalment amb Andrea del Sarto i fou collaborador seu en la decoració del pòrtic de l’església de l’Annunziata a Florència, i de la Villa Medicea del Poggio a Caiano 1520-21 Aviat, però, se separà de la línia classicista del mestre, atret pels gravats d’ADürer, primer 1522-25, frescs de la Passió, cartoixa de Galuzzo, Florència, i després influït per Miquel Àngel 1546-56, frescs del presbiteri de l’església de San Lorenzo, Florència, avui destruïts Conreà, en un to elegant, característic de l’escola manierista florentina, les formes sinuoses, quasi immaterials, executades amb…